Capital Europea del Comerç Local

Barcelona dibuixa el futur del seu comerç de proximitat

La jornada 'Construïm el comerç del futur', organitzada en el marc de la Capitalitat Europea del Comerç Local, va reunir comerciants, experts i institucions per debatre sobre el relleu generacional, la innovació, la preservació de la tradició i els reptes d’un sector clau per a l’economia i la vida de la ciutat

Pequeño comercio en Barcelona.

Pequeño comercio en Barcelona. / Ajuntament de Barcelona

6
Es llegeix en minuts

Cada dia, més de 60.000 establiments aixequen la persiana a Barcelona, una ciutat de comerç. Els mercats, les botigues de barri, els locals emblemàtics i els eixos comercials són una part fonamental de la seva identitat, tant com les seves places o els seus carrers, i constitueixen alhora un motor econòmic de primer ordre, generador d’ocupació i d’oportunitats.

En un moment marcat per la transformació digital, els canvis en els hàbits de consum i els nous reptes urbans, la ciutat es pregunta com pot evolucionar el sector per continuar sent competitiu sense perdre el caràcter que el fa singular.

El comerç local és personalitat i identitat. Cal reivindicar-lo com a vertebrador de la ciutat.

Nadia Quevedo

Comissionada de Promoció Econòmica, Comerç i Restauració

'Construïm el comerç del futur'

L’Ajuntament de Barcelona ha organitzat la jornada 'Construïm el comerç del futur', una trobada per debatre sobre competitivitat, innovació, digitalització i relleu generacional.

Hi han participat més de 120 representants, des de comerciants històrics com Pol Obach, quarta generació de la Sombrereria Obach, o Meritxell Falgueras, referent del centenari Celler de Gelida; fins a nous perfils emprenedors com Víctor Regàs, impulsor d’Espai Puntal.

Juntament amb ells, especialistes com Àngel Tarriño, coordinador de l’Observatori de l’FP de la Fundació BCN Formació Professional; Núria Beltran, presidenta de la comissió de Retail del Col·legi d’Economistes de Catalunya; Maria Segarra, CEO d’Intueri Consulting; Lluís Frago Clos, doctor en Geografia Humana de la UB; Irina Moreno, del centre d’innovació i tecnologia de la UPC, experta en agroalimentació i comerç; Daniel Blanco, expert en tecnologia, estratègia i organització industrial d’Eurecat; o Jordi Mas Velasco, expert en Retail, transformació i innovació comercial de l’IESE Business School i president del mercat de la Boqueria.

Jornada 'Construïm el comerç del futur'. /

Ajuntament de Barcelona

La jornada forma part del pla Barcelona Impulsa, el full de ruta per a la promoció econòmica de la ciutat fins al 2035. Aposta per diversificar l’activitat, generar ocupació de qualitat i reforçar sectors estratègics com la tecnologia, la salut, la recerca, la cultura o l’economia verda i blava. L’objectiu és construir una economia més resilient i preparada per a les pròximes generacions, integrant el comerç —especialment el local— com un dels sectors clau de Barcelona.

10 claus per entendre el comerç del present i del futur

1. És un pilar econòmic estratègic

Més de 60.000 establiments i 152.000 treballadors fan del comerç un dels principals motors econòmics de Barcelona. Representa el 13,2% del PIB local. La seva capacitat per generar ocupació i activitat el situa entre els sectors estratègics de la ciutat.

2. Forma part de la identitat de Barcelona

El comerç local és patrimoni viu. Els negocis de proximitat transmeten ofici, memòria col·lectiva i arrelament territorial, contribuint a construir una identitat pròpia que forma part de l’essència de Barcelona i la diferencia de qualsevol altra ciutat.

3. Es construeix en relació amb la ciutat

El comerç no es pot entendre de manera aïllada. Està estretament vinculat a l’urbanisme, la mobilitat, la ubicació dels equipaments i la configuració de l’espai públic. Una ciutat diversa i accessible afavoreix l’activitat comercial. I, alhora, els negocis dinamitzen la vida als barris.

4. El relleu generacional és un dels grans desafiaments

Entre el 35% i el 40% de la població activa del sector es jubilarà en els pròxims quinze anys. Garantir la continuïtat dels negocis exigeix atraure i professionalitzar les noves generacions. La Formació Professional Dual —que combina l’aprenentatge teòric al centre educatiu amb la formació pràctica a les empreses— emergeix com una eina formativa clau per la seva combinació d’estudi i experiència.

5. La vocació continua sent el principal motor

La vocació continua sent el principal impuls dels comerciants, però no pot ser l’únic. Cal dotar aquests oficis de més prestigi i millorar-ne les condicions. La dificultat per conciliar, el difícil i costós accés als locals comercials o els costos de l’emprenedoria són factors que influeixen directament en la continuïtat de molts negocis.

6. La digitalització ja forma part del negoci

La pandèmia va accelerar la incorporació de noves eines tecnològiques. El comerç electrònic, la promoció digital, la intel·ligència artificial o la gestió de dades es consoliden com a recursos valuosos per guanyar visibilitat, millorar l’eficiència i reforçar la relació amb els clients.

7. Cal innovar, però sense perdre l’essència

La innovació no implica renunciar a allò que fa únic un negoci. L’atenció personalitzada i el coneixement expert del producte continuen sent els actius més valorats pels clients del comerç local. El repte és trobar l’equilibri entre modernització i personalitat.

8. La sostenibilitat redefineix el consum

La proximitat, els productes locals i les cadenes de subministrament més curtes guanyen protagonisme en un context en què els consumidors valoren cada vegada més els criteris ambientals i socials. La sostenibilitat no només es presenta com una responsabilitat, sinó també com una oportunitat d’innovació i competitivitat.

9. Barcelona ha de decidir quin comerç vol

Més enllà de preservar els negocis històrics i apostar per l’obertura de nous comerços de proximitat, Barcelona analitza els hàbits de consum de la ciutat i dissenya polítiques socials i econòmiques que donin resposta a les necessitats dels seus veïns i veïnes.

10. Programació de la Capitalitat

La Capitalitat Europea del Comerç Local, atorgada a Barcelona aquest 2026, serveix de marc per desplegar iniciatives destinades a reforçar el comerç de proximitat i projectar el model comercial barceloní. Entre aquestes actuacions destaquen el Pla Estratègic de Comerç, que fixarà les prioritats del sector per als pròxims anys; el Pla de Mercats, orientat a reforçar el paper dels mercats municipals; les línies de suport a establiments emblemàtics, per preservar el patrimoni comercial de la ciutat; la creació del segell de comerç barceloní, que reconeixerà els valors diferencials del comerç de proximitat; el futur Observatori del Comerç, que ajudarà a prendre decisions basades en dades; i el Bonus Consum, concebut per incentivar les compres als negocis locals.

Peixateria al mercat d’Horta. /

Ajuntament de Barcelona

Barcelona, Capital Europea del Comerç Local

Barcelona ostenta aquest 2026 la distinció de Capital Europea del Comerç Local, un reconeixement que posa en valor dècades de polítiques de suport al comerç de proximitat i un model urbà en què l’activitat comercial forma part de la vida quotidiana dels barris.

La ciutat va ser seleccionada com a primera guanyadora de la categoria Visionary, reservada a municipis de més de 250.000 habitants. El jurat va destacar especialment la capacitat de Barcelona per integrar comerç, espai públic, cohesió social i innovació dins d’una mateixa estratègia de ciutat.

La candidatura va ser impulsada conjuntament per l’Ajuntament de Barcelona, associacions de comerciants, mercats municipals, gremis i entitats representatives del sector. I, més que un reconeixement a una situació concreta, la capitalitat pretén servir com a plataforma per compartir experiències, generar coneixement i projectar internacionalment el model comercial barceloní.

Aquest model premiat és la definició de qui som, la guia per continuar treballant: proximitat, diversitat i arrelament comercial als barris.

Raquel Gil

Cinquena tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Promoció Econòmica i Treball, Feminismes i Memòria Democràtica

Notícies relacionades

Al llarg de l’any es desenvoluparan prop de 200 activitats vinculades a aquesta distinció, entre jornades professionals, trobades sectorials, accions de divulgació i projectes d’innovació.

La voluntat és que aquesta capitalitat deixi un llegat durador, perquè a Barcelona el comerç local no s’entén únicament com una activitat econòmica; també és un element d’identitat urbana, cohesió social i qualitat de vida que forma part del model que la ciutat vol continuar construint.