L’os cantàbric passa de 70 a més de 300 exemplars i surt del perill crític d’extinció

L’os cantàbric estava fa unes dues dècades «en perill crític d’extinció», amb no més de 70 exemplars en dos nuclis de població, però ara ha passat a ser una única població amb més de 300 animals, que fins i tot traspassa la seva serralada, i que és «un èxit de conservació que s’ha d’atribuir a tothom».

Guillermo Palomero, president de la Fundació Os Bru, ha ressaltat, a l’inaugurar la Casa de l’Os del Parc de la Natura de Cabárceno, l’«esforç de coordinació» de les organitzacions de defensa de la natura i les institucions perquè l’os cantàbric hagi sortit del perill crític d’extinció i «s’hagi recuperat».

Recorda que fa dues o tres dècades es va pensar que l’os «se’ns n’anava de les mans», perquè hi havia «molt poquets exemplars», en dues poblacions separades, i estava «al caire de l’abisme», informa Efe.

Ara, a l’espera d’un nou cens realitzat amb metodologies genètiques que indiqui el nombre d’animals que hi ha a la Serralada Cantàbrica, Palomero considera que n’hi deu haver «bastants més» que els 330 registrats en l’últim cens de 2018-2019, cosa que ressalta per la importància d’haver recuperat «entre tots» aquesta població única.

I ha recordat que, a més, aquests ossos, sobretot joves, estan passant a la zona de Zamora i, fins i tot, a Portugal.

Tanmateix, davant aquest augment de la presència d’exemplars, Palomero ha reconegut que és més probable que es puguin observar ossos a les muntanyes, cosa que «preocupa» la seva organització i les administracions, per l’albirament d’aquests animals a prop de poblacions.

Informar els excursionistes

Guillermo Palomero advoca per informar les persones que fan senderisme, bici de muntanya o ‘trail’ que «són al país dels ossos» i que, a més d’aquesta espècie, hi ha senglars amb cries, mastins o toros.

De fet, la Fundació Os Bru junt amb caçadors, establiments de turisme rural i entitats d’esports a l’aire lliure han publicat un documental de dibuixos animals per recomanar el que han de fer a les persones que vagin a la muntanya i si es troben un os pel camí.

Palomero adverteix que un os és un animal salvatge i «no un peluix» i que si se’n veu un s’ha d’intentar, sense cridar ni fer escarafalls, dir-li en veu clara però sense por que se n’ha d’anar.

El president de la Fundació Os Bru assegura que tenir ossos a les muntanyes fa que es visqui «una naturalesa plena i salvatge» i el mateix, ha dit, passa quan els ossos, com han fet sempre, baixen a menjar les «cireres bones» o les prunes dels horts dels pobles, i els seus entorns.

Tanmateix, ara els ossos són més i més atrevits i s’acosten també al menjar fàcil com el que poden trobar en contenidors, però per a això hi ha un protocol d’intervenció per evitar que s’hi acostumin.

Guillermo Palomero demana que s’avisi les autoritats o la seva fundació per advertir de la presència dels animals en contenidors o als pobles, perquè per evitar que s’hi habituïn hi ha una sèrie de mesures que permeten canviar aquest comportament.

Tot i així, davant els albiraments, en els últims mesos, d’aquests animals a prop d’algunes poblacions, sobretot de la zona de Liébana, Palomero ha assegurat que «són pocs exemplars».

Ha explicat que solen ser ossos joves o osses amb cries a les quals molesten els ossos grans i baixen de la muntanya per buscar fruita fresca i no volen «fer mal».

Tot i així, insisteix que s’ha d’estar «molt atents» i alertar de la presència d’aquests animals que, a més de «generar una alarma social raonable», no es vol que s’habituïn a menjar en un contenidor d’escombraries o siguin molt a prop de poblacions.

Notícies relacionades

Prohibició general de mascotes exòtiques a Espanya: així és el decret que tramita el Govern espanyol

El xef José Andrés converteix una espècie invasora i verinosa en cuina gurmet

......

Contacte de la secció de Medi Ambient: crisisclimatica@prensaiberica.es