L’Institut d’Oceanografia assenyala

L’agricultura, principal sospitosa de la crisi del Mar Menor

Un informe sol·licitat pel Ministeri remarca que l’ecosistema ha perdut la seva capacitat d’autoregulació, però que continua sent factible la recuperació, «si no s’obren les goles»

L’agricultura, principal sospitosa de la crisi del Mar Menor

AEE

2
Es llegeix en minuts

Un informe de l’Institut Espanyol d’Oceanografia, donat a conèixer dilluns i realitzat a sol·licitud del Ministeri per a la Transició Ecològica arran de l’últim episodi de mortaldat massiva al Mar Menor, assenyala a la «incessant entrada de fertilitzants» a la llacuna, «procedents de l’agricultura intensiva i altres activitats humanes en l’entorn riberenc», com a causa principal del succés i l’actual crisi.

L’estudi corrobora el paper determinant de l’aportació de nutrients i matèria orgànica d’origen agrícola com a motor d’eutrofització de l’albufera. L’excés de fitoplàncton ocasionat per aquesta dinàmica ha limitat, segons els experts, l’entrada de llum i ha afectat tant la fotosíntesi com la disponibilitat d’oxigen dissolt fins a nivells pròxims a la hipòxia.

Els autors assenyalen que l’esdeveniment extrem d’aquest estiu és només un més des de la ‘sopa verda’ del 2016 i mostra que l’ecosistema lagunar «ha perdut la seva capacitat d’autoregulació», segons van informar fonts del Ministeri. No obstant, en veuen factible la recuperació sempre que s’aturi el problema dels abocaments i es preservin característiques essencials com la salinitat, que es veuria afectada per l’obertura de goles o canals de comunicació amb el Mediterrani. De fet, els investigadors consideren que és «crucial no continuar alterant les condicions ambientals clau» que determinen factors com la salinitat, el nivell mitjà de les quals va en augment des de l’estiu del 2020 i que, si segueix així, podria recuperar els seus valors normals a l’estiu del 2022.

Eutrofització

L’informe ‘Nou esdeveniment de mortalitat massiva d’organismes marins al Mar Menor: context i factors’ el firmen sis autors de l’IEO i es basa en les dades obtingudes en el programa de monitoratge de la llacuna que manté l’institut i en resultats de diversos projectes d’investigació.

L’anàlisi aporta evidències que aquest esdeveniment de mortalitat «està lligat estretament amb el procés d’eutrofització responsable de la degradació de la llacuna salada», segons les mateixes fonts. L’estudi recorda que la proliferació de fitoplàncton registrada a l’albufera va tenir lloc a principis de l’estiu als voltants de la rambla de l’Albujón, «important punt d’entrada d’aigües altament contaminades per fertilitzants i altres compostos».

Notícies relacionades

El ‘bloom’ o aflorament va continuar creixent durant els mesos de juliol i agost, i es va estendre per la zona centre i sud de la llacuna, on la renovació de l’aigua és menor, provocant terbolesa extrema, «fins a nivells totalment crítics per a la supervivència de la vegetació del fons».

Límit als fertilitzants

Temes:

Contaminació