En col·laboració amb

DIA INTERNACIONAL DE LES DONES

Barcelona es compromet a trencar el sostre de vidre

Les dones continuen tenint menys oportunitats, percebent sous inferiors i ocupant menys posicions de responsabilitat i direcció que els homes

El 22 i el 23 de març, l'ajuntament organitza Converses Feministes, unes sessions per identificar les principals problemàtiques que viuen les dones

Barcelona es compromet a trencar el sostre de vidre

Ajuntament de Barcelona

7
Es llegeix en minuts
Judit Figueras
Judit Figueras

Periodista

ver +

Cada 8 de març, la societat recorda el camí recorregut en la lluita feminista i posa de manifest les barreres que encara obstrueixen els drets i les llibertats de les dones. A fi de fomentar el debat, identificar les principals problemàtiques i empoderar el discurs feminista, l'Ajuntament de Barcelona organitzarà els pròxims 22 i 23 de març les jornades Converses Feministes.

Es tracta d'una iniciativa dissenyada per i per a dones, entitats i organitzacions de la ciutat, a través de la qual es buscaran solucions als principals problemes que viuen les dones en els diferents àmbits socials. L'esdeveniment es portarà a terme a l'Auditori de la Universitat Pompeu Fabra i totes aquelles persones que hi vulguin participar s'hi podran inscriure de forma gratuïta a través de la web de l'Ajuntament.

L'Ajuntament de Barcelona busca visibilitzar la lluita d'aquestes líderes i, així, crear referents que puguin inspirar altres dones.

Durant el mes de gener, s'han reunit sis equips de treball per portar a terme el projecte. Cadascun d'ells compost per diferents dones que representaven sectors com l'economia i el treball; l'educació; la cultura; l'esport; la salut; la justícia, i l'acció social. Han format part d'aquests grups dones líders en els diferents àmbits, l'experiència i coneixement dels quals ha contribuït a enriquir el debat, a més d'aportar idees innovadores per impulsar aquest avenç cap a una societat més justa. A través del seu testimoni, l'Ajuntament de Barcelona busca visibilitzar la lluita d'aquestes líders i, així, crear referents que puguin inspirar altres dones.

Referents femenins

En representació del món de l'esport, l'advocada i presidenta de Futpro –el primer sindicat de jugadores de futbol–, Amanda Gutiérrez, va formar part dels grups de treball dedicats a identificar les principals necessitats i reivindicacions de les dones en l'àmbit de l'esport. A més a més, l'advocada va rebre el mes de febrer passat el premi Dona Dirigent Esportiva 2023, amb el qual l'Ajuntament va reconèixer la seva tasca en la defensa dels drets de les futbolistes i el seu èxit en la lluita per aconseguir igualar les primes de la selecció absoluta masculina i femenina.

Amb aquesta iniciativa es busca visibilitzar a dones referents en diferents sectors.

Entre altres necessitats, Gutiérrez destaca a aquest mitjà la importància de professionalitzar l'esport femení: «L'eina de treball de les esportistes és el cos i la seva edat fèrtil coincideix amb el seu millor moment professional. Moltes l'han de parar per poder exercir la maternitat, és per això que necessitem un conveni que fixi un salari digne per a una professió amb aquestes particularitats».

La campanya del 8M de l'Ajuntament de Barcelona vol visibilitzar a la població sobre la importància de trencar el sostre de vidre. /

Ajuntament de Barcelona

D'altra banda, l'abandonament prematur de l'esport per part de les nenes va ser un altre dels punts destacats. De fet, es calcula que gairebé el 50% de les nenes abandonen l'esport quan arriben a l'adolescència. Tal com ho veu l'advocada, «ara, per fi, les nenes tenen referents, però continuen sent poques i moltes d'elles no poden dedicar-se al 100% a l'esport. El que veuen les nenes és que aquestes esportistes no ingressen diners per la seva activitat i que han de dedicar-se a una altra cosa per guanyar-se la vida». És per això, que la president de Futpro remarca la importància de la inversió en l'esport femení: «És un peix que es mossega la cua contínuament: si no inverteixes en mi perquè no genero, llavors, mai generaré».

«El que veuen les nenes és que aquestes esportistes no ingressen diners per la seva activitat i que han de dedicar-se a una altra cosa per guanyar-se la vida»

Amanda Gutierrez

Presidenta de FutPro

Així, entre altres propostes, es van destacar necessitats com la visibilització de referents femenins; la formació de les nenes per a la detecció precoç de possibles situacions d'assetjament; la professionalització de l'esport femení; i la paritat entre homes i dones en els càrrecs directius dels clubs.

L'Ajuntament de Barcelona llança una campanya per conscienciar sobre les desigualtats laborals. /

Ajuntament de Barcelona

Bretxes de gènere

A més a més de l'esport, en els grups de treball destinats a preparar les jornades Converses Feministes es va analitzar la bretxa de gènere en altres sectors, on es continua relegant les dones a una posició de desavantatge. Així, en l'espectre cultural, es va detectar la falta de paritat als llocs de presa de decisions. De fet, segons dades del Ministeri de Cultura i Esport, només el 18% de les direccions artístiques d'institucions públiques estan formades per dones.

D'altra banda, el grup de dones dedicada a analitzar la discriminació de gènere en el sector de la salut, va remarcar les àmplies desigualtats que es produeixen en la medicina. Com, per exemple, el fet que les dones són més mal diagnosticades que els homes en almenys 700 patologies, segons la Fundació Dr. Antoni Esteve; o que les dones tenen un nombre més alt de malalties cròniques, en comparació amb els homes –segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el 59,1% de les dones pateixen algun trastorn de salut crònic.

Inscriu-te en aquest enllaç per participar a les Converses Feministes dels propers 22 i 23 de març

Notícies relacionades

Així mateix, les dones pateixen més risc de caure en la pobresa i l'exclusió social: a Espanya són el 27% de les dones, tal com assegura l'INE. Per això, les ponents van posar èmfasi en la necessitat de prioritzar els drets de les dones en les estratègies de defensa jurídica, crear maniobres contra la feminització de la precarietat i treballar en mesures integrals de vivenda que incorporin la perspectiva de gènere.

Converses Feministes culminarà amb una lectura dels compromisos adquirits durant les dues jornades i amb el disseny i la implementació del Pla Estratègic de Dones, que tindrà un seguiment anual i que estarà revisat pel Consell de les Dones de Barcelona.

Imatge de la campanya del 8M de l'Ajuntament de Barcelona /

Ajuntament de Barcelona

Objectiu: Acabar amb les desigualtats laborals

Els últims 40 anys, el mercat laboral espanyol s'ha feminitzat, arribant a representar el 47% de la població activa. Segons indiquen les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA), el nombre de dones ocupades a Espanya s'ha triplicat des del 1976. No obstant, elles continuen tenint menys oportunitats, rebent sous inferiors i ocupant menys posicions de responsabilitat i direcció. És el que es coneix com a sostre de vidre: una barrera invisible que obstaculitza el camí professional de les dones, tot i que comptin amb les mateixes formacions, qualificacions i mèrits.

És per això que el Dia Internacional de les Dones, 8 de març, l'Ajuntament de Barcelona ha llançat una campanya per reivindicar la necessitat d'erradicar aquesta segregació vertical entre gèneres.

Aquesta desigualtat estructural es veu reflectida en la majoria de sectors econòmics, independentment de si són àmbits feminitzats o masculinitzats. Es tracta d'una segregació social heretada d'un model patriarcal basat en prejudicis, rols i estereotips de gènere. Un sistema que continua obligant les dones a reduir les seves jornades laborals per poder fer front a les tasques domèstiques i de cures –segons un estudi de PIMEC, les dones dediquen el 63% del seu temps de treball a tasques no remunerades. De fet, tal com afirma el Ministeri d'Igualtat, el 2021, la reducció de jornada laboral per raons de cures va ser en el 95% dels casos sol·licitada per dones.

Aquests factors continuen perpetuant una sèrie d'efectes col·laterals en la dignificació de les dones en el món laboral. Com la bretxa salarial entre homes i dones –tal com confirmen les dades de l'Observatori del Treball i Model Productiu, a Catalunya la desigualtat salarial persisteix amb una bretxa del 20,6%–; el sostre de vidre que continua impedint a les dones ocupar llocs de responsabilitat –segons l'Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Barcelona, només el 12% de les empreses catalanes tenen un 40% de dones en el consell d'administració–; i una retribució menor en les pensions –segons l'Institut de la Seguretat Social, les dones espanyoles ingressen de mitjana uns 200 euros menys al mes que els homes.