La fusta morta del bosc, focus de vida que s’ha de deixar on és

La fusta morta dels arbres d’un bosc és un refugi de vida, un amagatall i aliment per als fongs, els insectes i altres animals clau. Tant és així, que la nova Llei de Restauració de la Natura de la UE vol monitoritzar la quantitat d’aquest material que hi ha als boscos i augmentar-lo per recuperar la biodiversitat perduda. En canvi, altres col·lectius assenyalen la fusta morta com un perill per als incendis que s’ha d’eliminar del bosc al més aviat possible. ¿Què fem amb la fusta morta del bosc i la que es pot generar per l’augment de la sequera, les plagues o el vent? 

El nou projecte europeu BioAgora, que té el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) com un dels socis principals, ha activat el nou Servei Científic per la Biodiversitat en relació amb aquest tema. Es tracta d’un servei perquè la comunitat científica faci una ràpida recopilació del coneixement existent sobre el tema per assessorar la presa de decisions per part d’Europa.

El resultat ha sigut l’informe de síntesi ‘Deadwood and Fire Risk in Europe’ (‘Fusta morta i risc d’incendi a Europa’), en què conclouen que la fusta morta de grans dimensions als boscos europeus és un factor poc rellevant en el risc d’incendi, però molt valuós pel manteniment de la biodiversitat.

L’estudi argumenta que, tot i que la fusta morta pot representar una part del combustible disponible per cremar durant un incendi forestal, és una fusta poc inflamable que no necessàriament incrementa el risc d’incendi forestal. Quant als ecosistemes mediterranis, l’informe alerta que hi ha molt poca fusta morta de dimensions rellevants als nostres boscos, per la qual cosa no és un factor de risc d’incendi significatiu, i que en canvi, se n’hauria d’augmentar la quantitat per millorar la biodiversitat i tenir boscos més sans i resilients.

De fet, segons l’informe, els troncs més gruixuts poden fins i tot augmentar la humitat del terra i arribar a dificultar la propagació del foc de superfície. 

Extreure la fusta més petita i conservar la gran

«A la nostra regió, en moments puntuals de sequera o plagues que facin augmentar la fusta morta al bosc, serà necessari avaluar la possibilitat d’extreure la de petites dimensions que actua com a combustible fi i és més inflamable, però també conservar alguns dels trossos grossos, que són els més valuosos des d’un punt de vista de la biodiversitat i els menys problemàtics pel risc d’incendi», explica Josep Maria Espelta, participant en l’informe i investigador del CREAF. 

L’informe en què el CREAF ha participat, i que ha comptat amb la col·laboració del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), diferencia la fusta morta gruixuda, poc inflamable i que crema lentament i que és clau per tenir boscos sans, de la fusta morta fina, branques i branquillons, poc rellevants, per a la biodiversitat i que sí que podria tenir un paper més rellevant en la ignició i propagació d’incendis. 

Recuperar els processos naturals com el foc 

Recuperar els processos naturals com el foc L’informe fa una sèrie de recomanacions adaptades a diferents escenaris. Per exemple, en àrees amb alt risc d’incendi recomana que es faci una gestió forestal específica per prevenir la propagació d’incendis forestals o recuperar processos naturals, com els incendis de baixa intensitat que actuïn en la mateixa direcció.

Els petits focs controlats serien una eina efectiva per reduir el risc d’incendis greus, alhora que s’afavoreix la biodiversitat. Amb aquesta crema s’aconsegueix reduir la càrrega de combustible, especialment les restes llenyoses fines, i la creació de línies que trenquen la continuïtat forestal.

«Que el foc ajudi la vida pot semblar una contradicció, però quan es fa en condicions no extremes de meteorologia, humitat del terra i de combustible, la fusta morta més gruixuda surt il·lesa i la part cremada és fins i tot positiva, ja que molts organismes depenen d’aquesta fusta morta cremada», afegeix Lluís Brotons, investigador del CSIC al CREAF i també autor de l’informe. El foc té un efecte que proporciona una bona diversitat d’hàbitats essencials durant períodes relativament llargs, actua com una vacuna pels grans incendis forestals. 

Un altre escenari es donaria quan hi ha grans superfícies de boscos afectats per pertorbacions (tempestes de vent, plagues o nevades humides), on de forma extraordinària i per raons sanitàries, d’ús públic o per reduir el risc d’incendi, sigui necessari actuar sobre la fusta morta, assenyala Eduard Plana, investigador del CTFC i revisor de l’informe. 

Protectora del bosc mediterrani 

Protectora del bosc mediterrani Els sistemes forestals de la conca mediterrània són pobres en nutrients i pateixen freqüents sequeres. En aquest marc, hi ha un ampli consens científic i tècnic que aposta per mantenir part de la fusta morta al bosc per mantenir els boscos en un bon estat de salut i fer-los més resistents al canvi climàtic. D’una banda, perquè la fusta morta és l’hàbitat de moltes espècies i, per l’altra, perquè aporta humitat a terra, permetent que prosperin moltes formes de vida i que no s’evapori tanta aigua. 

El bosc mediterrani és un dels més propensos al risc d’incendi. A més, té una llarga història de gestió forestal intensa que ha fet que avui dia hi hagi molt poca fusta morta de grans dimensions. L’informe esmenta que el principal risc d’incendi dels boscos mediterranis l’està provocant l’augment de la continuïtat horitzontal i vertical de la nostra massa forestal provocada per la disminució de la gestió forestal i la silvopastura durant molts anys. 

«Aquesta situació actual de les masses forestals mediterrànies es pot veure alterada pels episodis creixents de plagues, sequera o tempestes. Fenòmens que poden augmentar de manera puntual la presència de fusta morta al bosc. En aquests casos s’ha de valorar actuar per extreure la fusta morta, especialment la més prima», recalca Josep Maria Espelta. 

Notícies relacionades

Prohibició general de mascotes exòtiques a Espanya: així és el decret que tramita el Govern espanyol

El xef José Andrés converteix una espècie invasora i verinosa en cuina gurmet

.......

Contacte de la secció de Medi Ambient: crisisclimatica@prensaiberica.es