"Un nen sense jugar no és un nen"

Jugar, divertir-se i passar un gran estiu envoltat d’amics. Això és el que tots els nens i nenes haurien de viure ara que estan de vacances. Entrem en un campament d’estiu, una casa de colònies al mig del bosc, i parlem amb el Lince, de 17 anys i l’Ayaa, de 18. Tots dos han participat en els casals i campaments d’estiu des de fa anys i ara tenen molt clara una cosa: volen ser monitors.

–Vau començar als casals i campaments d’estiu fa anys, ¿què vau aprendre?

–A: Jo vaig començar a primer de Primària i he de dir que m’han aportat moltíssim. M’han permès desenvolupar habilitats que potser a l’escola no havia desenvolupat com són la creativitat, el jugar com mai, obrir la ment, i aprendre a deixar anar la meva timidesa, ja que de petita era més tancada. Sense les experiències que he viscut aquí no seria qui soc avui.

–L: Jo fa quatre anys ja que vaig ser en el meu primer campament. A part d’emportar-me moltes amistats i molt bons records també he adquirit molta experiència en el tracte amb la gent, amb altres nens.... Perquè això és el que necessitem, sociabilitzar-nos. A més de jugar, divertir-nos i fer activitats a l’aire lliure. ¡No podria imaginar-me no haver anat a campaments perquè m’encanta sortir!

–¿Per què creieu que són necessàries aquest tipus d’experiències per a un nen?

–L: Perquè si un nen o adolescent està totalment tancat i no té contacte amb l’exterior no té aquesta felicitat que li dona el fet de conèixer gent, passar-s’ho bé, i també el fet de confiar en altres persones. Per això el lleure és molt important, un nen sense jugar no és un nen, per dir-ho d’alguna manera. I estar en contacte amb la natura també és molt important per veure el món des d’una altra perspectiva, perquè ser sempre a la ciutat amb tant soroll acaba cansant. "Venir uns dies al camp a desconnectar, a fer jocs, mirar les estrelles, va molt bé"

–A: Tots hem de poder jugar, i desgraciadament hi ha nens que viuen situacions que no els ho permeten, ja sigui per la situació econòmica a casa o perquè són nens que tenen responsabilitats que no els corresponen. Els nens han de ser nens.

–I ara voleu continuar involucrats en aquest món.

–A: Sí, jo vull posar el meu gra de sorra en la societat i donar el que jo també he rebut. De petita vaig tenir monitors i monitores que han sigut referents per a mi, que m’han escoltat i m’han recolzat. Una recorda tot el que ha estat experimentat i diu, d’acord, ara em toca a mi. Per això ara estic fent les pràctiques del curs de monitora.

–L: Hi ha nois i noies de la meva edat que potser no els agraden aquest tipus d’activitats però a molts d’altres sí. Jo vull continuar involucrat en aquest món amb 17, 18, 19 anys.... A mi m’agraden molt els nens i tractar amb ells i per això sé que això és el que vull fer. Ara estic estudiant per tenir tots els títols necessaris per ser monitor. Encara que en aquest campament ja soc una mica més monitor que nen ja que dono suport als monitors amb les diferents activitats que fem diàriament.

–Què creieu que podeu aportar als nens i nenes com a monitors?

Notícies relacionades

L’emocionant espot amb què el Govern balear demana un Nadal diferent

El tercer sector davant dels ODS

–A: Doncs totes aquestes eines que jo també he rebut; és com una cadena de favors. Si ara soc aquí, com a monitora en pràctiques, és per tot el que m’han donat els casals. M’agrada estar amb ells, jugar amb ells i ser una més. A més tu has rebut totes aquestes experiències que després pots tenir en compte quan estàs amb nens, i a més ells et donen moltíssim: somriures que et fan feliç tot el dia, respostes que et fan reflexionar... Si estàs amb ells i ho fas amb ganes i amb entusiasme ells responen de la mateixa manera. En definitiva, si dones, reps.

–L: Doncs jo a poc a poc he anat guanyant experiència, aprenent què fer amb els nens i nenes, a escoltar-los si tenen algun problema i intentar parlar amb ells per trobar una solució, parlar amb ells sense ofendre’ls. És molt interessant haver sigut a l’altre costat, perquè ara vull donar-los tot el que a mi m’han donat.