L'Eixample es redibuixa per omplir els seus carrers de verd

Des que els carros empesos per cavalls van deixar pas al vehicle de motor, les ciutats s’han configurat partint d’un repartiment desigual: carrers amplis per als cotxes i voreres estretes per als vianants. Una idea profundament assumida, que, no obstant, ha generat que ciutats com Barcelona pateixin uns elevats nivells de soroll i contaminació que repercuteixen en la salut de la ciutadania, la qualitat de vida i, en l’àmbit global, en l’escalfament del planeta. Per això, ha arribat el moment de capgirar aquest concepte i la capital catalana ha decidit fer un pas endavant amb el projecte Superilla Barcelona, que suposarà la transformació dels carrers de la ciutat per deixar enrere els tons grisos i que comenci a brotar el verd. I tot això, començant per l’Eixample.

Si fins al moment s’han portat a terme actuacions en àmbits més reduïts, com les superilles de Poblenou, Horta o Sant Antoni, ara el consistori ha decidit fer un salt tant pel que fa escala com de ritme, posant el focus en un districte sencer. «L’objectiu és aconseguir un espai públic saludable, amb més verd, més just i segur, que afavoreixi les relacions socials i l’economia de proximitat», remarquen des de l’Ajuntament de Barcelona, on afegeixen que el nou mapa de la ciutat situarà la ciutadania «com a principal protagonista». Per a això, s’ha portat a terme una anàlisi detallada de la ciutat: fluxos i mobilitat, equipaments de barri, espais verds, teixit constructiu i social... «A través d’aquesta mirada integral, s’ha portat a terme una jerarquització viària que permet alliberar alguns carrers del trànsit rodat, creant una xarxa d’eixos verds i places en les quals el vianant té la prioritat», expliquen.

Picada d’ullet a Cerdà

Que aquest projecte innovador comenci a l’Eixample no deixa de ser una picada d’ullet a un districte que va significar una dels avenços més importants de la Barcelona moderna, gràcies al pla ideat per Ildefons Cerdà, que va suposar fer caure les muralles que tancaven els veïns en l’actual Ciutat Vella per aconseguir una urbs més oxigenada, saludable i amb les mesures higienistes que començaven a instaurar-se en l’època contemporània. Però, malgrat que la trama sorgida del pla Cerdà és tot un símbol innovador d’urbanisme reconegut internacionalment, l’Eixample és la zona que pateix una pressió més elevada de trànsit rodat, amb més contaminació i soroll que en qualsevol altra zona urbana. A més, també és el districte amb més escassetat d’espais verds i places.

Les dades ho demostren: 350.000 vehicles travessen diàriament la ciutat de manera horitzontal, cosa que suposa gairebé el doble que el trànsit que passa per la ronda Litoral o la ronda de Dalt. A més, els estudis revelen que bona part d’aquest trànsit no té origen o final al mateix Eixample, sinó que simplement té com a objectiu creuar la ciutat. Com a conseqüència, el districte va registrar unes emissions d’aproximadament 50 micrograms/m³ de NO2 (diòxid de nitrogen) de mitjana durant el 2019, quan l’Organització Mundial de la Salut recomana que no se superin els 40 micrograms/m³.

Visió de futur

Tant perquè la trama Cerdà facilita la transformació com per la necessitat d’actuar de manera efectiva contra la contaminació, l’Eixample serà la punta de llança d’aquesta nova visió de futur, amb una reorganització de la mobilitat per generar nous eixos verds i places en alguns encreuaments. «L’objectiu és que els ciutadans de l’Eixample disposin d’una plaça o un eix verd a 200 metres com a màxim, cosa que millorarà de forma especialment significativa l’oferta d’espais de trobada i oci a la zona central d’aquest districte», comenten des de l’Ajuntament de Barcelona. Una vegada acabat el procés, sorgiran 21 eixos verds, que suposaran 33 quilòmetres de recorregut, a més de 21 noves places en els encreuaments, que sumaran 3,9 hectàrees d’espai guanyat al cotxe per a ús ciutadà. En total, guanyarà 33,4 hectàrees amb prioritat per al vianant i 6,6 hectàrees de vegetació.

Els eixos verds són carrers pacificats, amb llocs d’estada i més verd, que permeten desplaçar-se a peu amb comoditat, confort i seguretat. En els encreuaments d’aquests eixos verds, i gràcies als característics xamfrans de Cerdà, brotaran noves places, amb una extensió d’uns 2.000 metres quadrats (similars a una plaça de Gràcia). Espais que ara estan dedicats totalment al trànsit, «que es convertiran en espais d’estada confortables, on el verd, els paviments permeables o el joc tindran un paper principal».

Primers passos

Notícies relacionades

Barcelona impulsa un pla per combatre l'addicció a les pantalles dels joves

Comença la nova temporada de l'Espai de Joc 0-99

Per començar, l’Ajuntament de Barcelona ja ha definit les actuacions que es portaran a terme en aquest mandat. Si el coronavirus va impulsar actuacions de pacificació tàctica als carrers de Consell de Cent, Rocafort, Comte Borrell i Girona, ara aniran un pas més enllà per reconvertir-se definitivament en eixos verds. Així mateix, veuran la llum quatre grans places als encreuaments de Consell de Cent amb Rocafort, Comte Borrell, Enric Granados i Girona. Un canvi que permetrà començar a redibuixar la Barcelona del futur i que certifica la nova filosofia de la ciutat: el cotxe privat ja no pot ser el protagonista principal als carrers. Ja s’han convocat els dos concursos per seleccionar els equips d’arquitectes i enginyers que portaran a terme aquesta reinterpretació urbana.

Barcelona s’embarca així en un projecte que ha de canviar per sempre la concepció de les ciutats. No està sola, París, Nova York, Milà, Viena o Buenos Aires també van en la mateixa direcció. I ja no hi ha marxa enrere.