Anar al contingut

SAVE THE CHILDREN

"Jo no tenia experiència en relacions i al principi vaig pensar que l'amor era això: gelosia i control"

La Laia, amb tan sols 15 anys, una relació marcada per la gelosia i el control

Mireia Recasens

"Jo no tenia experiència en relacions i al principi vaig pensar que l'amor era això: gelosia i control"

Ferran Mart C

La gelosia i el control són el denominador comú de moltes situacions de violència masclista. La Laia ho va viure amb tan sols 15 anys. Ni tan sols s’imaginava que aquest tipus de violència no hi entén d’edats. Aquí ens explica la seva història i com ho va superar.

–¿Com va començar la relació?

–Ens vam conèixer a través d’una xarxa social fa dos anys, quan en tenia 15. Ell tenia dos anys més que jo. Parlàvem a totes hores fins que un dia em va dir de quedar després de classe i jo li vaig dir que sí. Vam estar tres setmanes veient-nos molt i tot anava molt bé, ens agradàvem i ell era molt atent amb mi.

–¿Quan vas veure que el que feia no estava bé?

–A partir del mes vaig notar que s’enfadava molt sovint. Qualsevol tonteria era motiu per enfadar-se i res del que jo feia li semblava bé. Em feia comentaris tipus “ets molt mala nòvia”, “estimes més els teus amics que a mi”, “no fas res del que jo et dic”. Va començar a parlar malament dels meus amics, deia que tots eren unes criatures i que preferia quedar amb mi tot sol. També va començar a criticar la meva manera de vestir, que els pantalons eren massa estrets, que ensenyava massa, que l’únic que volia era provocar altres nois, etc.

–¿Com et senties?

–Em feia sentir malament perquè jo no creia que m’ho mereixés i a més em feia sentir culpable que les coses no anessin bé entre nosaltres. Va aconseguir que em separés a poc a poc dels meus amics i al final només el tenia a ell.

–¿Com ho vas parar?   

–Als quatre mesos li vaig trucar per telèfon i li vaig dir que necessitava temps, ja que no paràvem de discutir i jo ho estava passant molt malament. Ell em va demanar que quedéssim per parlar-ho en persona i vaig acabar accedint-hi. Quan ens vam veure va començar a insultar-me i a agafar-me amb força. No sé com s’ho feia, però m’agradava tant que sempre acabava tornant amb ell per molt saturada que estigués. Fins que vaig ser conscient que això era maltractament psicològic i que havia de dir prou. Un dia em vaig aixecar i el vaig bloquejar de totes les xarxes socials i del mòbil.

–¿Va acabar aquí?

–No. Després de bloquejar-lo va començar a sotjar-me. Gairebé cada tarda m’esperava a la sortida de l’institut. No s’acostava a parlar-me, només em mirava a la llunyania perquè jo sabés que ell estava allà vigilant-me.  

–¿Vas demanar ajuda?

–Al principi vaig pensar que es cansaria i a més jo no volia explicar-ho a casa per no preocupar els meus pares, però al cap de dues setmanes no vaig aguantar més i els vaig explicar tota la història.

–¿Com van reaccionar?

–Estaven en xoc, tristos i sorpresos perquè no es podien ni imaginar que hagués passat per tot això. Però de seguida vam buscar solucions. Vam anar a la policia a posar una denúncia. La denúncia no va arribar mai a judici perquè la policia va parlar amb els pares del noi i des d’aleshores no hem tingut cap altre contacte. Alguna vegada ens hem creuat pel carrer, però ni ens mirem.

"Vaig perdre la confiança. M’infravalorava. A més, va aconseguir apartar-me de tots els meus amics"

Laia

–¿Com et va afectar haver viscut això?

Vaig perdre la confiança amb mi mateixa, m’infravalorava, no em creia capaç de res. A més, va aconseguir apartar-me de tots els meus amics i estant així em costava molt tornar a acostar-me a ells. L’adolescència ja és complicada per si mateixa, si a més li sumes haver viscut aquest maltractament psicològic encara és més difícil. Vaig anar al psicòleg –encara hi vaig de tant en tant– i això em va ajudar a parlar sense embuts del que havia patit i a poc a poc tornar a confiar en mi i, sobretot, acceptar que el que va passar no va ser culpa meva.

–¿Creies que això podia passar-te a tu?

–La veritat és que ni m’ho havia plantejat. Amb 15 anys no tenia experiència en relacions i al principi vaig pensar que l’amor era això: gelosia i control. Que actuava així perquè jo era important per a ell. No m’imaginava que la violència masclista també passés en l’adolescència, però passa en totes les edats perquè encara vivim en una societat molt masclista.

–¿Què creus que ha de canviar?

–La tolerància que encara hi ha davant la violència contra les dones. Els comportaments sexistes i masclistes han d’acabar perquè ja no vivim en l’època dels nostres avis. Si estem tan avançats en certs àmbits també hem d’avançar en això. Necessitem que des de petits ens ensenyin que tots som iguals i que hem de respectar-nos, siguem homes o dones.