Els rens del nord es queden sense llocs on pasturar

La creixent pressió humana i l’escalfament global estan reduint les zones en les quals poden pasturar els rens del nord d’Europa, protagonistes de #CienciaalobestiaTots dos factors posen en risc la supervivència d’aquests fabulosos remugants

Els rens del nord es queden sense llocs on pasturar

Universidad de Estocolmo

2
Es llegeix en minuts

Els ramats de rens tenen una llarga història al nord de Noruega, Suècia i Finlàndia i han donat forma al paisatge muntanyós de la regió denominada Fennoescàndia –que inclou la península escandinava i la de Kola, Carèlia i Finlàndia. Ara, un estudi publicat a Scientific Reports mostra que la major part d’aquestes terres estan amenaçades per l’expansió de les activitats humanes cap al nord.

 Sistema d’informació geogràfica

Els autors del treball han utilitzat un sistema d’informació geogràfica (SIG) integrat a gran escala a tres països: Noruega, Suècia i Finlàndia. Els seus resultats indiquen que entorn del 60% de la regió en la

qual s’alimenten aquests animals està sotmesa a múltiples pressions, i que el 85% està exposat a almenys una pressió. Això redueix dràsticament la mida i la qualitat de la zona de pastura per als rens a l’estiu. L’estudi ha revelat que només el 4% de la zona es manté inalterada.

«Al nord de Fennoescàndia tenim la sort de comptar encara amb un dels sistemes de pasturatge de rens més antics d’Europa, en el qual aquests remugants poden vagar lliurement pel 40% de Noruega, Suècia i Finlàndia. O, almenys, ho feien. Amb l’augment de la presència humana a múltiples fronts, la supervivència dels ramats nòrdics de rens està amenaçada», assenyala Marianne Stoessel, primera autora de l’estudi i investigadora de la Universitat d’Estocolm.

Pasturatge i biodiversitat vegetal

El problema no és nou i la comunitat científica ja havia advertit dels riscos. Segons Stoessel, «la novetat és que per fi hem aconseguit tenir una visió general d’aquestes pressions a tota la zona. No va ser fàcil, ja que els diferents usos del terra actuen a diferents escales i poden ser molt dinàmics. A més, també hi influeixen els depredadors i els efectes del canvi climàtic en el pasturatge», afirma Marianne Stoessel.

 

«Aquest és un procés clau per mantenir la biodiversitat vegetal, fins i tot a les muntanyes. Per això, era important que estudiéssim l’abast d’aquestes pressions acumulatives tenint en compte les pastures d’estiu, on s’alimenten els rens», comenta Regina Lindborg, coautora de l’estudi i coordinadora del projecte d’investigació.

Notícies relacionades

A causa de la gran extensió d’aquestes pressions a la regió i al canvi climàtic, aquest estudi suggereix un alt risc de canvi de la vegetació i del paisatge en el futur, cosa que portarà a una concentració del pasturatge dels rens a les zones menys pertorbades i a la invasió d’arbres i arbustos en les més alterades.

L’estudi forma part del projecte d’investigació Els efectes interactius de l’ús de la terra i l’escalfament global a les terres de pasturatge del nord de Fennoscàndia.