En col·laboració amb

CONSEQÜÈNCIES DE LA PANDÈMIA

Més recursos i serveis davant la crisi de salut mental

Després de constatar els greus efectes psicològics de la pandèmia en la població, l’Ajuntament de Barcelona ha reforçat els seus recursos i serveis per a la ciutadania

Més recursos i serveis davant la crisi de salut mental
Es llegeix en minuts

El sofriment emocional causat per la crisi sanitària i social ha augmentat entre la població a causa de la pandèmia per Covid-19. Conscients de l’afectació generalitzada en la salut mental de la població, l’Ajuntament de Barcelona s’ha fixat aquest eix com una àrea d’intervenció prioritària. Per a això, segueix les directrius del ‘Pla de xoc en salut mental’, un conjunt d’actuacions a curt i mitjà termini per afrontar aquesta crisi, aprovades el 2020.

Aquest document guia l’actuació del consistori per a l’acompanyament emocional de la població a través de nous recursos i actuacions com grups de dol, recursos en línia, i el telèfon de prevenció del suïcidi. Compta amb la col·laboració de les entitats de la ciutat dedicades a la salut mental agrupades en la Taula de Salut Mental de Barcelona. El pla de xoc dedica recursos extraordinaris a la salut mental per dotar la població d’eines per reforçar el benestar emocional i la resiliència de la població. Per a això, s’han posat en marxa nous serveis d’atenció i recolzament. 

En xifres

La preocupació davant una possible crisi generalitzada de salut mental és latent. L’OMS assegura que el 60% de la població mundial pateix fatiga pandèmica després de viure durant mesos amb incertesa i restriccions. I és que el desconcert, la por i el cansament acumulat entre la població, especialment davant el sentiment generalitzat de no veure el final de la pandèmia, està generant problemes greus quant a trastorns d’ansietat o estrès, entre d’altres.

En l’àmbit estatal, les xifres també constaten un empitjorament de la salut mental de la població. Tal com destaca l’últim qüestionari elaborat pel CIS sobre la relació entre la Covid-19 i salut mental, sis de cada 10 enquestats han tingut símptomes de depressió i ansietat –en diferents graus–, amb més afectació entre els joves i les dones. Els grups de població que durant la pandèmia s’han sentit més atabalats i preocupats són les persones entre 18 i 24 anys (34%), entre 24 i 34 (32%) i entre 35 i 44 (30%).

Les directrius que marca el pla de xoc s’afegeixen al document de marcar l’estratègia global del consistori quant a la salut mental: el ‘Pla de salut mental de Barcelona 2016-2022’, dedicat a prevenir, promoure i atendre les persones afectades i els seus familiars o entorns en l’àmbit de la salut mental. 

Des de la direcció d’Envelliment i Cures de l’Ajuntament de Barcelona –l’àrea que comprèn la salut mental–, Pilar Solanes coordina el pla de xoc. Respecte a la seva creació, destaca: «el març del 2020 ens vam trobar amb una situació nova i inesperada per a tota la població i amb una gran incertesa respecte a les seves sortides. Inicialment vam reforçar l’atenció telefònica de recolzament psicològic i poc després vam elaborar el nou pla de xoc a través del diagnòstic de diferents actors de la ciutat». I afegeix: «aquest document té tres objectius, donar més oportunitats al benestar personal, acompanyar i desestigmatitzar les persones que tenen trastorns de salut mental, siguin temporals o permanents, i facilitar l’accessibilitat als serveis en relació amb la salut mental». 

El pla de xoc està dotat amb 1,5 milions d’euros extraordinaris, que se sumen als 640.000 euros que estava previst destinar durant el 2020 als programes municipals de salut mental que ja funcionen a la ciutat i que està previst mantenir. 

Actuacions

En paral·lel al pla de xoc, l’ajuntament ha impulsat i reforçat altres actuacions ja en marxa com el Konsulta’m, un espai d’atenció i orientació per atendre de forma preventiva el malestar psicològic de joves i adolescents. Aquest espai també ofereix assessorament als professionals que treballen amb grups d’adolescents o joves.

Actualment aquest programa disposa d’11 punts d’atenció a tots els districtes, després de l’obertura aquest any dels últims punts d’atenció, als districtes de l’Eixample i Gràcia. A més de l’atenció presencial, ofereix atenció telefònica al 010 i més informació a barcelona.cat/konsultam.

En el marc del pla de xoc en salut mental, el consistori també ha desenvolupat l’Estratègia de Prevenció del Suïcidi, que consisteix en un telèfon de prevenció del suïcidi (900 92 55 55 – barcelona.cat/prevenciosuicidi) i un nou punt d’atenció per oferir recolzament a l’entorn més pròxim de les persones amb idees o una conducta suïcida. A Barcelona, el suïcidi és la primera causa de mort en homes d’entre 15 i 44 anys, i la segona en dones després del càncer de mama. A més, es calcula que entre 6 i 7 persones de l’entorn més immediat de la víctima queden afectades de forma greu després d’aquesta mort. Després de la seva posada en marxa el 6 d’agost ha rebut prop de 1.500 trucades.

Una altra actuació destacada per reforçar la salut mental passa per la creació de grups de recolzament emocional i grups d’acompanyament del dol. Els primers estan dirigits a persones amb més dificultats socials, per la qual cosa s’organitzen a través de la derivació de Barcelona Activa i el Pla de Barris a Nou Barris, Ciutat Vella, Sant Andreu i Sant Martí. Són trobades presencials i obertes dirigides per personal especialitzat. Els grups d’acompanyament del dol, organitzats a les biblioteques. Finalment, el Cabàs emocional és una pàgina web destinada a afrontar el greu impacte social i emocional de la Covid-19 amb activitats i recursos en línia.

Et pot interesar

Dolors Liria: «La solitud és un denominador comú»