Canvi climàtic

Alex, el primer pingüí antàrtic nascut a Mèxic convida a cuidar ecosistemes | Vídeo

4
Es llegeix en minuts

Amb plomatge de pollet i encara molt petit, el primer pingüí antàrtic nascut a Mèxic ha fet història i malgrat els temps tan convulsos que enfronta la humanitat amb l’actual pandèmia, el petit Alex recorda la importància de cuidar el medi ambient mitjançant el miracle de la vida. 

El 2 de desembre del 2020 l’equip de l’Aquari Inbursa a la capital mexicana va ser testimoni d’un fet sense precedent al país: el naixement del primer pingüí gentoo o antàrtic després de dos anys d’intents fallits en la reproducció dels seus pares, Mari i Beto, dos pingüins de quarta generació que van arribar del Japó el 2014. 

«[El naixement] és un gran assoliment perquè podem tenir programes de conservació aquí, que és el nostre principal objectiu, i perquè tot i que no estan en perill d’extinció, estan amenaçats per l’escalfament global», diu aquest dimarts en entrevista amb Efe Patricia Velázquez, metge responsable de l’àrea de pingüins de l’aquari. 

Alex va arribar al món, amb un pes de 82 grams i una altura de 12 centímetres, després de diversos esdeveniments que van posar a prova tant els pares del petit, com l’equip de l’aquari. 

El primer va ser el condicionament de l’espai perquè es pogués portar a terme el ritual per a la formació de les parelles. En aquest el mascle busca la pedra més bonica per oferir-la a la femella, qui decidirà si l’accepta o no. 

«Si decideix que sí, els dos comencen a portar pedres per armar el seu niu i d’allà comença el procés de festeig on tots dos baixen el cap en forma de reverència i posteriorment hi comença a haver còpula», detalla Velázquez. 

Després, la femella posarà l’ou i el treball esmentat li portarà fer-lo al voltant de 33 hores. 

Una vegada posat, els pares passaran de 36 a 43 dies alternant la cura de l’ou per sortir a buscar aliment, tot i que en el cas de l’aquari, els pingüins són alimentats al niu. 

Finalment, arriba l’eclosió de l’ou, és a dir, el naixement del pollet i amb això, una sèrie de torns de vigilància continus portats a terme per sis persones de l’equip de l’aquari encarregats del benestar del petit. 

Un pingüí sa

Tot i que Alex va néixer al desembre, va ser presentat per l’aquari el 6 de gener com a regal del Dia de Reis, ja que abans d’això encara es desconeixia si el pingüí seria prou fort i sa per continuar amb vida. 

A 40 dies del succés, el petit animal ha demostrat una evolució constant que permet confiar que sobreviurà. 

«Ara ja pesa un 1,75 quilograms, va augmentant gradualment bé, arribarà a pesar 7 quilos, aproximadament», diu Patricia sobre Alex, amb una esperança de vida de l’espècie a l’aquari de 40 anys, a diferència dels 15 a 20 anys que viuen els gentoo en el seu hàbitat natural. 

Sobre el nom del pingüí, Andrés Flores, encarregat de benestar animal i condicionament, explica que li va ser atorgat en honor al fundador d’aquari, Alejandro Nasta Icaza, a més que respon a les necessitats d’elegir un nom neutre ja que encara no se sap el sexe del pollet. 

«Quan compleixi els tres mesos es realitzarà una prova de sang que s’envia a laboratoris a l’estranger i depenent d’això podem definir si és femella o mascle», apunta Flores. 

La cura del medi ambient 

Els pingüins gentoo com Alex, són reconeguts pel seu cap petit i el color blanc que els recorre d’ull a ull i per tot el pit, també pel color taronja que porten al bec i potes, a més de ser una espècie veloç i gentil. 

«Es creu que el nom de ‘gentoo’ ve del fet que són bastant gentils, molt nobles i fins a cert punt nerviosos. És el pingüí més ràpid de tots els que existeixen, arriben a assolir els 36 quilòmetres per hora nedant i són la tercera espècie més gran de les 18 reconegudes que existeixen», explica Andrés. 

Des del seu punt de vista, el naixement d’Alex reforçarà la tasca de l’aquari per continuar escampant la consciència al voltant a cura del medi ambient i de les espècies. 

Actualment l’aquari es troba tancat el públic a l’estar la Ciutat de Mèxic en semàfor vermell a causa de la pandèmia per la Covid-19. 

Malgrat això, la cura dels animals ha sigut la mateixa, així ho assegura Patricia que comenta que un dels reptes que han patit per la pandèmia ha sigut la quantitat de cures que han hagut de portar a terme els treballadors per mantenir-se sans. 

Notícies relacionades

A més, esperen que al setembre, quan torni a començar la temporada reproductiva dels pingüins, es repeteixi la història d’Alex. 

Però els pingüins no són l’única espècie de la qual esperen tenir noves cries ja que l’aquari té diversos programes de reproducció, entre els quals, el del peix pallasso i l’axolot mexicà, espècie en perill d’extinció.