Impacte mediambiental

Els ecologistes, indignats amb el megaprojecte tecnològic de Sitges: «És una barbaritat»

  • Les entitats del Garraf consideren «un despropòsit» llançar un pla d’ampliació urbanística en un espai natural protegit

A1-157482466.jpg

A1-157482466.jpg / EPC_EXTERNAS

4
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

La proposta per transformar la vella cimentera a Sitges en un campus tecnològic ha desconcertat les entitats ecologistes locals. Sobretot perquè, segons va avançar EL PERIÓDICO, el projecte planteja expandir-se en plena zona natural protegida del Parc Natural del Garraf. «És una barbaritat. Legalment, no es pot ubicar un projecte així en un parc natural. Urbanitzar una zona que hauria d’estar protegida és un despropòsit», argumenta Xavier Jiménez, president del Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC) i secretari d’Ecologistes de Catalunya.

El projecte, encara en una fase embrionària, preveu transformar l’espai que ara ocupa la vella cimentera del municipi en un pol tecnològic orientat a la innovació. La proposta dissenya un pla de renovació urbanístic que implicarà, al seu torn, la construcció de vivendes, hotels i espais comercials des del parc fluvial fins a la platja. Segons esgrimeixen els impulsors d’aquesta iniciativa, el projecte urbanístic també aspira a ampliar els espais verds a la zona per «recuperar la riera de Vallcarca».


La proposta ha sigut rebuda amb indignació per les entitats ecologistes vinculades al Garraf. «Aquest projecte no té ni cap ni peus. No té sentit crear un projecte urbanístic d’aquesta magnitud enmig d’un espai natural protegit», esgrimeix Jaume Marsé Ferrer, president de l’Agrupació per la Protecció del Medi Ambient del Garraf (APMA) i membre d’Ecologistes de Catalunya. Segons argumenta Marsé, la creació d’aquest pol tecnològic no encaixa ni en els plans de l’Ajuntament de Sitges ni en els de la Generalitat per protegir el patrimoni natural del Garraf i per frenar la urbanització voraç del litoral. «Permetre aquest projecte seria un contrasentit», comenta l’ecologista.

«No té sentit crear un projecte urbanístic d’aquesta magnitud enmig d’un espai natural protegit»

Jaume Marsé Ferrer, president de l’Agrupació per la Protecció del Medi Ambient del Garraf (APMA)

Projecte «insostenible»

Jaume Grau, portaveu d’Ecologistes en Acció, també «rebutja categòricament» un projecte que defineix com a «pelotazo urbanístic de manual». «L’excusa de crear un campus tecnològic és ridícula. Si l’objectiu és potenciar el sector, el més assenyat seria reforçar i ampliar els campus tecnològics de Vilanova i Castelldefels», comenta Grau. «Aquest projecte urbanístic és insostenible es miri com es miri. Resulta francament obscè plantejar un projecte així, amb una enorme petjada ecològica, en un lloc com Vallcarca: un espai envoltat de boscos, víctima de la sequera i històricament afectat per grans incendis», comenta el portaveu de l’entitat ecologista. 

«Aquest projecte urbanístic és insostenible es miri com es miri»

Jaume Grau, portaveu d’Ecologistes en Acció

El pla pretén construir en un enclavament que estava destinat a reintegrar-se en la natura. En aquest sentit, són alguns els ambientalistes que consideren que el primer esbós del projecte «subestima» l’empremta real de la iniciativa. «Aquest projecte implicaria la reobertura del port o de l’estació de tren de Vallcarca. També augmentaria el trànsit per carretera, que ja està saturada. Tots aquests factors alterarien encara més l’entorn del parc natural», recalca Marsé. Així mateix, aquest ecologista considera que seria «immoral» construir habitatges de luxe en una zona com Vallcarca, on fa tan sols unes dècades es van desnonar famílies vulnerables que vivien al voltant de la fàbrica de ciment.

El futur d’aquest espai

L’espai que protagonitza la disputa se situa en plena costa del Garraf, a la perifèria de Sitges. Es tracta d’un enclavament situat al mig d’una xarxa d’espais naturals protegits on habiten espècies tan emblemàtiques com, per exemple, les àguiles cuabarrades i les tortugues mediterrànies. A principis del segle XX, aquest lloc es va convertir en la llar d’una potent fàbrica de ciment i una colònia industrial. La instal·lació es va mantenir activa durant dècades però, a causa del gran impacte ambiental de l’activitat i a una escalada de conflictes laborals, va acabar tancant. En aquests moments, tant la cimentera com les instal·lacions circumdants fa gairebé deu anys que estan en desús.

Notícies relacionades

El debat sobre què fer amb l’espai de la cimentera va arrencar molt abans del tancament de la fàbrica. La principal proposta sobre la taula planteja «renaturalitzar» la zona i reintegrar-la en els espais protegits del Parc Natural del Garraf. «El que és normal és que, sent un parc natural, els usos antics tendeixin a extingir-se per renaturalitzar la zona», va explicar fa uns dies a aquest diari Josep Maria Aguirre, professor de Dret Administratiu de la Universitat de Girona. Arribat el cas, de fet, tot apunta que les normes del parc prevaldrien sobre el planejament urbanístic del municipi. «Si aquest projecte s’aprovés, seria impugnable i s’anul·laria de facto. És una activitat totalment incompatible amb un parc natural. Un espai protegit, per llei, no és urbanitzable», sentencia Jiménez.

«Un espai protegit, per llei, no és urbanitzable»

Xavier Jiménez, president del Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC)

Grau, per la seva banda, també recorda que el massís del Garraf és una zona que «històricament ha sigut maltractada». «És un lloc amb nou pedreres, un abocador i diverses línies elèctriques d’alta tensió. El que necessita aquest lloc és un pla per preservar la natura, no per destrossar-la encara més», destaca el portaveu d’Ecologistes en Acció. En aquest sentit, les entitats locals dedicades a la protecció del territori aposten per convertir l’espai que ara ocupa la cimentera en desús en un punt d’informació sobre el Parc Natural del Garraf i els ecosistemes de muntanya mediterrània.