El CSN aprova que la nuclear de Garoña operi fins als 60 anys

El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) ha aprovat que la central de Santa María de Garoña (Burgos), la més vella de l'actual parc nuclear espanyol, pugui seguir operant fins als 60 anys. La decisió definitiva queda ara en mans del Ministeri d'Energia, que ja ha anunciat la seva intenció d'obrir "una ronda de consultes" abans d'atorgar la llicència. L'oposició, inclòs Ciutadans, ja li ha deixat clar el seu rebuig al cap de poc de conèixer la decisió. Li exigeixen que la denegui.

El ple del CSN ha aprovat aquesta matí un dictamen on condiciona la reobertura al fet que l'operador de la planta, l'empresa Nuclenor (participada al 50% per Endesa i Iberdrola), compleixi amb les inversions en seguretat que se li exigeixen.

La votació ha tirat endavant amb el vot a favor de quatre dels cinc consellers del màxim òrgan de la seguretat nuclear a Espanya -tres proposats pel PP i un pel PSOE), mentre que la cinquena representant en el ple, l'exministra Cristina Narbona (proposada pel PSOE), ha votat en contra.

Les noves inversions en seguretat podrien arribar als 200 milions d'euros, cosa que podria portar els propietaris a renunciar. Així l'hi va avançar el president d'Iberdrola als sindicats fa un any, encara que Endesa no s'ha pronunciat públicament al respecte.

Més enllà de si la planta es reobre o no, la decisió del CSN i la que prengui Energia, són clau per al futur de l'energia nuclear a Espanya a l'establir un important precedent en les restants centrals, desitjoses de prolongar la seva vida útil més enllà dels 40 anys que estableix la normativa actual.

En cua esperen ara cinc centrals que en els pròxims cinc anys hauran de demanar autorització si volen seguir operant més enllà de les quatre dècades.

Després de la planta José Cabrera de Zorita(Guadalajara), inaugurada el 1969 i que des de l'any 2006 es troba en procés de desmantellament, Garoña és la nuclear més vella d'Espanya. Va operar des de 1970 fins al desembre del 2012, quan Nuclenor va decidir parar la producció. La seva potència instal·lada era de 400 megawatts (MW), davant els 1.000-1.100 MW de les centrals més modernes, que equivalia en el moment del tancament en el 6% de l'electricitat espanyola d'origen nuclear.

El problema de Garoña és que el seu reactor BWR-3, fabricat per General Electric, és del mateix tipus que els de la sinistrada central Fukushima. Arran de l'accident de la planta japonesa, l'any 2011, els nous requisits de seguretat imposats per la Unió Europea obligaven les plantes en funcionament a sotmetre's a unes costoses reformes. Nuclenor va estimar llavors que les millores només li resultarien rendibles en cas d'operar la planta fins al 2031, com a mínim, molt per sobre de l'edat màxima de funcionament prevista per la llei.

Notícies relacionades

El propietari de Garoña estudia les condicions que imposa el CSN

Els països més contaminants del món són els menys afectats pels danys ambientals

Fins ara, el temps màxim que havia estat connectada a la xarxa una planta nuclear a Espanya eren els 37 anys de la ja clausurada Zorita.

Dilluns passat, l'Associació Professional de Tècnics del Consell de Seguretat Nuclear (AsteCSN) va informar que la planta no havia complert encara tots els requisits de seguretat que li va exigir l'organisme regulador. Segons l'AsteCSN, entre les mesures que el CSN va demanar que fossin adoptades hi ha la creació d'un nou sistema de tractament de gasos, la separació física de cables elèctrics, la protecció contra la caiguda del sostre de l'edifici de turbina i l'aïllament de la contenció primària..