Anar al contingut
Anna R. Costa: "Ha arribat el moment de les dones i hem d'estar a l'altura"

JOSE LUIS ROCA

ENTREVISTA

Anna R. Costa: "Ha arribat el moment de les dones i hem d'estar a l'altura"

La guionista i dramaturga reivindica una ficció televisiva amb personatges femenins "interessants i complexos"

Beatriz Martínez

Té una extensa experiència com a guionista i dramaturga, però no sempre ha tingut la visibilitat que mereixia, potser perquè l’eix de la notícia sempre havia estat en la figura de la seva parella, l’actor i director Paco León, potser perquè ha sigut víctima de la invisibilitat que han patit totes aquestes creadores, que al llarg dels segles han estat a l’ombra. Ara, Anna R. Costa ve disposada a reivindicar el seu lloc gràcies a ‘Arde Madrid’, la sèrie amb més èxit de la cadena Movistar+, que ella va concebre i va escriure i que ja ha firmat per a una segona temporada.

 

Als Estats Units, els executius de les cadenes de televisió sembla que volen apostar per incorporar continguts amb un fort caràcter femení. ¿Què li sembla aquest canvi de perspectiva que s’està produint? 
És una gran notícia. Soc dona guionista, i he hagut de desenvolupar-me professionalment en un àmbit profundament masculí. No només perquè hi hagués més homes que dones en el meu entorn de treball, sinó perquè les línies editorials de les sèries estaven molt marcades, molt enfocades a un perfil heterosexual en el qual la dona sempre estava al servei del protagonista o era el seu objecte de desig.

¿Havia percebut aquest canvi de tendència?
Sí, sobretot des que les actrius de més de 40 anys van decidir agafar les regnes i es van fer productores. Charlize Theron, Reese Witherspon i Nicole Kidman, que van aconseguir tirar endavant projectes com ‘Big little lies’. Això ha servit d’impuls per provocar un efecte en cadena.  

Al final, han hagut de ser les dones les que es mobilitzessin i es conscienciessin per fer un pas endavant.
Si tu et converteixes en cap, tens el control. Però després hi ha la qüestió de convèncer que el teu producte interessarà al públic. I aquesta és la carta que cal guanyar. A ‘Arde Madrid’ jo he hagut de lluitar molt per demostrar que hi havia altres maneres d’explicar les coses, altres temes de què parlar. Hi ha un buit enorme de personatges femenins, i crec que, al contrari del que ens volen fer creure, l’espectador estava desitjant que adquirissin una rellevància més gran. 

¿Creu que a Espanya s’està seguint la mateixa tònica? 
Crec que sí que es comença a notar. Per això mateix que deia, quan apareix un personatge femení destacat la gent ho celebra, ho aplaudeix. I això és un termòmetre directe. 

“A ‘Arde Madrid’ he hagut de lluitar molt per demostrar que hi ha una altra manera d’explicar les coses” 

Llavors, si ara una dona anés a una cadena de televisió a presentar un projecte, ¿creu que li farien més cas que abans? 
Jo crec que sí. Pel que parlo amb els directius, com Domingo Corral, de Movistar+, ells hi estan interessats i oberts. Ara només falta que els projectes siguin de qualitat. Les noies hi hem d’estar a l’altura. Ha arribat el nostre moment i hem de fer-ho bé, explicar què ens passa, com vivim, a través de personatges femenins interessants i complexos a tots els nivells. Hem de treballar, ser mares, conciliar. És molt difícil, i crec que cal posar-ho de relleu.

No obstant, han sigut les plataformes digitals i les cadenes de pagament les que han obert un camí a Espanya, amb projectes de directores com Mar Coll, Leticia Dolera o Manuela Moreno. ¿I les cadenes generalistes? 
Encara queden molts passos per fer, i les cadenes generalistes van un esglaó per darrere. Suposo que per una qüestió d’anar amb peus de plom per no perdre ni públic ni diners i no arriscar. Però crec que han de recórrer aquest camí, no els quedarà més remei.  

¿En algun moment de la promoció d’‘Arde Madrid’ s’ha sentit discriminada pels mitjans de comunicació perquè preferien entrevistar Paco León, encara que sabessin que la creadora de la sèrie era vostè? 
Constantment. M’he sentit sempre en un segon pla. Moltes vegades, als ‘junkets’ d’entrevistes hi érem tots dos, i només semblaven interessar-los les seves declaracions. Només em van entrevistar per a una publicació. I la difusió de la sèrie va ser apoteòsica, més de cent mitjans. 

¿Creu que els mitjans no estan fent bé la seva feina? ¿Tenen una part de responsabilitat?
Penso que la premsa s’hi ha d’involucrar. Heu d’agafar les regnes i no em refereixo a ser només capdavanters del feminisme, sinó posar-lo en pràctica. No únicament escriure sobre feminisme, sinó fer feminisme. 

¿Es pot convertir en una moda, aquesta tendència inclusiva a la tele? 
Esperem que es quedi... tret que es produeixi un ascens de l’extrema dreta i fem un pas enrere, que seria desastrós. No m’ho vull ni imaginar. Espero que com a societat reflexionem de manera conjunta sobre tot això, perquè no anem enlloc sense igualtat.