Anar al contingut

SAVE THE CHILDREN

"Ningú podrà ajudar els nens que pateixen 'bullying' si s'ho callen"

La Irina, de 10 anys, amb trastorn de l'espectre de l'autisme, planta cara a l'assetjament escolar

Mireia Recasens

"Ningú podrà ajudar els nens que pateixen 'bullying' si s'ho callen"

Ferran Mart C

La Irina té 10 anys i li encanta escriure lletres de cançons i cantar-les. La música l’ajuda a expressar-se. Canta quan està alegre, quan està trista o quan està enfadada. Moltes vegades ho fa per treure sentiments que porta a dins. La Irina, que té trastorn de l’espectre de l’autisme, és una valenta que ha dit ‘no’ al ‘bullying’. Ara amb el seu testimoni vol ajudar que molts més nens i nenes es plantin contra l’assetjament escolar.

-Irina explica’ns coses de tu, ¿quina és la teva assignatura favorita?

-M’agraden molt les classes que tinc i els professors. M’agrada la plàstica, la música, l’anglès, les matemàtiques, català, castellà.... La veritat és que tot.  

-¿I si n’haguessis d’escollir una?

-¡No puc! M’agraden totes. Música, potser, perquè també faig una activitat extraescolar de viola.

-¿Què t’aporta la música?

-La música m’ajuda a expressar-me, m’invento lletres i improviso noves cançons. Canto quan estic alegre, quan estic trista, quan estic enfadada o simplement quan estic normal. Sempre canto.

-¿I jugar, a què t’agrada jugar?

-No acostumo a jugar. No és que no m’agradi, però no sé amb qui jugar. De vegades vaig a veure la meva fillola d’infantil per ensenyar-la a llegir. Els nens grans ensenyem a llegir els més petits.

-¿Has viscut situacions difícils a l’escola? ¿Has sentit que no et tractaven bé?

-Quan vaig arribar a l’escola nova em feien 'bullying'. Em deien rareta, tonta, deien que jo feia coses dolentes, i aquests nens deien als altres que no juguessin amb mi, menys una nena que em va ajudar i va venir a jugar amb mi. Va ser la primera. També a l’escola anterior havia viscut una cosa similar, però no n’era conscient d’això.

-¿Què passava a l’altra escola?

-A l’altra escola ningú jugava amb mi, només una nena algunes vegades, però després deia coses dolentes sobre mi quan jo no hi era. No tenia amics, no sabia amb qui jugar ni què fer durant l’hora de l’esbarjo. Em feien fora dels grups i jo només tenia sis anys.

"Em deien rareta, ximpleta, que feia coses dolentes. Deien a altres nens que no juguessin amb mi"

Irina

10 anys. Víctima de 'bullying'

-¿Com et senties quan et feien això?

-Molt malament. Em sentia com si no existís.

-Quan et vas adonar que això no estava bé, ¿què vas fer?

-Li ho vaig explicar a la meva professora. Ella deia que ho deixés passar, que no jugués amb ells, però a mi això m’enfadava molt i la meva mare em va ensenyar que justament ells m’ho feien més perquè m’enfadava i que si no m’enfadava em deixarien tranquil·la.

-¿Va ser així?

-Bé...

-¿Com ho vas superar?

-Amb ajuda del psicòleg, amb ajuda de la meva mare, el meu pare i el meu germà i molts altres ajuts.

-¿Ha millorat la situació a l’escola?

-Depèn dels dies.

-¿A l’hora de l’esbarjo amb qui jugues ara?

-Amb cinc amigues.

-¿Tu sabies el que era el 'bullying'?

-Ens ho van explicar el trimestre passat. Ens van dir que el 'bullying' són tres coses: que es repeteix moltes vegades, que hi ha un desnivell de poder i que hi ha la intenció de fer mal a un altre. I després vaig entendre que el que em feien els meus companys era això.

-¿Per què creus que hi ha nens i nenes que fan això?

-No ho sé, la veritat.

-¿Què els diries als nens i nenes que ara mateix estan patint assetjament escolar?

-Que no s’ho callin, perquè, si no, ningú els podrà ajudar. També els diria que jo ho he patit i que els entenc i que espero que es millorin i tornin a estar contents.

¿Com estàs tu ara?

Ara tinc amics, em saluden pel carrer. I celebro l’aniversari amb algunes amigues d’extraescolars. Però encara tinc una mica de por quan arriba l’hora de l’esbarjo.

¿Per què?

Per moltes coses, però sobretot perquè pateixo pel meu germà, perquè ha tingut alguns atacs d’ansietat i jo ho he viscut i ho he patit molt i he passat por, tristesa, m’he enfadat... Quan soc a l’escola tinc por que li torni a passar. Vaig fer una lletra d’una cançó per dir-li al meu germà tot el que sento. Això em va ajudar, però els companys de classe se’n burlaven. Jo els deia que paressin perquè em feien sentir molt malament, però ells no ho entenien en absolut.

¿Què els demanaries als teus companys?

Que fossin amics meus i que juguessin amb mi, i que entenguessin i no es burlessin de la situació del meu germà.