La pujada màxima del mar obligaria a «reconfigurar tota la costa espanyola»

Si es complissin els pitjors auguris de l’informe del Panel Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) sobre els Oceans i la Criosfera fet públic aquest dimecres, Espanya es veuria obligada a «reconfigurar tota la costa» per afrontar una pujada del nivell del mar que podria arribar a assolir l’1,1 metre d’alçària a fi de segle. Tot i en l’escenari més optimista, amb una pujada del nivell del mar de 43 centímetres, s’haurien de prendre importants mesures d’adaptació per salvar els aiguamolls, els deltes dels rius i les platges, algunes de la quals estan abocades a la desaparició. Així ho han explicat aquest dijous els dos científics espanyols que han participat en l’elaboració del document encarregat per l’ONU.

«El pitjor és que augmentaria la freqüència dels successos extrems com els que hem tingut en anys anteriors, per exemple, a Cantàbria, quan la combinació de marees altes astronòmiques i un augment del nivell mitjà del mar han donat lloc als danys que hem experimentat», ha assenyalat Íñigo Losada, director d’Hidraúlica Ambiental de la Universitat de Cantàbria, i ha recordat que segons l’informe «fenòmens extrems que ara tenen una recurrència d’una vegada cada 100 anys podrien ser pràcticament anuals a partir del 2030-2035 en el pitjor dels escenaris».

El Mediterrani i les Canàries

Tot això obligaria a aquesta reconfiguració de la costa, especialment a les zones més afectades: el litoral mediterrani i les Canàries. El Ministeri per a la Transició Ecològica en col·laboració amb les comunitats autònomes han fet un informe d’avaluació de quins serien els danys econòmics, les persones, les infraestructures i els ecosistemes afectats, mentre es planifiquen mesures per evitar-los, «posant l’accent en la restauració dels aiguamolls, les platges i els ecosistemes marins com els de la posidònia que compleixen una funció molt important dissipant l’energia d’aquests successos extrems i contribueixen a acumular sorra».

El Delta de l’Ebre

Un dels punts més afectats a Espanya seria el Delta de l’Ebre, que només es podria salvar amb una «adequada gestió de l’aportació de sediments».

Als dos científics espanyols el que més els ha sorprès de l’informe és l’«acceleració dels efectes del canvi climàtic que s’ha produït en les últimes tres dècades», segons Javier Arístegui, oceanògraf de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria, per a qui el missatge que en surti no ha de ser pessimista.

«El canvi és irreversible, però depèn de nosaltres que sigui o no una tragèdia, depèn que prenguem decisions ja, no només en la reducció d’emissions, sinó en l’adaptació als successos extrems», ha assenyalat l’oceanògraf.

La ministra Ribera

Els dos experts han participat en una presentació de l’informe de l’IPCC a Madrid durant la qual la ministra de Transició Ecològica en funcions, Teresa Ribera, ha advertit que no n’hi ha prou amb la mitigació de les emissions de gas amb efecte d’hivernacle, sinó que és «absolutament imprescindible» combinar-la amb les polítiques d’adaptació com les apuntades pels experts.