Serveis socials

Un model municipal integral d’atenció a la drogodependència

Integren l’atenció sociosanitària de reducció de danys, dirigida a reduir els efectes negatius del consum actiu de drogues en el cas de les persones que no en poden abandonar el consum o estan en les primeres fases del tractament

Un model municipal integral d’atenció a la drogodependència
3
Es llegeix en minuts

El model innovador d’atenció municipal a la drogodependència es basa en el desplegament de recursos i serveis integrals i inclou la posada en marxa d’un centre per allotjar persones sense llar amb addiccions i 10 sales de consum injectat supervisat. Els indicadors demostren que el model millora la salut i l’autonomia de les persones que reben atenció especialitzada i no genera un impacte negatiu a l’entorn.

El model es basa en la posada en marxa de serveis d’acompanyament i suport, que tenen un doble objectiu: tractar les persones que volen deixar les addiccions i reduir els danys de les persones que no volen o no poden iniciar un tractament. Els últims quatre anys, el pressupost de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) per fer front a la drogodependència ha augmentat un 82% i ha passat de 5,92 a 10,71 milions d’euros.

Tres equipaments de referència per a un model pioner

El desplegament del model d’atenció a la drogodependència s’ha portat a terme mitjançant l’habilitació d’equipaments, serveis i programes de suport i acompanyament a les persones amb drogodependència.

Els centres d’atenció i seguiment (CAS) a la drogodependència són equipaments especialitzats en el tractament de les addiccions; actualment, hi ha 13 centres repartits per tota la ciutat. Es recomana demanar cita prèvia per telèfon a l’equipament que correspongui per districte. Tots els equips atenen persones més grans de 18 anys, excepte el CAS Horta-Guinardó, que també atén adolescents.

Aquests equipaments integren l’atenció sociosanitària de reducció de danys (REDAN), dirigida a reduir els efectes negatius del consum actiu de drogues en el cas de les persones que no en poden abandonar el consum o estan en les primeres fases del tractament. D’una banda, se’ls facilita material estèril, com ara xeringues o preservatius, per reduir el risc d’infecció associat al consum de drogues. De l’altra, es posa en contacte les persones amb addiccions amb equips professionals que ofereixen educació sanitària, prestacions socials i sanitàries i, en alguns casos, un espai de venipunció assistida.

El Centre d’Acollida per a Persones sense Llar amb Addiccions: l’equipament es va obrir per facilitar el confinament de les persones sense llar amb addiccions durant la pandèmia. La continuïtat en l’ús del centre per part de les persones usuàries ha consolidat de manera definitiva aquest espai, que al març es va instal·lar de manera permanent al districte d’Horta-Guinardó.

Més salut i autonomia per a les persones usuàries

Per augmentar l’efectivitat d’aquest model, ha sigut clau l’obertura del Centre d’Acollida per a Persones sense Llar amb Addiccions, al districte d’Horta-Guinardó. Es tracta d’un equipament pioner a Catalunya, amb capacitat per a 50 persones i una inversió anual de 2,5 milions d’euros.

Les dades d’atenció recullen que entorn del 30% de les persones que viuen en aquest equipament milloren de manera notable la seva situació i que es produeix un descens destacat en el consum de drogues, entre el 50% i el 70%, segons la substància.

De les 213 persones ateses, unes 60 han completat amb èxit el procés de millora de l’autonomia i han pogut accedir a una vivenda privada, compartir pis amb altres persones, passar a viure en un pis d’inserció, ingressar en una comunitat terapèutica, recuperar el vincle familiar o ingressar en algun altre centre de la xarxa per a persones sense llar que no permeten el consum de substàncies al seu interior.

L’existència d’un equip permanent de coordinació, vigilància i seguiment amb el districte d’Horta-Guinardó ha sigut clau per garantir la convivència veïnal i evitar un possible impacte negatiu de l’equipament. De fet, els centres educatius més pròxims han registrat un augment de les sol·licituds d’escolarització en l’últim curs.

Un sistema exemplar i reproduïble

Els bons resultats assenyalen l’efectivitat d’un model que s’hauria d’ampliar i reproduir, tant a l’àrea metropolitana com a la resta de Catalunya, per unificar l’abordatge de la drogodependència a tot el territori.

Notícies relacionades

El 23% de les persones ateses al Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) a la Drogodependència de Baluard no viuen a la ciutat. De les 14 sales de consum injectat supervisat que hi ha a Catalunya, 10 són a Barcelona. A més, el Centre d’Acollida per a Persones sense Llar amb Addiccions és l’únic que hi ha al territori.

El Consistori ha traslladat a la Generalitat de Catalunya la petició d’estendre el model i la Generalitat ja s’ha compromès a finançar el 25% del Centre d’Acollida.