Atrapats en el deute

No poder-se permetre l’accés a una vivenda o les dificultats per assumir els increments en els lloguers i quotes de la hipoteca és des de fa massa temps una preocupació amb la qual conviuen moltes llars catalanes, i que s’esdevé angoixa per a moltes famílies quan es converteix en ordres de desnonament per deutes. Quan hi ha inseguretat a la vivenda les conseqüències per a les persones poden ser devastadores: salut mental amb desequilibris agreujats que faciliten la ruptura familiar, nens que pateixen precarietat en l’escolarització, en l’alimentació, la salut, el lleure, situacionsd’indigència, llars que pateixen pobresa energètica.

Voldríem posar el focus en quin és el deute hipotecari per l’adquisició de vivenda habitual en famílies en situació vulnerable ateses per Càritas Diocesana de Terrassa a les comarques del Vallès de Barcelona a partir d’un estudi realitzat per la Fundació Pere Tarrés amb el recolzament de FOESSA.

Els resultats mostren que el 61% de les 14.200 famílies estudiades tenen deutes que suposen una mitjana de 7.800 euros per llar. Fins al punt, que 14% de les famílies amb les quals treballa Càritas de Terrassa tenen un deute que supera el 100% dels seus ingressos anuals. Un deute que inclou despeses com hipoteques, lloguer, consum, subministraments, escola. Si tenim en compte només el deute hipotecari i el sumem ens adonem que les famílies del Vallès Oriental i Occidental ateses per Càritas Terrassa deuen, en conjunt, al sistema bancari únicament 800.000 euros. Si fem una extrapolació "lleugera" a tot Catalunya, el deute per hipoteca de les famílies catalanes en situació més vulnerable ascendiria a 4,68 milions d’euros.

¿Són xifres impossibles d’assumir per un sistema financer que presenta trimestralment uns resultats multimilionaris? ¿I per un pressupost públic amb tantes societats mercantils domiciliades en paradisos fiscals, on hi ha tantes fugues i exoneracions? I evitem la demagògia d’esmentar les xifres que, per corrupció, han sortit de les arques públiques. 

Sovint es té la impressió que el sistema financer perilla pels deutes de les famílies. Cal assegurar la continuïtat dels bancs amb fons públics. ¿Quina quantitat s’ha transferit a les institucions financeres? I d’aquesta xifra, ¿en quina part el causant són les famílies empobrides i en quina l’especulació, la mala gestió, frau o ciclicitat econòmica que afecta les grans companyies?

Les dades divulgades en aquest primer estudi de l’Observatori de la Realitat Social de Càritas de Terrassa, realitzat per la Fundació Pere Tarrés amb xifres referides al 2017 ens dona un argument sòlid per reivindicar una economia al servei de la persona i no del sistema financer. ¿Què costaria 'rescatar' les economies domèstiques d’aquestes llars que han de recórrer a Càritas per viure, amb una angoixa indescriptible i en unes condicions de vida veritablement dures? ¿800.000 euros tot el deute viu del Vallès Oriental i Occidental? ¿4,68 milions totes les famílies més vulnerables catalanes? Si les societats mercantils i els seus promotors tenen segones oportunitats quan les empreses fan fallida, no les haurien de poder tenir les famílies? ¿Quin és el valor d’uns dies de caiguda a la borsa de les accions de companyies participades pel sistema bancari? “Si hem rescatat els bancs, ¿per què no rescatem les persones?”, era la pregunta que es formulava en la presentació de l’estudi a Càritas de Terrassa. 

Notícies relacionades

L’emocionant espot amb què el Govern balear demana un Nadal diferent

El tercer sector davant dels ODS

La societat ha de trobar una sortida en una situació d’endeutament familiar a les llars més empobrides que no representa cap xifra inabastable. Els fills no poden heretar en la seva vida ordinària un problema de deute dels pares. Sense haver pres cap decisió, ni estar al seu abast, no els podem condicionar la infantesa ni la vida futura.