pobresa
On l'Administració no arriba
Amásdes reparteix menjar, cuinat pels seus voluntaris, tres dies a la setmana davant l'estació del Nord
Treballa en xarxa amb sis entitats més, que es coordinen per alimentar els qui no poden comprar aliments
zentauroepp43013767 mas personas180611164101
És divendres a la nit i Oswaldo, de 53 anys, acudeix puntual a l’estació del Nord de Barcelona. Però no per agafar cap autobús, sinó a recollir el sopar que, just a davant, en el carrer d’Alí Bei, reparteix l’oenagé Ayuda a los Más Desfavorecidos (Amásdes), creada fa dos anys. “Fa uns cinc anys que vinc aquí. Cobro la renda garantida i no arribo a final de mes”, relata Oswaldo. El seu cas és similar al de les 250 persones més que, com ell, esperen a l’aire lliure per sopar. “Al migdia menjo en un menjador social a Navas, però és un caos perquè hi sol haver baralles”.
Oswaldo estudia un grau mitjà de cuina i gastronomia a Terrassa, on ha de desplaçar-se cada dia, i els comptes no li surten per comprar-se el menjar, ja que també paga 300 euros mensuals per una habitació. Ell, almenys té on viure: molts altres dels que esperen juntament amb ell dormen directament al carrer.
“Cobro la renda garantida, pago 300 euros per una habitació i cada dia he d’anar amb tren a Terrassa, on estudio. No tinc diners per comprar menjar”
Usuari d’Amásdes
Els 80 voluntaris d’Amásdes reparteixen menjar tres nits a la setmana (dimecres, divendres i dissabtes de 20 a 22 hores) per a les persones més necessitades. També els diumenges cada 15 dies. Però el realment peculiar d’aquesta oenagé és que són els mateixos voluntaris que a més cuinen a casa seva el que després entreguen a l’estació del Nord.
“Cada voluntari compra i prepara el menjar a casa seva. Fem, en total, uns 20 o 30 tàpers, uns 20 o 30 entrepans i comprem sucs. El Banc dels Aliments ens dona la fruita i unes fleques, el pa”, explica María Garrido, voluntària d’Amásdes. Cuinen, a més, mirant que la dieta sigui rica i equilibrada (“avui tenim arròs amb verdures, llenties i macarrons al pesto”, apunta Garrido) i, això sí, amb poca carn i embotits, perquè molts dels usuaris són musulmans.
Treball en xarxa
Però Amásdes no treballa en solitari, sinó en xarxa amb altres entitats, que són les que reparteixen sopars a l’estació del Nord la resta de dies de la setmana i, en alguns casos, fan rutes per la zona. Associació Tèrikè, Associació Alivia, Rotaract-Rotary, Comunitat de Sant Egidi, Silo Gambasse i Casa Solidaria són les altres que, al costat d’Amásdes, arriben allà on les administracions no, fent així possible que les persones en risc d’exclusió es puguin alimentar els set dies de la setmana.
Però la situació que es viu al carrer d’Alí Bei no és idíl·lica. Ho explica Miquel (nom fictici), un usuari de 70 anys que en fa quatre que acudeix cada nit a l’estació del Nord. Cobra una pensió “petita” i no en té prou per comprar menjar. “Aquí falta seguretat. Alguns usuaris ens amenacen. Es necessita protecció policial”, explica mentre subjecta una bossa amb un tàper, un entrepà i una mica de fruita. Els moments de tensió ocorren, per exemple, perquè de vegades (de manera excepcional) no hi ha prou menjar per a tothom. O perquè alguns no volen fer cua.
“Aquí hi ha inseguritat. Això no deixa de ser una concentració de 200 persones a l’aire lliure. Hem demanat una patrulla policial, i res”
Voluntària d’Amásdes
“Sí, hi ha inseguretat. Això no deixa de ser una concentració de 200 persones. Els que més problemes donen són els nens de la cua. Venen col·locats, es volen colar, t’acaben insultant. Hem demanat una patrulla i res”, certifica, al costat d’ell, Garrido. I encara que el que fan (ocupar la via pública) en teoria és il·legal, el cert és que resulta imprescindible. “L’administració pública diu que hi ha menjadors socials. Però si aquestes persones venen aquí és perquè no tenen cap altra opció”, apunta la voluntària.
Notícies relacionadesGarrido recorda els inicis d’Amásdes, fa cinc anys, abans que es formés l’associació. Llavors uns quants voluntaris van començar a fer ruta per la zona: empenyent un carretó ple de menjar buscaven aquells que la necessitaven. Avui, a falta d’un espai, reparteixen a la intempèrie. Si plou, munten uns tendals. I els usuaris, per difícil que sigui la seva situació personal, són capaços de valorar l’esforç.
“La meva experiència aquí és molt bona. Aquesta gent se la juga per nosaltres”, opina Carlos. “L’ajuntament ha de posar a Amásdes un espai físic per repartir el menjar”, afegeix, per la seva part Oswaldo. Amásdes, en última instància, els facilita a més roba neta, calçat i productes d’higiene personal que aconsegueixen mitjançant crides a través de les xarxes socials.
La Catalunya més pobra
La pobresa s’ha enquistat en la <strong>població infantil </strong>de Catalunya. Gairebé <strong>350.000 menors </strong>estan en aquesta situació (un de cada quatre), tal com va informar <a href="https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20180312/mas-ninos-mas-pobres-6682423" target="_blank">Save the Children</a> el març passat. Els nens són el col·lectiu més afectat per la falta de recursos econòmics. El perquè es deu al fet que la infantesa és el grup que té <strong>menys ajuts socials.</strong> La inversió en aquest col·lectiu no ha parat de baixar en els últims anys. Catalunya únicament destina el 0,8% del PIB en protecció social als menors, per sota de l’1,3% de la mitjana espanyola i a anys llum de l’europea (2,4%). Les xifres més recents, de l’any 2015, revelen que només el 14% rebia alguna prestació. Però tampoc els més grans no es deslliuren d’aquest mal endèmic, ja que segons Creu Roja la<strong> pobresa crònica </strong>es va triplicar a Catalunya en els últims tres anys. Un 40,6% de les 493.936 persones ateses per aquesta entitat es troba en una situació de pobresa crònica o persistent. Entre el gener i l’octubre del 2017, Creu Roja va entregar ajuda humanitària a <strong>200.000 catalans. </strong>Per no parlar d’una nova modalitat de pobres: aquells que ho són malgrat tenir feina. Actualment<strong> més de mig milió de treballadors a Catalunya no ingressen prou diners </strong>per portar una vida digna, xifra que està creixent. De fet, el 2016 el nombre de treballadors pobres va pujar en gairebé 30.000 persones, segons la Taula del Tercer Social de Catalunya. La<strong> renda mitjana mensual</strong> per persona a Catalunya és de 1.055 euros i el del lloguer s’acosta als 596 euros al mes.
