Barcelona suma prop de 300 pisos al parc públic d’habitatge

Amb l’accés a l’habitatge com una de les preocupacions més grans a la ciutat de Barcelona, l’Ajuntament impulsa el Pla Viure, un paquet de mesures per garantir aquest dret bàsic a tota la seva ciutadania. Sota el lema ‘Prioritzem l’habitatge’, el govern municipal desplega una estratègia integral i de llarg termini que s’articula entorn de tres grans eixos: garantir l’accés universal a un habitatge, rehabilitar i millorar el parc residencial existent amb criteris de sostenibilitat, accessibilitat i confort, i atendre de manera prioritària el repte demogràfic i els col·lectius vulnerables.

Dins d’aquest marc, el reforç del parc públic s’ha convertit en una prioritat estratègica. I per aconseguir-ho, l’Ajuntament de Barcelona no només construeix i rehabilita: també compra habitatge al mercat. L’objectiu d’aquesta política és accelerar el creixement del parc públic, protegir l’habitatge assequible i evitar que aquests immobles quedin exposats a dinàmiques especulatives. Des que el govern municipal va posar en marxa aquesta via d’actuació, més de 1.600 habitatges ja formen part del parc públic municipal.

L’últim any ha marcat un punt d’inflexió. Durant el 2025, el govern municipal ha adquirit 97 habitatges, distribuïts en tres finques completes i pisos en diferents blocs; tres solars, amb capacitat per generar 119 nous habitatges; i una finca, la situada a Via Laietana 8-10, que permetrà alliberar espai per a 80 pisos més. Amb aquesta desena d’operacions, l’Ajuntament de Barcelona incrementarà el parc públic a 296 pisos.

Només el 2025, l’Ajuntament ha destinat 48,95 milions d’euros a la compra directa de pisos ja existents i l’adquisició de solars i finques amb capacitat per generar nou habitatge públic en el futur. D’aquest total, 21,71 milions d’euros s’han invertit en la compra dels 97 pisos.

Operacions clau

El mes de desembre va tancar l’any amb tres operacions destacades que van permetre incorporar 50 habitatges al parc públic, un balanç que evidencia com l’Ajuntament de Barcelona ha activat tots els mecanismes possibles per reforçar l’oferta d’habitatge públic a la ciutat. D’una banda, es va formalitzar la compra directa de 38 habitatges a la immobiliària Building Center, propietat de CaixaBank, per un import de 5,21 milions d’euros, una operació que permetrà incorporar pisos protegits repartits en diferents barris. A aquestes adquisicions se sumen les operacions derivades de la reserva obligatòria del 30% d’habitatge protegit en noves promocions privades. D’aquesta forma, l’administració ha comprat quatre habitatges al carrer Llull, 181, al barri del Poblenou, per 660.000 euros, i vuit pisos al carrer Garrofers, 40, al barri de Porta, per un import d’1,61 milions d’euros.

Al llarg de l’any, l’ampliació del parc residencial s’ha recolzat també en altres operacions. Una d’elles ha sigut la compra de l’emblemàtic edifici de Casa Orsola, situat als números 122 del carrer Consell de Cent i 137 del carrer Calàbria, realitzat de forma conjunta amb la Fundació Hàbitat3. L’Ajuntament de Barcelona va assumir un cost de 4,86 milions d’euros, dins d’una operació global de 9,2 milions, que ha permès incorporar 26 habitatges al parc públic. L’adquisició es va articular mitjançant una fórmula extraordinària, innovadora i excepcional, que va permetre aturar de manera automàtica els processos de desnonament que afectaven les persones inquilines de l’immoble i garantir-ne la permanència a l’edifici.

Avançar-se al mercat

A totes aquestes adquisicions se sumen les compres realitzades mitjançant el dret de tempteig i retracte, el mecanisme legal que permet a l’Ajuntament exercir un dret de compra preferent i avançar-se a altres possibles compradors quan un immoble surt al mercat. Al llarg del 2025, aquest instrument s’ha aplicat per a l’adquisició de dues finques: una situada al passatge de Alió, 21, al barri del Camp d’en Grassot i Gràcia Nova, amb 11 habitatges adquirits per 1,01 milions d’euros, i una altra al carrer València, 419, a l’Eixample, que ha permès incorporar 10 pisos al parc públic per un import de 4,02 milions d’euros.

Reorganització d’equipaments

Una de les actuacions més estratègiques de l’any ha sigut la compra a l’Estat de l’edifici noucentista de Via Laietana, 8-10, per un import de 22,35 milions d’euros. L’immoble es convertirà en una gran seu administrativa que concentrarà més de 700 treballadors i treballadores municipals, una reorganització que permetrà alliberar cinc dependències municipals i generar un estalvi anual d’1,66 milions d’euros en lloguers.

Però l’impacte de l’operació va més enllà. L’alliberament d’espais al barri Gòtic farà possible la creació de prop de 80 nous habitatges públics, la construcció del futur CAP Gòtic a l’edifici del carrer Pi i Sunyer i contribuirà a la revitalització de la Via Laietana, mentre es recupera un immoble emblemàtic.

Més sòl públic

En l’àmbit del sòl, al desembre l’Ajuntament va tancar diverses operacions clau que permetran continuar ampliant el parc públic amb la construcció de noves promocions en terreny municipal.

Al Poblenou, al carrer Roc Boronat, 75, l’administració ha adquirit per 1,06 milions d’euros el 39,69% d’un solar que fins ara estava en mans de diferents propietaris i del qual ja tenia la resta de la titularitat. Amb aquesta compra, l’Ajuntament de Barcelona preveu desenvolupar un projecte de 14 pisos protegits. Aquesta operació s’inscriu en la política municipal de mobilitzar actius en els quals l’Ajuntament ja és copropietari per accelerar la seva transformació en habitatge.

També el mes de desembre passat es va tancar una altra operació estratègica d’obtenció de sòl al carrer Juan de Sada, al barri de Sants-Badal, per un import de 2,04 milions d’euros. En aquest cas, l’administració ja era propietària d’una part del terreny, inicialment previst per a un equipament amb 26 habitatges dotacionals. Amb l’adquisició de la resta del solar, l’Ajuntament de Barcelona ampliarà fins a 70 els pisos dotacionals. En conjunt, la gestió urbanística d’aquest espai donarà lloc a tres parcel·les diferenciades: una de destinada a habitatge lliure privat (25 habitatges), una altra a habitatge protegit públic (22 habitatge) i una tercera per a l’equipament amb les 70 habitatges dotacionals. A aquestes operacions s’hi suma l’impuls de l’Ajuntament per la col·laboració entre administracions, materialitzada en la compra d’un solar a la Sareb al carrer Escolapi Càncer, 19, al barri de Torre Baró, per 1,79 milions d’euros. En aquest terreny està prevista la construcció de 61 habitatges públics.

Horitzó 2027

Notícies relacionades

Estrena de 'Ciutat social', la sèrie documental sobre els serveis socials de Barcelona

Barcelona reforça la convivència amb una nova ordenança

Els avenços aconseguits fins ara sota el paraigua del Pla Viure apunten a un rumb ferm. L’Ajuntament manté el compromís de construir 1.000 habitatges de protecció oficial cada any, amb l’objectiu d’entregar 3.000 pisos abans del 2027 i arribar, en aquesta mateixa data, a 5.000 habitatges en diferents fases de desenvolupament.

L’horitzó habitacional que es marca Barcelona és clar: arribar el 2027 a un parc públic de 15.000 habitatges. En aquest context, la política de compres es consolida com una palanca clau per avançar cap aquest objectiu aspiracional, juntament amb la construcció i la rehabilitació del parc residencial. De la mateixa manera, la recent aprovació de la nova ordenança del dret de tempteig i retracte dota al consistori d’una eina legal reforçada per continuar ampliant el parc públic, especialment en aquelles zones de la ciutat amb alta densitat urbana, on la falta de terra disponible limita la construcció d’habitatge nou.