BCN alça la veu contra la violència masclista digital

Amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones (25N), l’Ajuntament de Barcelona posa aquest any el focus en una de les formes de violència masclista més recents i difícils de detectar: les violències digitals. Insults, amenaces o difusió de contingut íntim sense consentiment són agressions que es multipliquen a internet, on l’anonimat agreuja la indefensió de les víctimes, sobretot adolescents i dones joves.

Segons Bárbara Melenchón, responsable del Departament de Serveis i Estratègies d’abordatge de les Violències Masclistes, «el patriarcat es reinventa i adopta noves formes de control sobre les dones». Internet i les xarxes socials s’han convertit en espais on els patrons de violència masclista i sexistes es reprodueixen amb facilitat, donant lloc a situacions d’assetjament, abús i agressions. Maria Rengel, directora de Serveis de Feminismes, Transversalitat de Gènere i LGTBI, remarca que «cada vegada són més freqüents els discursos d’odi, que amplifiquen les violències masclistes. No són fenòmens nous, però aquests canals faciliten i potencien actituds que ja existien».

Un fenomen que creix

Les dades confirmen aquesta realitat preocupant. A Barcelona, el 56,8% de les dones han patit assetjament o agressions sexuals en l’àmbit social o familiar des dels 15 anys, i d’elles, el 26,4% ha sigut víctima de ciberassetjament, segons dades de l’Ajuntament. L’Enquesta sobre les Violències Masclistes a Catalunya de 2021 reflecteix un augment de les violències digitals en els últims anys, que ja afecten el 28% de les dones. El 45% d’aquestes agressions són perpetrades per homes desconeguts. Segons l’enquesta Factors de Risc a les Escoles de Secundària de Catalunya (FRESC 2021) de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, el 13,6% de les noies de 13 a 19 anys han patit assetjament sexual a internet, i fins al 20% de les joves de 17 a 19 anys.

Melenchón recorda que «les joves són els que més pateixen les violències masclistes digitals» i que «les dones racialitzades, amb diversitat funcional o identitats no normatives són també les més exposades». Quant als agressors, explica que «la majoria són homes coneguts per la víctima: parelles, exparelles o persones de l’entorn».

L’estudi Les ciberviolències masclistes, elaborat pels grups Antígona-UAB i Donestech el 2019, afegeix que el 88% de les dones que han patit agressions a internet no les denuncien, cosa que revela una falta de confiança en els mecanismes institucionals i la dificultat d’obtenir justícia en l’entorn digital. Sota el lema Prou a les violències masclistes digitals, l’Ajuntament posa el focus aquest 25N en les violències masclistes digitals, per reflexionar sobre la necessitat de construir entorns digitals segurs, lliures d’agressions i basats en la confiança. La directora de Feminismes i LGTBI, Maria Rengel, insisteix que «cal revisar actituds, qüestionar privilegis, escoltar i creure les víctimes, i actuar davant qualsevol forma de violència, i els homes han de ser aliats en aquest procés».

Control i amenaces en línia

Barcelona reforça el seu compromís per visibilitzar i prevenir la ciberviolència, promovent la protecció i el benestar de les joves a internet. Rengel fa una crida: «Les famílies i entorns han d’estar atents i informats. És essencial conèixer què significa la violència masclista digital i quins són els seus impactes».

Les formes de ciberviolències masclistes són múltiples i cada vegada més sofisticades: des d’insults, amenaces, l’assetjament o la difamació, fins al control de dispositius i perfils en xarxes socials, l’accés no autoritzat a comptes personals o fins i tot la suplantació d’identitat. S’hi sumen agressions com la difusió d’imatges íntimes sense consentiment o l’ús d’intel·ligència artificial per crear continguts sexualitzats. La falta de proves, l’anonimat dels agressors i l’escassa resposta institucional dificulten les denúncies i deixen moltes dones enfrontant aquestes violències en silenci.

On demanar ajuda

Barcelona compta amb una sòlida xarxa de serveis d’atenció i acompanyament a joves i dones víctimes de qualsevol tipus de violència masclista, també davant les que passen en l’entorn digital. La Directora de Serveis de Feminismes, Transversalitat de Gènere i LGTBI, Maria Rengel, recorda que «la ciutat va ser pionera en aquesta lluita i avui disposa d’una xarxa integral de recursos de referència internacional».

Barcelona ofereix atenció a través del SARA (Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida) o del SARA Jove, dirigit a dones joves que pateixen o han patit qualsevol forma de violència masclista. També existeixen els PIAD (Punts d’Informació i Atenció a les Dones), i la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans (UTEH), que proporciona atenció especialitzada a víctimes d’explotació.

Notícies relacionades

Un any de gestió de la nit

Habittem, el nou programa d’acompanyament social per a famílies monoparentals

La ciutat compta també amb els coneguts com a punts liles, presents en espais festius i d’oci, que sensibilitzen sobre violències masclistes i LGTBI-fòbiques i ofereixen atenció immediata. A més, també existeix un servei dirigit als homes: El Plural, centre de masculinitats, que promou el seu compromís en la construcció d’una societat més justa i igualitària.

Rengel remarca que «disposem d’una xarxa molt sòlida, però hem de continuar avançant en la formació de professionals, en la detecció i en l’acompanyament integral a les víctimes. Cada cas necessita una resposta adaptada i coordinada».