Les noves capitanes de les sèries: set creadores que s'han de seguir de prop

zentauroepp46659239 mas  periodico maya erskine   anna konkle   los angeles  ca 190125123437

zentauroepp46659239 mas periodico maya erskine anna konkle los angeles ca 190125123437 / Rachel Murray

8
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

A la recerca de noves veus i més diversitat, la indústria de la ficció televisiva està obrint les portes a noves creadores que segurament anys enrere no haurien tingut les mateixes oportunitats. Aquí van un grapat de ‘showrunners’ amb àmplies possibilitats de firmar un grán èxit al llarg d’aquest any.

Maya Erskine & Anna Konkle

Els qui hagin començat a plorar l’imminent final de la feminista però poc aspiracional Broad City haurien de relaxar-se una mica i mirar cap al futur: tenim possible substitut. Perquè Maya Erskine i Anna Konkle semblen cosines llunyanes d’Ilana Glazer i Abbi Jacobson, i la seva primera sèrie professional, ‘PEN15’ (cocreada amb Sam Zvibleman), promet també recordar-nos que les dones poden fer el millor humor cafre si se les deixa.

Erskine (filla del bateria Peter Erskine, tot un referent del jazz fusion) i Konkle es van conèixer mentre estudiaven teatre experimental. Pensaven treballar sobre els escenaris a Nova York. La primera va tornar al seu Los Angeles natal, on va lluitar (sense èxit) per trobar bons papers, mentre que la segona es va limitar a servir taules.

Konkle es va reunir amb la seva amiga a Los Angeles, on van crear la websèrie ‘Project reality’, en què cada episodi era un fals pilot de reality show. Gràcies a aquest deliri es van guanyar les atencions de The Lonely Island (la troupe còmica de culte, amb Andy Samberg a les seves files), que els van acabar produint la prometedora ‘PEN15’.

A la sèrie, Maya i Anna interpreten versions lleugerament distorsionades de si mateixes l’any 2000. És a dir, fan de noies de 13 anys, malgrat tenir-ne 31. Però els actors que fan dels companys de setè curs sí que tenen l’edat adequada. És només un dels ganxos còmics d’una sèrie que promet mostrar la iniciació sexual femenina com gairebé mai. Arriba als Estats Units el 8 de febrer, via Hulu. I tant de bo no trigui a veure’s aquí.


Sera Gamble, creadora de la sèrie ‘You’.

Sera Gamble

Aquesta guionista i productora no és nova en el joc, però el seu nom ha sonat potser més que mai en els últims temps. Tot això gràcies al fenomen (encara creixent) de ‘You’, una cocreació amb l’ubic Greg Berlanti basada en el best-seller de Caroline Kepnes.

Llevat que hagin viscut sota una pedra en els últims mesos, han d’haver sentit parlar d’aquesta sèrie: aquesta relació fosca, molt fosca, ha captivat un bon grapat d’espectadors des que Netflix la va estrenar fora dels EUA al desembre; originalment, es va emetre a Lifetime, que se’n va desfer per les fluixes audiències.

A la sèrie,Penn Badgley(‘Gossip Girl’) interpreta un jove llibreter que assetja una aspirant a escriptora primer per les xarxes socials (engranatge central de la història) i després In Real Life. El seu objectiu és seduir-la, cosa que aconsegueix a mitges, però no sense treure algunes pedres del camí de la pitjor manera.

Alguns la defineixen com a soap opera, a seques, però ‘You’ és molt més que això: és un thriller psicològic modèlic, una comèdia negra d’acidesa estranya en televisió i un assaig sinistre sobre l’amor modern. No és la primera vegada que Gamble es mou amb intel·ligència en els confins del gènere: alguns dels capítols més enginyosos de la longeva ‘Sobrenatural’ tenen la seva firma, i ha començat a crear-se un culte tardà al voltant de la seva altra sèrie actual, ‘The magicians’, una visió de la màgia sense gaire en comú amb l’univers Harry Potter; carregada de sexualitat i foscor.


Laurie Nunn, ‘showrunner’ de ‘Sex education’, l’última sensació de Netflix

Laurie Nunn

Nascuda a Londres però criada a Victòria (Austràlia), Nunn va estudiar guió i direcció al Victorian College of the Arts de Melbourne, abans de tornar a Anglaterra per completar els seus estudis a la National Film and Television School. Després de graduar-se, l’any 2012, va començar a desenvolupar projectes amb Eleven Film. Un d’aquests és l’última sensació de Netflix: ‘Sex education’, una comèdia sexual adolescent que amb prou feines es fan, és a dir, sensible, tendra i políticament sintonitzada amb els temps.

Asa Butterfield (l’antic nen de ‘La invención de Hugo’) encarna el fill d’una terapeuta sexual (la brillant Gillian Anderson) que es converteix, al seu torn, en consultor en matèries d’acció carnal de tot el seu institut. Tot per suggeriment d’una de les noies més intrigants (i, segons diuen, millor coneixedora de la temàtica) del centre, Maeve (Emma Mackey), de la qual s’enamora.

‘Sex education’ és una coproducció britànica i nord-americana i entre les dues latituds es mou el seu espectre referencial, que va d’un clàssic relat d’iniciació sexual com ‘El diario secreto de Adrian Mole’ a les pel·lícules del rei del cine teen, John Hughes. Com Hughes, Nunn sembla estimar realment els seus personatges, al contrari que els autors d’‘American pie’.

Compte amb Nunn: abans de la (gairebé segura) segona temporada de la sèrie ‘Sex education’, podríem veure una pel·lícula (el drama coral ‘The Summer house’) basada en un guió seu. 


Monica Owusu-Breen, l’encarregada d’actualitzar el clàssic televisiu ‘Buffy, cazavampiros’.

Monica Owusu-Breen

Nascuda a Anglaterra però criada a Espanya, on va aprendre anglès veient la tele (a casa havien de tenir parabòlica), Owusu-Breen va coordinar la producció de vídeos musicals abans de convertir-se en experta guionista i productora de sèries. És la més veterana d’aquesta llista: ha escrit per a ‘Embrujadas’, ‘Alias’ o ‘Perdidos’, és a dir, és una veterana de la tele fantàstica.

Però potser ha sigut en els últims temps quan s’ha buscat el seu nom amb més assiduïtat. Després de la cancel·lació de ‘Midnight, Texas’, desenvolupada per ella mateixa, li ha caigut a les mans un projecte tan temptador com difícil: el reinici-continuació de ‘Buffy, cazavampiros’, bàsicament la sèrie que li va ensenyar a estimar tot el que tenia a veure amb la televisió. ‘Buffy’ és el seu ‘Star wars’, segons va dir famosament a Twitter.

Per si hi ha neòfits del tema: ‘Buffy, cazavampiros’ té poc a veure amb la desastrosa pel·lícula protagonitzada per Kristy Swanson; entre el 1996 i el 2003, el seu creador, Joss Whedon (que apareix com a productor a la nova sèrie), va enfrontar la seva mítica heroïna a perills sobrenaturals que podien ser la metàfora de les ansietats pròpies de l’adolescència i la joventut. Tenia substància. Tenia mística. Ho tenia tot, i replicar això serà complex.

Els productors han provat de calmar el ‘fandom’ assegurant, per exemple, que la sèrie abordarà temàtiques actuals de forma metafòrica. Cosa que sona molt ‘The twilight zone’, és a dir, sona bastant bé. Dits creuats.


Alexandra Rushfield, ‘showrunner’ de la sèrie ‘Shrill’.

Alexandra Rushfield

¿Serà 2018 l’any en què, per fi, Ali Rushfield es faci realment cèlebre com a escriptora de comèdia? Parlem d’una quasi veterana. Fa ja dotze anys va cocrear ‘Help me help you’ amb Jenni Konner, després coneguda com a sòcia creativa (un llaç ja trencat) de Lena Dunham. La sèrie protagonitzada per Ted Danson no va durar gaire (13 episodis), però gairebé una eternitat comparat amb el que va durar a antena ‘In the motherhood’ (cinc episodis).

Durant aquesta dècada, la sort li ha somrigut una mica més: pot vanagloriar-se del seu pas com a guionista, productora i actriu per ‘Parks and recreation’ i ‘Love’, de la qual va escriure fins a set episodis.

La seva bona ratxa ha seguit amb la llum verda per a ‘Shrill’, una comèdia protagonitzada per Aidy Bryant (jove estrella del ‘Saturday night live’) basada en el llibre de memòries de la periodista/activista Lindy West. La mateixa West ha escrit l’adaptació amb Bryant i Rushfield, que, a més, exerceix com a ‘showrunner’.

Bryant s’ha referit a ‘Shrill’ com a “la sèrie que somiava veure quan en tenia 14”. La idea és, en paraules d’ella mateixa, “mostrar en televisió una dona grassa amb una vida completa i dinàmica”. Aquesta dona és Annie, una periodista que no només ha de torejar amb el seu primmirat en cap, sinó també nòvios de poca estatura moral i uns pares malament de salut (la veterana del ‘Saturday night live’ Julia Sweeney farà de mare).

A començaments de març es veurà al festival South By Southwest. A mitjans, s’estrena a Hulu. I resem perquè arribi aquí poc després.


La ‘showrunner’ Tanya Saracho, creadora de la sèrie queer i llatina ‘Vida’.

Tanya Saracho

Aquesta xicana es defineix en el seu bio de Twitter com a “dramaturga que escriu per a televisió”. És a dir, al principi i abans que res hi va haver el teatre: va muntar una companyia a Chicago després de passar per la Universitat de Boston. El 2012 va aconseguir la seva primera feina com a guionista televisiva, en què, segons explicava fa poc a ‘The New York Times’, va aguantar comentaris de l’estil: “¿Saps que t’han fitxat per complir la quota de diversitat, ¿oi?”.

Després d’escriure per a sèries com ‘Looking’ i ‘Cómo defender a un asesino’, Saracho es va convertir, molestés a qui molestés, en la primera ‘showrunner’ llatina de la televisió per cable de pagament: va crear per a Starz la fantàstica ‘Vida’, la no-estrena de la qual a Espanya és encara un Expedient X en tota regla.

Notícies relacionades

Aquesta matisada dramedia, clarament escrita per una dramaturga, se situa a Boyle Heights, un veïnat de Los Angeles essencialment llatí. Dues germanes (Melissa Barrera i Mishel Prada, totes dues, excel·lents) hi tornen per assistir al funeral de la seva mare, de la qual descobreixen que havia estat casada amb una dona. La muntanya russa d’emocions està servida.

Orgullosament Latinx i queer, Vida posa en pantalla temes, expressions i imatges que no solen veure’s en televisió. La segona temporada, prevista per a aquest any, serà encara més trencadora: tots els seus episodis han sigut dirigits per dones llatines. A veure si abans de la seva estrena alguna cadena o plataforma s’anima a estrenar la primera per aquí. És una necessitat d’ordre social.

Temes:

Sèries