Anar al contingut

PROJECTE PIONER

Una vacuna contraceptiva per frenar la superpoblació de senglars

Quatre municipis del Vallès comencen un pla pilot per tractar uns 300 exemplars en tres anys

El sistema, coordinat per investigadors de la UAB, és incruent i reversible

Antonio Madridejos

 

  / NURIA PUENTES

El primer programa que es posa en marxa a Europa per controlar les poblacions silvestres de porc senglar mitjançant l’administració d’una vacuna contraceptiva va començar ahir amb la captura d’un exemplar jove als voltants de l’ermita de Can Roure, al municipi de Matadepera (Vallès Occidental). L’animal, anestesiat perquè no patís gens i cobert amb una manta tèrmica que el protegia del fred, va ser sotmès a una exploració veterinària, se li va col·locar a l’orella un sensor per seguir els seus moviments per GPS i, finalment, se li va injectat el fàrmac.
  

 Si tot va bé, el senglar reduirà el seu instint sexual –es reproduirà menys o no es reproduirà– i disminuiran les seves incursions per buscar menjar al medi agrícola i urbà, que és on es concentren els problemes derivats de la seva superpoblació, afirma el coordinador del projecte, Manel López-Bejar, professor de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma (UAB). Seria una opció menys cruenta que les batudes. «O un complement –afegeix–, perquè aquí tot suma».

SISTEMA INNOCU I REVERSIBLE

La prova pilot es desenvoluparà durant els pròxims tres anys i suposarà el tractament d’uns 300 animals –un centenar per any– en zones periurbanes dels quatre municipis implicats en el pla pilot: Matadepera, Vacarisses, Terrassa i Sant Cugat del Vallès. En tots aquests municipis és fàcil observar senglars que s’han acostumat a la presència humana i viuen pràcticament sempre en àrees molt pròximes a les vivendes. Aquestes accions es desenvolupen amb el suport tècnic i econòmic de la Diputació de Barcelona.
    

Segons explica López-Béjar, la vacuna crea anticossos enfront de l’hormona que afavoreix la funció reproductora en els mamífers, però no té cap més efecte secundari més enllà de modificar el comportament sexual de l’animal. Tampoc afectaria els humans en el cas que els animals fossin caçats i destinats a l’alimentació.
  

 «No s’inocula res d’estrany a l’animal. A diferència d’altres propostes com la castració química o la castració quirúrgica, és un sistema innocu, incruent, de baix cost i reversible», afegeix el coordinador del programa. El que fa el fàrmac, que s’aplica a la cuixa i perd el seu efecte al cap de 2-4 anys, és simplement «enganyar el sistema immunitari del senglar». Concretament, estimula anticossos contra l’hormona que regula el procés de reproducció (GnRH) tant en mascles com en femelles. «Així, els testicles i els ovaris no generen cèl·lules sexuals. En definitiva, es redueix el desig sexual», afegeix el professor.

AVANÇAMENT DE L’EDAT REPRODUCTORA

El problema que s’ha observat en els últims anys anys, prossegueix López-Béjar, és que els senglars no només s’han acostat a zones humanitzades a buscar menjar, sinó que la disponibilitat més gran d’aliment ha avançat l’edat de la reproducció i, en el cas de les femelles, ha fet que es reprodueixin durant tot l’any. Com a exemple, l’animal capturat ahir a Matadepera, un jove mascle de només vuit mesos i uns 28 quilos de pes, «ja està pràcticament en edat d’aparellar-se», explica el professor de Veterinària.
  

 I tot això té un efecte clar: «En el moment de la reproducció, els mascles mostren una gran activitat –es mouen molt més buscant femelles– i tenen conseqüentment unes necessitats nutritives més grans». És llavors quan causen danys en l’agricultura i s’acosten més a les zones urbanes. «Més que la població total, la clau és reduir la seva activitat i la seva interacció amb els humans, especialment en el cas dels mascles», insisteix.
  

 El projecte va començar l’any passat i durant aquest període s’ha realitzat l’estudi previ amb controls de salut sobre els animals, el seu estat reproductiu i les tècniques de captura (gàbies automàtiques amb un reclam de blat de moro). Fins al 2019 es farà un seguiment del comportament dels exemplars i s’obtindran els primers resultats. «Llavors podrem veure com han evolucionat les interaccions negatives amb els humans», conclou López-Béjar. 

Primícia en poblacions silvestres

El programa de vacunació iniciat a Matadepera no s’ha provat mai amb senglars silvestres. El producte, desenvolupat per l’Agència de Gestió de Fauna dels Estats Units, sí que s’ha utilitzat amb èxit per fer front a la superpoblació de cérvols de 
cua blanca o de Virginia.  «Encara que s’ha provat amb senglars de zoos al Regne Unit, a nosaltres ens toca saber si la vacuna és efectiva en poblacions silvestres. És una novetat a nivell mundial», destaca López-Béjar. De fet, el professor de la UAB admet que hi ha «incerteses» sobre com funcionarà. «Ara estem en converses amb diverses ciutats europees i asiàtiques amb problemes similars per explorar-ne la possible aplicació», avança.

Un dels dubtes és saber si la menor activitat dels animals tractats incentivarà l’arribada d’altres exemplars que actualment habiten zones poc humanitzades. «Crec que això no passarà perquè els senglars vacunats mantindran la seva territorialitat», diu. Al parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, origen fonamental dels senglars que campen per Vacarisses, Matadepera i Terrassa, la densitat és d’uns 
sis animals per quilòmetre quadrat, segons recorda el seu director.