Goiat, un os amb ganes de procrear

Goiat, l’os eslovè que va ser alliberat el juny de l’any passat per frenar el greu problema de consanguinitat de l’espècie al Pirineu, s’ha adaptat al seu nou ambient i ara la seva activitat ja és la pròpia d’un mascle fort i territorial. Tot i això, encara no se sap si ha aconseguit tenir descendència, el gran objectiu per al qual va ser fitxat, assumeixen els responsables de PirosLife, el programa europeu dedicat a la consolidació de l’espècie a la serralada.

Aquest any han nascut almenys set ossets als Pirineus centrals, fet que apuntala l’augment demogràfic dels últims anys, però encara es desconeix si alguna de les quatre femelles que van donar a llum s’havia aparellat amb Goiat. «Tot i que ha estat en zones amb presència de femelles, encara no podem determinar si ha tingut descendència», explica el biòleg Santiago Palazón, tècnic del Departament de Territori de la Generalitat i director científic del PirosLife. Això no serà possible, afegeix, fins que s’aconsegueixin mostres de pèls i es comparin al laboratori.

Goiat va ser alliberat per aportar sang nova a la població de plantígrads i contrarestar el pes genètic del vell Pyros, ja que tots els mascles del Pirineu central són fills o nets seus.

Sense notícies del patriarca

Pyros, tot i això, difícilment pot ser el progenitor de les noves cadellades. El patriarca dels plantígrads pirinencs, de 28 anys, també nascut a Eslovènia, no dona senyals de vida des de principis de la primavera i els equips de seguiment creuen que podria haver mort. «Perquè el donem per mort haurien de passar almenys dos anys, però és estrany que no el detectem tractant-se de Pyros, un os que durant tota la seva trajectòria ha sigut molt fotografiat i observat», assumeix Palazón.

Goiat i Pyros no són, però, els únics candidats a les noves paternitats. L’especialista de la Generalitat recorda que els mascles adults Moonboots i Pepito, tots dos fills de Pyros, també han freqüentat la zona on es va observar les femelles amb cries.

Llargs recorreguts

A la recerca de aliment i de femelles, Goiat ha transitat pels dos costats de la frontera francoespanyola, fins i tot en zones a on no havien accedit altres exemplars. «Igual que Pyros, es mou molt i ocupa un gran territori», diu Palazón. Goiat porta un collar amb GPS que permet seguir els seus moviments. En tot cas, com explica el biòleg Marc Alonso, guia de naturalesa i especialista en ossos de l’associació Depana, «es tracta d’un exemplar bastant nocturn, esquiu i molt cautelós».

Els atacs

Notícies relacionades

Els 6 bolets comestibles més fàcils de trobar a Catalunya

Les energies netes ja abasten el 50% de la generació elèctrica total a la UE

Segons Alonso, és cert que Goiat «ha donat més problemes que d’altres ossos, però això no significa que tingui un comportament anòmal». El mateix opina Palazón: «Goiat no ha tingut un comportament especial, diferent d’altres ossos adults». Segons la Generalitat, el mascle eslovè ha depredat una euga, un poltre i algunes ovelles, així com diversos ruscos.

Els danys ocasionats pels ossos al Pirineu català han augmentat lleugerament els dos últims anys, però tenint en compte el creixement de la població, ara estimada en més de 40 exemplars, «la ràtio per animal s’ha reduït de forma considerable», conclou Alonso.