Una vacuna contraceptiva per frenar la superpoblació de senglars

El primer programa que es posa en marxa a Europa per controlar les poblacions silvestres de porc senglar mitjançant l’administració d’una vacuna contraceptiva va començar ahir amb la captura d’un exemplar jove als voltants de l’ermita de Can Roure, al municipi de Matadepera (Vallès Occidental). L’animal, anestesiat perquè no patís gens i cobert amb una manta tèrmica que el protegia del fred, va ser sotmès a una exploració veterinària, se li va col·locar a l’orella un sensor per seguir els seus moviments per GPS i, finalment, se li va injectat el fàrmac.

  

 Si tot va bé, el senglar reduirà el seu instint sexual –es reproduirà menys o no es reproduirà– i disminuiran les seves incursions per buscar menjar al medi agrícola i urbà, que és on es concentren els problemes derivats de la seva superpoblació, afirma el coordinador del projecte, Manel López-Bejar, professor de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma (UAB). Seria una opció menys cruenta que les batudes. «O un complement –afegeix–, perquè aquí tot suma».

SISTEMA INNOCU I REVERSIBLE

La prova pilot es desenvoluparà durant els pròxims tres anys i suposarà el tractament d’uns 300 animals –un centenar per any– en zones periurbanes dels quatre municipis implicats en el pla pilot: Matadepera, Vacarisses, Terrassa i Sant Cugat del Vallès. En tots aquests municipis és fàcil observar senglars que s’han acostumat a la presència humana i viuen pràcticament sempre en àrees molt pròximes a les vivendes. Aquestes accions es desenvolupen amb el suport tècnic i econòmic de la Diputació de Barcelona.

    

Segons explica López-Béjar, la vacuna crea anticossos enfront de l’hormona que afavoreix la funció reproductora en els mamífers, però no té cap més efecte secundari més enllà de modificar el comportament sexual de l’animal. Tampoc afectaria els humans en el cas que els animals fossin caçats i destinats a l’alimentació.

  

 «No s’inocula res d’estrany a l’animal. A diferència d’altres propostes com la castració química o la castració quirúrgica, és un sistema innocu, incruent, de baix cost i reversible», afegeix el coordinador del programa. El que fa el fàrmac, que s’aplica a la cuixa i perd el seu efecte al cap de 2-4 anys, és simplement «enganyar el sistema immunitari del senglar». Concretament, estimula anticossos contra l’hormona que regula el procés de reproducció (GnRH) tant en mascles com en femelles. «Així, els testicles i els ovaris no generen cèl·lules sexuals. En definitiva, es redueix el desig sexual», afegeix el professor.

AVANÇAMENT DE L’EDAT REPRODUCTORA

El problema que s’ha observat en els últims anys anys, prossegueix López-Béjar, és que els senglars no només s’han acostat a zones humanitzades a buscar menjar, sinó que la disponibilitat més gran d’aliment ha avançat l’edat de la reproducció i, en el cas de les femelles, ha fet que es reprodueixin durant tot l’any. Com a exemple, l’animal capturat ahir a Matadepera, un jove mascle de només vuit mesos i uns 28 quilos de pes, «ja està pràcticament en edat d’aparellar-se», explica el professor de Veterinària.

  

 I tot això té un efecte clar: «En el moment de la reproducció, els mascles mostren una gran activitat –es mouen molt més buscant femelles– i tenen conseqüentment unes necessitats nutritives més grans». És llavors quan causen danys en l’agricultura i s’acosten més a les zones urbanes. «Més que la població total, la clau és reduir la seva activitat i la seva interacció amb els humans, especialment en el cas dels mascles», insisteix.

Notícies relacionades

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

  

 El projecte va començar l’any passat i durant aquest període s’ha realitzat l’estudi previ amb controls de salut sobre els animals, el seu estat reproductiu i les tècniques de captura (gàbies automàtiques amb un reclam de blat de moro). Fins al 2019 es farà un seguiment del comportament dels exemplars i s’obtindran els primers resultats. «Llavors podrem veure com han evolucionat les interaccions negatives amb els humans», conclou López-Béjar.