Uns 'dònuts' que serveixen per reforestar

El paratge de Tifaracás, a Gran Canària, tenia un aspecte infernal fa dos anys. Aquesta zona desforestada des de fa dècades està exposada a un sol abrasador, abrigada de la pluja, i té un fort pendent. Era gairebé impossible que els arbres hi tornessin a créixer.

Ara, aquest paisatge està puntejat de rebrots d’ullastre  i pi canari. Cada planta treu el seu cap d’una estranya estructura: una espècie de ‘dònut’ de cartró semienterrat al terra de la mida d’una roda de motocicleta.

Aquesta rosca representa la vida per a aquells arbres. N’hi ha prou d’omplir-la amb 25 litres d’aigua en el moment de la sembra. «És una incubadora d’arbres. Permet a l’arbre arrelar sota de la superfície àrida i sobreviure pel seu compte», explica Harrie Lovenstein, titular de l’empresa Land Life Company, que ha dissenyat el que ell anomena ’cocoon’ (capoll). «Feta la seva funció, es biodegraden sols», afegeix.

Els resultats són formidables, segons Francisco González, responsable del projecte al Cabildo de Gran Canària. «Tornant a omplir els ‘cocoons’ una sola vegada, sis mesos després de la sembra, sobreviuen el 90% dels ullastres i el 80% dels pins canaris», relata. Amb el reg tradicional no se superava el 15%.  

Canàries és una de les zones on s’han repartit 30.000 d’aquests dònuts biodegradables entre el 2016 i el 2019, al costat de Catalunya, la Comunitat Valenciana i Almeria, a més d’algunes regions d’Itàlia i Grècia. La iniciativa forma part de The Green Link, un projecte finançat per la Unió Europea en el qual ha participat el Centre de Recerca en Ecològia i Aplicacions Forestals (CREAF) de Barcelona.

Entre el 2011 i el 2015, un projecte europeu anterior, el Green Desert (amb participació de la Universitat de Valladolid), havia plantat un altre model dissenyat per una altra empresa (el Growboxx de Groasis), en localitats d’Astúries, Aragó, Catalunya i Castella i Lleó.  

Degradació del terra

«L’erosió del terra afecta entre el 4% i el 8% de la superfície de la Terra i la conca mediterrània és una de les més vulnerables a la desertificació», explica Vicenç Carabassa, investigador del CREAF i coordinador de The Green Link.

Tales indiscriminades, mines, carreteres, abocadors, incendis i contaminació degraden terres que ja no es poden cultivar, deixen de capturar CO₂ i són vulnerables a inundacions i allaus, entre altres conseqüències.

La Dècada de la Restauració

L’any passat, la Societat Internacional de Restauració Ecològica va alertar que la recuperació dels terrenys degradats no està donant els resultats esperats. I l’ONU ha declarat els pròxims 10 anys com la Dècada de la Restauració dels Ecosistemes.

En el Mediterrani, el repte és l’escassetat de pluja, agreujada per les llargues sequeres induïdes pel canvi climàtic. En aquestes condicions, bona part dels arbres i plantes utilitzats per restaurar acaben morint-se.

Teules i tetrabrics

Els experts ho han intentat tot per augmentar la humitat al voltant dels rebrots: des de velles teules fins a tetrabrics de plàstic xop d’aigua. No obstant això, cap sistema ha triomfat fins ara. Per això els ‘dònuts’ desperten esperances com una possibilitat per a la reforestació en ambients àrids.

L’aigua abocada a la rosca (menys de la que s’utilitzaria en un regadiu convencional) es transfereix a poc a poc a la planta, un fill d’arbre d’un o dos anys, sembrat al forat central. Normalment n’hi ha prou omplint-se un cop, tot i que en situacions extremes com la de les Canàries se’n necessiten dos.

The Green Link els ha provat a Almeria amb ametllers, a Xixona amb oliveres i al Bruc amb espècies agrícoles i forestals. A tot arreu, la majoria de les plantes han sobreviscut, ien alguns casos han assolit la  totalitat.

Els reptes del sistema són el seu material i el seu cost, segons Pieter Hoff, director de Groasis, l’empresa competidora de Land Life Company, que va ser la primera a experimentar amb els ‘dònuts’ a Espanya. Aquesta empresa disposa d’un model de plàstic, a més del seu propi model biodegradable.

Notícies relacionades

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

«El model de plàstic és més barat que el de paper, si tenim en consideració que el primer es pot reutilitzar per plantar un arbre nou cada any durant 10 anys, mentre que el segon és d’un sol ús», observa Hoff.

El cost dels diversos models de ‘dònut’ varia entre els dos i els 10 euros per peça, segons les fonts consultades. Però n’hi cal sumar altres com el transport i la mà d’obra per instal·lar-los i omplir-los. «Aconseguir un arbre viu ens costa 95 euros amb el ‘cocoon’, però ens en costaria 225 sense això», afirma González sobre el cas canari.