Els ecologistes formalitzen la seva demanda contra el Govern davant el Suprem per «inacció climàtica»

 Les tres organitzacions sol·liciten al Tribunal Suprem que obligui l’Executiu a aprovar formalment un Pla nacional integrat d’energia i clima (PNIEC), que inclogui una reducció d’emissions d’almenys el 55% fins al 2030 respecte a les que hi havia el 1990. L’Executiu espanyol proposa un 23%. 

Objectius europeus

«La falta d’ambició climàtica del Govern espanyol s’ha fet més evident aquests dies després de l’acord de la UE d’incrementar els seus objectius, que, tot i que són encara insuficients, estan molt per sobre dels espanyols. Mentre els governs continuïn sense fer la seva part, nosaltres continuarem acudint a la justícia», ha assenyalat Lorena Ruiz-Huerta, advocada demandant de les tres organitzacions. 

Els gairebé 200 folis de la demanda incorporen les últimes referències científiques que evidencien els impactes socials, econòmics, físics i biològics del canvi climàtic, així com la vulneració de drets humans derivada, segons els ecologistes. També inclouen les conclusions de dos informes pericials: un sobre els impactes del canvi climàtic específicament a Espanya, elaborat pel catedràtic José María Baldasano, membre del Panel Intergovernamental d’Experts per al Canvi Climàtic de l’ONU (IPCC), que demostra com les sequeres, inundacions i incendis són cada vegada més devastadors al país.

Un segon informe pericial centrat en la vinculació entre el canvi climàtic i la desigualtat, en particular, la bretxa de gènere, elaborat per la professora Margarita Ruiz Ramos, professora titular i investigadora a Universitat Politècnica de Madrid, que revela com la crisi climàtica afecta especialment les persones més vulnerables, que no compten amb mitjans per afrontar-la, ni amb la protecció efectiva dels poders públics.

55 organitzacions més

Notícies relacionades

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

Des de mitjans de setembre s’han unit a la demanda més de 55 organitzacions, moviments i plataformes de tot el territori nacional. En paral·lel, les organitzacions demandants continuen amb la recollida de firmes, que fins al moment ha obtingut el recolzament de més de 24.000 persones.

Amb l’acció judicial, els ecologistes espanyols s’afegeixen a un total de 150 litigis contra governs de tot el món. Els Estats Units, el Canadà, Alemanya, França, Bèlgica, Irlanda o Nova Zelanda són només alguns dels països els executius dels quals s’enfronten actualment a demandes per aquesta causa. El cas més notori és el d’Holanda, on la Fundació Urgenda va aconseguir aquest any una històrica sentència del Tribunal Suprem, que va condemnar el Govern holandès a contribuir amb la seva «part mínima justa» a la reducció global d’emissions per frenar el canvi climàtic, amb independència de quina sigui l’actuació d’altres estats.