04 d’abr 2020

Anar al contingut

investigació al mediterrani

Missió a les muntanyes submarines de les Balears que un dia van ser illa

Un barco científic analitza la riquesa ecològica de tres cims avui submergits al canal de Mallorca per declarar-les zones protegides

Manuel Vilaseró

Missió a les muntanyes submarines de les Balears que un dia van ser illa

L’última glaciació va fer emergir a prop d’Eivissa i Formentera un petit illot que es trobava a uns 90 metres de profunditat. El descens del nivell del mar havia sigut vertiginós, d’una mica més de 100 metres. No se sap res de si hi va haver durant aquesta edat de gel alguna activitat humana o d’animals terrestres en aquest promontori, però 10.000 anys després, un barco de l’Institut Espanyol d’Ocenografia (IEO) investiga el que ara, amb les aigües altre cop a la seva altura original, és la muntanya submarina Ausiàs March. La seva singular ubicació l’ha convertit en una àrea d’alt valor ecològic susceptible de ser protegida juntament amb dos promontoris més propers del canal de Mallorca, els de Ses Olives i Emile Baudot.

Des del 10 d’octubre passat i fins a l’últim dia del mes, 12 biòlegs i geòlegs embarcats a l’‘Ángeles Albariño’ recullen mostres i recopilen dades en el marc del projecte Life Intermares, coordinat per la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica. L’objectiu és proposar la declaració de les tres muntanyes i el seu entorn com a Lloc d’Interès Comunitari (LIC) dins de la xarxa Natura 2000. 

160 espècies

«Aquesta és la segona campanya i encara ens en queda una més. En la primera, duta a terme l’any passat, vam inventariar 160 espècies i en aquesta estem afegint bastantes més», explica el cap de la campanya i investigador del Centre d’Oceanografia de les Balears de l’IEO, Enric Massuti. La riquesa és enorme en equinoderms (estrelles de mar, eriçons, holotúries i ofiuroïdeus), crustacis (gambes i crancs), mol·luscos (cargols, bivalves i cefalòpodes) i peixos. 

Cap ésser viu escapa al rastreig. La feina a l’interior del barco és frenètica i no s’atura durant les 24 hores. Quan no es llança una petita draga que torna plena de fang, valuosíssim també per als geòlegs, s’arrossega pel fons un patí bentònic que torna amb una miríada de mol·luscos i closques trencades entre les quals treuen diminutes potes en moviment.

Alien a bord 

Després d’una minuciosa selecció passen en mans de cadascun dels experts. Com Xisco Ordines, que escorcolla al microscopi un tipus d’ofiuroïdeu rosat, ‘Ophiomyces grandis’, descobert per primera vegada al Mediterrani a la passada campanya. O Sergio Ramírez, que utilitza mostres d’aigua recollides a diferents profunditats per localitzar l’ADN que taurons i rajades deixen anar quan muden la pell. Entre els crustacis destaca un diminut paràsit, la ‘Phronima Sedentaria’, que va inspirar els creadors d’Alien i no només pel repulsiu aspecte exterior sinó perquè aquestes criatures s’allotgen a l’interior d’altres organismes i els buiden per dins

Les càmeres que filmen arran del terra marí aporten dades sobre els rodòlits, unes valuoses algues vermelles, uns afloraments rocosos amb coralls o sobre innombrables espècies d’esponges. A la nit s’utilitzen els instruments batimètrics i les ecosondes per dibuixar amb minuciositat el fons. Però l’enginy que més expectació genera és ni més ni menys que un aparell de pesca d’arrossegament.

Amb aquest pugen centenars d’exemplars de més mida que després de ser classificats, tallats i pesats, són tornats al mar amb vida, els més valuosos. Els investigadors comparen l’estat d’antics caladors avui en desús amb altres de situats en les proximitats on pesca la flota gambera d’Alacant. La protecció de la zona inclourà un pla de gestió que ha de fer compatible les actuals activitats humanes, i aquestes anàlisis donaran pistes sobre com fer-ho.

Cons volcànics

Des del punt de vista geològic, la zona presenta una gran diversitat, amb falles i estructures de lliscament. Les muntanyes Ausiàs March i Ses Olives són de roques carbonatades, mentre que l’Emile Baudot és volcànica i està envoltat al seu torn per cons volcànics.

En els abismes propers a aquest últim es troben els ‘pockmarks’, unes depressions circulars, en forma de cons invertits, originades per fuites de fluids des del subsol que poden ser de salmorra o gas metà. Amb la investigació es determinarà i datarà la seva activitat i si els ha generat metà, una cosa que donaria més importància a l’hàbitat perquè comptaria amb comunitats de microorganismes extremòfils, autèntics devoradors de metà, un dels gasos amb més incidència en l’efecte d’hivernacle que causa el canvi climàtic.

¿Esperen trobar en els antics cims emergits algun rastre d’activitat humana mil·lenària? Juan Tomas Vázquez, geòleg del centre de Màlaga de l’IEO, no ho creu, però sí que espera confirmar a través de «la detecció de sediments tipus platja» que tant l’Ausiàs March com l’Emile Baudot van ser en el seu temps aquests illots emergits que es presumeix.

Temes: Balears