La glacera Perito Moreno retrocedeix 700 metres en només dos anys

La desaparició de les glaceres és un fenomen que n’afecta també algunes dels més icòniques del planeta, com és el cas de la de Perito Moreno, a l’Argentina, visitada cada any per milers de turistes procedents de tots els països. Un grup de científics ha confirmat ara la pèrdua de gel que pateix aquesta glacera des de fa cinc anys. Malgrat que encara les dades no són suficients per saber si es tracta d’una tendència irreversible, els 700 metres que ha retrocedit aquesta massa gelada en només dos anys han encès totes les alarmes, ja que està considerat com un dels cossos de gel més estables i equilibrats del planeta.

«El 2021, quan nosaltres vam començar amb el monitoratge, vam observar el que els guies ens deien. Vam revisar les imatges satel·litàries i vam poder constatar que és cert, que aproximadament va començar un lleu retrocés el 2019, però sobretot entre el 2021 i el 2022 es va produir un fort canvi en la posició en la qual està el front a la zona nord del Canal de Los Témpanos, i aquest comportament o aquesta tendència continua fins avui. És per això que podem assenyalar que en alguns sectors del marge nord hi ha un canvi en la posició del front de més de 700 metres», va explicar a la CNN Lucas Ruiz, glaciòleg investigador de l’Institut Argentí de Nivologia i Glaciologia de l’Argentina (Ianigla) i del Conicet.

Les dades aportades tant per satèl·lits com per experts de la Universitat de Tolosa (França), mostren un retrocés en els marges de la glacera d’uns 350 metres per any, una velocitat que ha sorprès els científics.

En el transcurs de diverses expedicions realitzades pels científics, es va observar que la glacera va retrocedir en els últims dos anys 700 metres en el marge nord del Canal de los Témpanos, lloc oposat a on són les passarel·les.

«És un retrocés fort. Si es calcula aproximadament quant es va retreure la glacera entre el 1998 i el 2019, podem dir que van ser un o dos metres per any. A més, va augmentar la quantitat de pannes de glaç que se’n desprenen i s’està produint un comportament similar a la part sud del Brazo Rico del llac Argentino», va detallar.

Altres casos encara més greus

El front de la gelera no ha tingut aquests canvis, va aclarir el científic argentí: «El front encara segueix en contacte amb la península de Magallanes. Si avui mesurem com va canviar des del 2018, és pràcticament res. Com que segueix en contacte amb la península, no podem parlar encara de retrocés com va passar a la glacera Upsala o a la de Viedma o en tants d’altres. El front encara no ha perdut la posició d’equilibri que va trobar a principis del segle passat», informa el portal Infobae.

La glacera del Perito Moreno s’estén al llarg d’una distància de 260 quilòmetres en total.

Els científics assenyalen que, malgrat la gravetat de la situació, aquesta no es pot comparar amb els processos que ja han patit les glaceres Upsala i Viedma, també a l’Argentina. Aquesta última va perdre dos quilòmetres de glacera en tan sols un any.

Amb totes aquestes dades, ara s’intenta determinar si ha començat la retracció de la glacera. En concret, es tracta de saber si el Perito Moreno ha iniciat una nova etapa de retrocés, no associada al despreniment de pannes de glaç, sinó a una disminució d’acumulació de massa a la part alta, associada a un augment de la temperatura als últims estius i a la falta de precipitació causades pel canvi climàtic.

La imponent gelera és l’àrea que cobreix el Parc Nacional Los Glaciares, al sud-oest de la província de Santa Cruz, al límit amb Xile. Va ser creat el 1937 i declarat Lloc de Patrimoni Mundial per la UNESCO el 1981. S’ubica dins del que es coneix com el Camp de Gel Patagònic Sud i és la tercera extensió de gels continentals més gran del planeta, després de l’Antàrtida i Grenlàndia. Allà hi ha més de 45 glaceres que oscil·len entre els 200 i els 1.300 quilòmetres quadrats.

Notícies relacionades

Els 6 bolets comestibles més fàcils de trobar a Catalunya

Les energies netes ja abasten el 50% de la generació elèctrica total a la UE

.......

Contacte de la secció de Medi Ambient: crisisclimatica@prensaiberica.es