la defensa del medi ambient

Carbó per a la presidència polonesa de la Cimera del Clima

No podia ser bona idea organitzar una cimera per la descarbonització al regne del mineral més contaminant

Ribera, Cañete i velles glòries de l'acció climàtica han hagut de compensar la matusseria o escàs interès de la seu

zentauroepp46273656 cop24 president michal kurtyka reacts during a final session181215223620

zentauroepp46273656 cop24 president michal kurtyka reacts during a final session181215223620 / KACPER PEMPEL

2
Es llegeix en minuts
Manuel Vilaseró

No podia ser bona idea organitzar una cimera contra el canvi climàtic al regne del carbó. Katowice és la capital de Silèsia, la regió més germanòfila i lleugerament independentista de Polònia. Les seves mines subministren aquest mineral a unes tèrmiques que proporcionen més del 70% de l’energia elèctrica de tot el país. Una cosa molt poc coherent amb la descarbonització que es necessita per frenar l’efecte d’hivernacle.

No se sap massa bé per què Polònia és el país que més cimeres ha organitzat. En porta quatre. Si jutgem l’actuació del president de la COP24, el ministre de medi ambient, Michal Kurtyca, algú podria pensar que l’expaís de l’Est utilitza l’organització d’aquests esdeveniments com a cavall de Troya.

El primer senyal que alguna cosa no s’estava fent bé va arribar quan la ministra espanyola per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, va ser requerida perquè desbloquegés com a ‘facilitadora’ el punt clau de les regles de transparència a l’hora de comptabilitzar les emissions, els objectius de reducció i el seu compliment.

Allà la mateixa Ribera va comentar ja que la presidència polonesa estava sent “tranquil·la” no sense sorna. Després d’altres han parlat directament de “matusseria”. Un grup d’exnegociadors amb pedigrí d’eficàcia en cimeres anteriors s’ha arribat a mobilitzar davant d’una paràlisi que els enervava, mentre el secretari general de l’ONU, António Guterres, va fer de pigall de la presidència en un bon tram de les negociacions.

Cañete a la carrera

Cañete a la carreraEl mateix comissari europeu d’Acció Climàtica, Miguel Arias Cañete, se l’ha vist caminar amb el frenètic ritme de marxa de Rajoy pels passadissos –qui t’ha vist i qui et veu– per apagar el foc obert pel Brasil asseient els seus representants al costat de la Xina i els Estats Units.

El Brasil vol mantenir una espècie de ‘doble comptabilitat’ de la reducció de les emissions que li permet computar algunes de les seves accions climàtiques com a pròpies a més de vendre-les a tercers països perquè aquests les computin una altra vegada. Ni Bárcenas.

Notícies relacionades

Els enviats de Jair Bolsonaro, nomenats encara per a l’anterior executiu d’esquerres, no volen posar-se en camisa d’onze vares i han acceptat la proposta de Cañete de deixar-ho tot per a la següent COP. Allà que faci Bolsonaro el que cregui pertinent. Tot just guanyar les eleccions va anunciar que seguiria els passos de Trump abandonant París, però poc després va fer marxa enrere. No ho podria fer sense el risc que se li tanquessin els mercats europeus.

Al poc d’entrar en la reunió, Cañete va sortir amb un somriure d’orella a orella. Ni sospitava el guirigall que faria Turquia al cap de pocs minuts.  Tampoc Ribera, que va ser reclamada de nou per donar un altre cop de mà. Qui més espantada estava a mesura que passaven les hores era la ministra de medi ambient xilena, que 24 hores abans s’havia compromès a organitzar la següent cimera. “¿Però això sempre és així?”, diuen que comentava al seu entorn. Encara és a temps de penedir-se’n.