04 d’ag 2020

Anar al contingut

Editorial

Reptes que no són un joc

La indústria joguinaire ha de superar l'estacionalitat i emprendre innovacions disruptives

Agustí Sala

Reptes que no són un joc

Miguel Lorenzo

Com que les joguines són percebudes més com una cosa per entretenir-se, jugar i desenvolupar habilitats i capacitats, l’estacionalitat marca el negoci. Més del 60% de les vendes es produeixen durant les festes de Nadal. És a dir, els productors s’escarrassen perquè o bé el Pare Noel o bé els Reis Mags tinguin a punt les comandes per al període de festes d’hivern. El de la joguina és un negoci molt estacional, com passa també amb d’altres que estan lligats a determinades temporades i que miren d’ampliar les seves possibilitats, com podria ser el dels gelats. El repte és que deixi de ser-ho.

Una de les vies poden ser els jocs de taula, que s’han posat molt de moda, com en altres països europeus. A més dels nens, l’objectiu és satisfer la necessitat de joves i d’adults, cosa que amplia molt el mercat. Aquesta tendència queda reflectida en l’increment substancial que s’ha notat en els productes, el nombre de botigues especialitzades. Són una derivada dels jocs de rol i dels videojocs.

Les companyies s’han llaçat a la captura d’un públic que ha deixat bastant enrere la infància. Es tracta d’aquells que estan entre els 20 i els 40 anys i que s’han catalogat (la capacitat del màrqueting per posar etiquetes no té límits) com a ‘kidults’, que és una barreja de les paraules angleses ‘kid’ (nen) i ‘adults’ (adults). A més de l’interès pels productes, estem davant d’un públic que pot tenir certa autonomia i capacitat adquisitiva i que, per tant, resulta molt interessant per al sector. Aquesta seria una via interessant de desestacionalització, perquè la compra d’aquest tipus de productes no necessàriament ha d’estar tan vinculada a les vacances de Nadal, com passa amb un altre tipus d’entreteniments i joguines.

La present campanya es presenta més positiva que la de l’any passat a Espanya, que és el segon productor de joguines d’Europa, després d’Alemanya. Encara queda pendent l’assignatura de la investigació i el desenvolupament (I+D) en un negoci en què es renova una bona part del catàleg cada temporada, però mitjançant variacions d’un mateix producte i retocs que serveixen per a allargar la vida comercial d’un determinat joc o joguina.

En un sector en què predominen les microempreses i les pimes, que tingui un pes més gran la R+D és una assignatura que cal superar perquè les innovacions siguin principalment disruptives, cosa que els manca, segons reconeix el conjunt del sector. Són molts reptes que cal afrontar i que no són cap joc. 

Temes: Joguines