Espanya s’endinsa en un trimestre més càlid i més sec del que seria habitual

Si les previsions es confirmen, Espanya estaria davant un nou trimestre marcat per les altes temperatures i l’escassetat de precipitacions: una predicció que, així que avança la crisi climàtica, s’està tornant cada vegada més habitual. Segons apunten els registres històrics, Espanya faalmenys set estius consecutius que registra valors més alts respecte a la mitjana de les últimes dècades. També s’ha observat que 9 dels 10 estius més càlids registrats des del 1965 fins a l’actualitat han tingut lloc al segle XXI, i 5 a l’última dècada. El risc de sequeres, per la seva banda, també s’ha incrementat en les últimes dècades. De fet, s’estima que més del 70% de la península està en risc de desertificació.

#PredicciónEstacionalAEMET🌡️
Para agosto-septiembre-octubre, el escenario más probable (60 %) es el de un trimestre más cálido de lo normal en la mayor parte de la Península y Baleares. Solo hay un 10 % de probabilidades de que sea más frío de lo normal.https://t.co/08vAFdidk3 pic.twitter.com/j3grdr79K0

— AEMET (@AEMET_Esp) 1 de agosto de 2022

Aquest any, quan falta almenys un mes perquè acabi oficialment l’estació, les primeres anàlisis apunten que podríem ser davant el quart estiu més calorós des que hi ha registres. Les primeres anàlisis fetes sobre el mes de juny i juliol apunten que la mitjana de temperatures màximes registrada en aquests mesos és la més elevada des que hi ha registres en almenys 25 províncies espanyoles. Això significa que, fins al moment, la meitat del país està vivint un dels estius més calorosos de la història.

A Barcelona, per exemple, l’última vegada que es van registrar temperatures normals o inferiors als valors de referència va ser a l’abril. Des d’aleshores, la ciutat ha viscut setmana rere setmana amb els termòmetres marcant xifres més altes del que és habitual per a aquesta època de l’any. A Madrid, segons recull la plataforma ‘hoyextremo’ liderada pel científic climàtic Daniel Argueso, durant el mes de juliol només s’han registrat 2 dies amb temperatures inferiors al que seria normal i més de 15 dies amb valors entre els més càlids registrats a la capital.

Mentre la calor avança, les reserves d’aigua estan en una situació crítica. Els registres de pluges apunten que som al quart any hidrològic més sec des del 1961. En aquests moments, els embassaments espanyols estan al 42% de la capacitat. En comunitats com Andalusia, Múrcia, Extremadura i Castella-la Manxa, els pantans estan ara per sota del 36% de la capacitat. Fa un any exacte, les reserves hídriques nacionals rondaven el 50%. En els últims deu anys, la mitjana per a aquesta setmana era superior al 60%. En una entrevista recent, el secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, va definir la situació actual de dèficit hídric com «la més greu en els últims 15 anys a Espanya».

💧📊Los #embalses españoles acumulan 23.523 hm³ de #agua, el 41.90% de su capacidad total, -737 𝗵𝗺³ 🅼🅴🅽🅾🆂 𝗾𝘂𝗲 𝗹𝗮 𝘀𝗲𝗺𝗮𝗻𝗮 𝗮𝗻𝘁𝗲𝗿𝗶𝗼𝗿 🌊.

Mas detalles 👉 https://t.co/qQY2qxQ5ZS

Cuencas 👉 https://t.co/ZJv1aetk1Z
Comunidades 👉 https://t.co/HSa2b1yaPY pic.twitter.com/j48TCJzmQA

— Embalses.net (@Embalses_net) 26 de julio de 2022

Cada dècada és més càlida que l’anterior

L’augment de les temperatures és el símptoma més clar de la crisi climàtica a Espanya. Només cal veure com any rere any, els estius espanyols continuen batent rècords de calor. El 2020, per exemple, la temperatura mitjana durant aquesta estació va estar gairebé un grau per sobre del que seria normal. Aquell any, a més, l’arribada de dues onades de calor va marcar xifres rècord a diverses localitats del país. A la localitat basca d’Hondarribia es van arribar a registrar 42,2 graus: una temperatura gairebé dos graus per sobre dels valors màxims dels últims 70 anys. El 2021, les temperatures ‘només’ van estar 0,3 graus per sobre dels valors de referència i, tot i així, l’arribada d’una onada de calor extrema va deixar el rècord de temperatura màxima mai registrada al país: els 47,4 de Montoro (Còrdova).

Notícies relacionades

10 dades d'un planeta en flames i una clau per apagar el foc

8 races de gats sense pèl

Segons dades de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), fa set anys consecutius que els termòmetres globals marquen temperatures anòmalament altes. De mitjana, la temperatura global és ara un grau més alta respecte als nivells preindustrials. A més, els registres meteorològics històrics del planeta també indiquen que les últimes cinc dècades han sigut cadascuna més càlida que l’anterior. Des del 1980 fins ara, doncs, cada franja de deu anys ha fet més calor que en els deu anys anteriors.

Els pronòstics per a les pròximes dècades apunten que els termòmetres globals pujaran més o menys en funció de com avancin les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Si el món continua emetent com fins ara, d’aquí a finals de segle la temperatura global podria augmentar prop de tres graus de mitjana. En el cas d’Espanya, aquest increment es podria traslladar en un increment de les temperatures d’entre quatre i set graus de mitjana. Això implicaria estius amb temperatures normals per sobre dels 30 i amb màximes de fins a 50 graus durant els episodis d’onada de calor.