Anar al contingut

En col·laboració amb

SHARING CITIES SUMMIT 2018

Afrontant reptes urbans globals

Sharing Cities Summit és una cimera internacional d'experts i ciutats que analitza els diferents tipus de plataformes digitals, com la Viquipèdia, Uber o Airbnb

Anna Rocasalva

Afrontant reptes urbans globals

JOSEP GARCIA

Ahir es va donar el tret de sortida a la tercera edició de la Cimera de Ciutats Col·laboratives, Sharing Cities Summit 2018, que té lloc a Barcelona del 12 al 15 de novembre i en què participen 48 ciutats de tot el món per debatre els nous reptes que planteja l’economia de plataforma i l’economia col·laborativa, en el marc de la celebració del Smart City Expo World Congress 2018 (SCEWC 2018), on hi haurà un estand per fer debats, xerrades i ponències.

Sharing Cities Summit és una cimera internacional d’experts i ciutats que analitza els diferents tipus de plataformes digitals, com la Viquipèdia, Uber o Airbnb, per exemple, i com afecten a la vida de les urbs i quines mesures es poden prendre per potenciar els seus efectes positius i pal·liar els aspectes negatius. La trobada, que es va celebrar ahir al Disseny Hub Barcelona i a l’edifici MediaTIC, és fruit de la feina d’internacionalització impulsada per l’ajuntament, juntament amb el grup d’investigació Dimmons, de la Universitat Oberta de Catalunya, que ha permès establir acords de col·laboració amb grans ciutats del món, com Nova York.

LA DECLARACIÓ 

L’objectiu de la cimera és la Declaració de les Ciutats Col·laboratives, un marc comú entre ciutats per reforçar la seva col·laboració sobre l’economia de plataforma. Definida com a “consum i producció col·laboratiu de capital i feina entre grups distribuïts avalat per una plataforma digital”, està creixent de forma ràpida i exponencial, i s’ha convertit en una de les principals prioritats dels governs de tot el món, a causa del fort impacte sobre la vida i el desenvolupament econòmic de les ciutats.  

L’impacte disruptiu dels casos més coneguts, com Airbnb o Uber, generen una gran controvèrsia pública. Però també existeixen models alternatius d’èxit que són socialment responsables, com el procomú, el cooperativisme de plataforma i les organitzacions descentralitzades basades en una economia social i el coneixement obert. Per tant, la declaració proposa una diferenciació entre els models de plataforma en funció de l’impacte que produeixen, i defineix el compromís de les ciutats en les polítiques de recolzament a les plataformes segons aquesta diferenciació.

És a dir, la declaració és particularment rellevant per reivindicar la sobirania de les ciutats a l’hora d’entrar en negociacions amb plataformes digitals i per fer respectar les normes locals i el marc legal, a més dels drets dels ciutadans usuaris de les plataformes. Per tant, el propòsit és establir protocols digitals i estàndards per garantir el compliment de les normatives de cada ciutat, preveient mecanismes de sanció en cas d’infraccions. Un aspecte important a destacar és que Barcelona obrirà una oficina dedicada a desenvolupar el pla per dur a terme la col·laboració entre ciutats després de la cimera.