El 40% dels amfibis estan en risc d’extinció: «Dos de cada cinc podrien desaparèixer»

Els amfibis viuen una situació cada vegada més crítica. Segons alerta un estudi publicat a la revista ‘Nature’, en aquests moments almenys el 40% de les espècies d’aquests animals estan amenaçades o en risc d’extinció. ¿El culpable? L’anàlisi més exhaustiva fins ara apunta directament a l’avenç del canvi climàtic i a les activitats humanes. «Dos de cada cinc amfibis podrien desaparèixer», adverteix una coalició d’un centenar d’investigadors.

Granotes, gripaus, salamandres i cecílies pateixen, d’una banda, cada vegada més les malalties causades per l’escalfament global i les sequeres i, de l'altra, una pèrdua i una degradació més grans dels seus hàbitats. «A mesura que l’ésser humà impulsa canvis en el clima i redueix la disponibilitat d’hàbitats on poden viure, també es redueixen les possibilitats de sobreviure dels amfibis, ja que no poden escapar a l’increment de la freqüència i la intensitat de la calor extrema, els incendis forestals, les sequeres i els huracans induïts pel canvi climàtic», afirma Jennifer Luedtke Swandby, directora de l’aliança d’espècies de Re:wild i una de les autores principals d’aquesta investigació.

En tan sols vint anys s’ha documentat l’extinció definitiva de quatre espècies d’amfibis: el gripau arlequí de Chiriquí de Costa Rica (Atelopus chiriquiensis), la granota diürna de morro afilat d’Austràlia (Taudactylus acutirostris), la granota de Guatemala (Craugastor myllomyllon) i la falsa salamandra de rierol de Jalpa (Pseudoeurycea exspectata). A més, també es calcula que hi ha 27 espècies més qualificades en perill crític que ara es consideren possiblement extintes; per tant, en total, estaríem parlant de més de 160 espècies que han desaparegut del mapa. 

Ràpida extinció

Notícies relacionades

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

Un dels factors que més preocupa és l’aparició de malalties causades per fongs que estan fent veritables estralls entre els amfibis. És el cas, per exemple, de fongs com el ‘Batrachochytrium dendrobatidis’ o el ‘Batrachochytrium salamandrivorans’ que ja han esborrat del mapa diverses espècies d’aquests animals. «La freqüència més gran de sequeres severes i tempestes tropicals que provoca el canvi climàtic augmenta significativament la vulnerabilitat dels amfibis davant fongs quitridiomicets», comenta la investigadora del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC) Patricia A. Burrowes.

«Els amfibis estan desapareixent més ràpid del que podem estudiar-los, adverteix Kelsey Neam, una de les expertes darrere d’aquesta última anàlisi. «Però malgrat el seu delicat estat, la llista de raons per protegir-los és llarga i inclou el seu paper en la medicina, el control de plagues, la seva capacitat d’alertar-nos sobre les condicions ambientals, així com millorar la salut dels ecosistemes i fer del planeta un lloc més bonic», afegeix l’especialista arran de la publicació de les alarmants xifres sobre l’estat d’aquests animals.