24 nov 2020

Anar al contingut

CIVISME

¿Qui hi ha darrere del reciclatge?

Ciutadans, empreses, administracions públiques, plantes de selecció i recicladors tenen cada vegada més clar el seu paper com a agents imprescindibles del cicle del reciclatge

Lara Bau

¿Qui hi ha darrere del reciclatge?

L’any passat es van reciclar 270.716 tones d’envasos a Catalunya, fet que contribueix de manera significativa als més d’1,5 milions de tones reciclades a nivell nacional. Les xifres parlen per si soles: la conservació del medi ambient dia a dia, envàs rere envàs, s’ha convertit en una prioritat en la nostra societat. Però, per aconseguir i mantenir els bons resultats en aquesta assignatura obligatòria, és vital la implicació de tots els agents del reciclatge.

La ciutadania, acompanyada per les administracions locals i regionals, les empreses de diferents sectors, les plantes de selecció i els recicladors formen les diferents baules de la cadena del reciclatge. Tots ells exerceixen un rol actiu que es converteix en imprescindible per contribuir a salvar el planeta.

Per complir aquest objectiu comú, tots ells treballen de la mà d’Ecoembes, l’organització ambiental sense ànim de lucre que coordina el reciclatge d’envasos del contenidor groc i blau. La seva tasca se centra a garantir que el cicle del reciclatge funciona i continuar impulsant l’economia circular. Gràcies a les sinergies entre tots ells, la societat obté cada vegada millors resultats en aquesta tasca: gràcies als envasos reciclats l’any passat es va evitar l’emissió d’1,6 milions de tones de CO₂ i es van estalviar 1,5 milions de tones de matèries primeres. No obstant, queda molta feina per fer.

Tot comença a casa

El cicle del reciclatge comença a casa, on la vida quotidiana implica la generació de residus. Comença també a casa d’Iris García, veïna de Sant Martí de Tous (Anoia, Barcelona), que fa molts anys que recicla i col·labora amb l’administració pública per al foment d’aquests hàbits entre els seus veïns. «Reciclo per contribuir a una millor gestió dels recursos naturals, considero que es consumeixen en excés», explica García. Per a ella, com per a la majoria de la ciutadania, la separació dels residus s’ha convertit en un hàbit més a casa –37 milions d’espanyols declaren fer-ho diàriament–, necessari per garantir la sostenibilitat del nostre entorn.

Iris García, veïna de Sant Martí de Tous: «Lla meva estratègia principal és reduir els residus que generem»

En el seu compromís amb el reciclatge, García va participar en el programa pilot d’Anoiaverda per fomentar la recollida porta a porta en aquesta comarca catalana, i està convençuda dels seus avantatges: «Aquest sistema ens ajuda a separar-ho absolutament tot i a ser més conscients del que generem, perquè no ho llencem automàticament al contenidor: ho acumulem a casa fins que ho passen a recollir».

No obstant, García ho té clar: la millor tàctica per protegir el medi ambient és reduir i consumir responsablement. «La meva estratègia principal per cuidar el medi ambient és reduir els residus que generem, així que opto per la compra de proximitat», explica.

Les claus per a les companyies

Fins que no es trobin alternatives, o no es popularitzin, una gran part d’empreses envasadores requereixen matèries primeres de tot tipus per continuar oferint els seus productes i que les prestatgeries de botigues i supermercats segueixin proveïdes. Aquestes companyies conformen la segona baula de la cadena del reciclatge i el seu compromís és vital per aconseguir aquest repte comú.

Ana Palencia, directora de comunicació d’Unilever España: «Hem pogut reduir els residus fins a un 30% amb l’ecodisseny»

És el cas, per exemple, d’Unilever España, una companyia especialitzada en la fabricació i comercialització d’aliments, productes d’higiene personal i cosmètica i productes per a la neteja de la llar. És plenament conscient del seu paper en la generació de residus i, per això, «en l’etiquetatge dels nostres envasos apareix el Punt Verd, que significa que l’empresa que els produeix està adherida a un sistema de gestió del residu de l’envàs», puntualitza Ana Palencia, directora de comunicació d’Unilever.

De la mateixa manera que Unilever, fins a 12.500 empreses espanyoles (2.527 de les quals són a Catalunya), formen part d’Ecoembes a fi que els envasos que posen al mercat siguin reciclats, complint el que marca la llei.

«Creiem que les empreses som un actor important a la cadena, per a això estem compromesos amb la sostenibilitat i l’economia circular», explica Palencia. En conseqüència, en el marc d’aquest compromís analitzen el cicle de vida dels nostres productes –des de les matèries primeres utilitzades, la manera de fabricar-los, transportar-los, l’ús que se’n dona i la manera de reciclar-los– per reduir els residus generats.

Una de les seves eines en aquest procés és l’ecodisseny, que, entre altres mesures, estudia reduir la quantitat de material fet servir en la fabricació de l’envàs i la reintroducció de plàstic i cartró reciclat a la cadena de producció. «Hem fet una anàlisi dels envasos de tots els productes i, a través de l’ecodisseny, hem pogut reduir els residus fins a un 30%», destaca Palencia. Tots els esforços, petits i grans, són necessaris per aconseguir l’èxit.

A través de l’ecodisseny, les empreses aconsegueixen reduir la quantitat de material utilitzat als envasos

Ajuntaments, garants del servei de reciclatge

De res serviria l’esforç de ciutadans i empreses sense l’acompanyament dels ajuntaments. Ells són els encarregats de gestionar el servei de recollida selectiva i el tractament dels residus, i es converteixen, d’aquesta manera, en el tercer agent del cicle del reciclatge.

«Com a administració més pròxima al ciutadà, tenim el compromís de traslladar directament la importància que té la recollida de residus tant des del punt de vista econòmic com des del punt de vista de cura del medi ambient», explica David Bote, alcalde de Mataró (Maresme, Barcelona) i president del Consorci per al tractament de residus sòlids urbans del Maresme, amb referència a la responsabilitat que tenen els ajuntaments en el cicle del reciclatge.

David Bote, alcalde de Mataró: «Tenim el compromís de traslladar la importància del reciclatge»

Per aconseguir aquesta missió «tenim accions previstes per conscienciar de la necessitat de reciclar més i millor», remarca Bote. De fet, en el seu compromís per arribar a les millors dades de reciclatge, l’ajuntament de la capital del Maresme aposta per un pla estratègic de recollida selectiva a la ciutat més enllà de les campanyes: «Provarem nous sistemes de recollida per avançar més ràpid i millorar els percentatges de recollida selectiva», destaca l’alcalde de la ciutat.

Tot sigui per fomentar el reciclatge entre la ciutadania, ja que, com explica Bote, «la matèria primera és finita i pensar en les generacions futures és pensar en els materials del futur».

Els últims i imprescindibles

Després de la recollida, els residus dels diferents contenidors es traslladen a una de les 96 plantes de selecció que hi ha a Espanya. Són la penúltima baula de la cadena, tenint en compte que allà els materials es classifiquen per ser transformats en nova matèria primeres en els recicladors.

Joan Valls, gerent d’una planta de selecció: «La ciutadania diposita més envasos al contenidor groc»

Joan Valls és el gerent d’una de les plantes de selecció, en aquest cas dedicada als envasos que pertanyen al contenidor groc: «El que fem és dividir els envasos segons les seves tipologies utilitzant elements mecànics», explica.

D’aquesta manera, en aquesta planta de Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental, Barcelona) diferencien entre film, PET, PEAD, plàstic barreja, acer, alumini i brics. «La ciutadania cada vegada diposita més envasos al contenidor groc», reflexiona Valls.

Bales d’envasos separats en planta de selecció.

No obstant, les plantes de selecció no són l’última baula del cicle. «A la planta separem tots aquests materials per tipologies i els enviem al reciclador corresponent, que porta a terme els processos químics i de neteja perquè el material reciclat pugui competir en igualtat de condicions amb el material verge», explica Valls.

A Espanya hi ha 422 recicladors homologats que aconsegueixen que els envasos es converteixin en una nova matèria primera amb què fabricar nous envasos, fibra tèxtil, mobiliari urbà o llantes de bicicleta, entre d’altres. Són els responsables de tancar i tornar a iniciar el cicle del reciclatge, un cicle en el qual tots tenim molt a aportar-hi.

Temes: Reciclatge