La Cimera del Clima permet avançar en l'acord de París però no va més enllà

La Cimera del Clima de Katowice ha aconseguit mantenir fora de perill el desenvolupament de l’acord de París, una cosa que no era fàcil davant del nou context internacional desfavorable, però no ha anat molt més enllà. El punt clau de la conferència, el llibre de regles que converteix en operatiu el pacte de la capital francesa ha sortit endavant gairebé en la seva totalitat. En aquest sentit es pot parlar d’èxit. Però la declaració política que havia d’instar els països a augmentar els esforços en la reducció d’emissions en vista dels últims informes de l’ONU ha quedat descafeïnada per l’oposició radical de cara del petroli.

Com ja s’ha convertit en norma en totes les cimeres del clima, en la COP 24 s’ha acabat tancant l’acord en el temps de descompte s’ha acabat tancant l’acord en el temps de descompteamb retards causats per l’obstinació d’alguns països a esmenar un punt concret. En aquest cas ha sigut el Brasil, el nou Brasil de l’ultradretà Bolsonaro, negacionista del canvi climàtic, que ha presentat objeccions a l’article número 6 de les regles de l’acord de París relatiu al comerç d’emissions entre els països.

Una cosa col·lateral que ha tret de polleguera els delegats dels més de 190 països fins que s’ha optat per deixar aquest punt per a la pròxima cimera, que tindrà lloc a Xile. La conferència hauria d’haver finalitzat divendres, però el plenari es va suspendre a les 19.30 hores per donar lloc a negociacions interminables. Una vegada resolta la crisi causada pel Brasil, la guinda l’ha posat Turquia. Davant de les cessions de la presidència polonesa de la cimera al Brasil, els turcs han vist l’oportunitat perquè se’ls reconeguin unes circumstàncies especials que porten reclamant cinc anys i amb les que sortiria guanyant en qüestions de finançament. Diners.

El secret de la lletra petita

Sense unes regles que establissin com s’ha d’aplicar l’acord de París (2015) aquest es convertiria en paper mullat. La seva aprovació estava fixada per a aquesta cimera i, tret del cas de l’objecció del Brasil, és la que ha tingut el camp més espaiós, al no comptar amb l’oposició de l’‘imperi del petroli’ (l’Aràbia Saudita, Kuwait, els Estats Units i Rússia). 

L’útil frase del Comte de Romanones, “deixeu que ells (els diputats) facin les lleis, que jo faré el reglament” li ve a tomb a aquesta cimera. La clau està sempre en la lletra petita i tot i que les regles siguin tan tècniques i complexes d’explicar és el que marcarà la frontera entre l’èxit o el fracàs de la cimera, segons coincideixen a destacar els negociadors.

Les regles afecten sobretot a com comptabilitzen els països les emissions i els objectius de reducció a què es comprometen. Els Estats Units sempre han perseguit que tots els països estiguin obligats a comptabilitzar-ho tot de la mateixa manera, però durant la cimera han cedit. L’entrada en vigor de la comptabilitat homogènia s’ha fixat per a 2024, un moment en què se suposa que l’administració de Trump ja haurà abandonat l’acord de París (no pot fer-ho efectiu fins al 2020), ningú dels qui treballen en canvi climàtic d’aquest executiu creuen que l’anunci s’executarà.

Els països menys desenvolupats tampoc volien veure’s obligats a elaborar els complexos sistemes comptables perquè no tenen mitjans per fer-ho. Per ells, el document final els adjudica uns mecanismes de flexibilitat temporal amb què s’han quedat satisfets

"El paquet de les regles és prou clar per fer operatiu l’acord de París i això és una bona notícia", ha declarat la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, en una primera valoració.

Cap als 1,5ºC

Amb aquest ‘reglament’, el camí s’aclareix per a l’acord de París que contemplava contenir l’augment de temperatures per sota dels 2ºC, però els informes de l’IPPCque advertien de la urgència de prendre mesures "extremes" per frenar l’escalfament a 1,5ºC han sigut recollits en la declaració política sense concreció ni contundència.

El text final assenyala que la cimera "acull amb satisfacció" l’informe i reconeix el paper de l’IPCC a l’hora de proporcionar la base científica que serveix als països per adoptar polítiques davant el canvi climàtic, però no concreta quin nivell cal augmentar d’ambició per aconseguir l’objectiu de l’1,5ºC.

En un dels esborranys de l’acord figurava que calia reduir les actuals emissions pràcticament a la meitat el 2030, però aquest punt ha desaparegut del document final i sol·licita a tots els Estats que tinguin en compte els resultats del recent Informe Especial sobre els 1,5ºC en les negociacions.

Cessió controvertida

Des de l’òptica dels països com Espanya o la UE, que reclamen més ambició a l’hora de lluitar contra el canvi climàtic, es veu la falta de contundència en la declaració final com una cessió menor cap a perquè l’Executiu de Donald Trump pugui tenir el seu espai de protesta mentre permet que avancin els mecanismes que posaran en marxa tot l’engranatge contra l’escalfament. 

Notícies relacionades

Carbó per a la presidència polonesa de la Cimera del Clima

8 races de gats sense pèl

Al cap i a la fi, de declaracions polítiques n’hi pot haver moltes d’aquí al 2020, que és el moment en què els països han de presentar definitivament els seus compromisos voluntaris per a la pròxima dècada. El secretari general de l’ONU, António Guterres, ha convocat a més, una cimera de caps d’estat a Nova York per al setembre del 2019 en la qual s’instarà sobretot a les grans potències a fixar ja els seus objectius i que aquests siguin més ambiciosos.

A Ecologistes en Acció, en canvi, no els ha semblat una cessió innòcua. Al contrari. "L’informe de l’IPCC sobre 1,5ºC és clar afirmant que amb prou feines queden 12 anys per frenar les emissions de gasos amb efecte hivernacle i assenyala la regió Mediterrània, inclosa Espanya, com un dels països més vulnerables. Ser permissius amb la dilació de l’acció climàtica posa en enorme risc a la immensa majoria de la població espanyola en el mitjà termini", ha assenyalat Javier Andaluz, coordinador d’Acció Climàtica de l’oenagé.