28 maig 2020

Anar al contingut

TEMPERATURES A L'ALÇA

L'escalfament del planeta bat rècords per tercer any consecutiu

2016 va ser l'any més calorós des de l'inici dels registres fa més d'un segle

L'activitat del Niño no és suficient per explicar les grans anomalies observades

RICARDO MIR DE FRANCIA / WASHINGTON

Abans que s’acabi aquesta setmana, els Estats Units tindran un nou president que té dubtes sobre el canvi climàtic i pretén retirar els fons que el seu país dedica a combatre’l internacionalment. El moment no podria ser pitjor perquè l’alarma dels científics no para de créixer. Dues agències governamentals han arribat a la conclusió que l’any 2016 va ser el més calorós de la història moderna, un registre que s’ha batut per tercer any consecutiu. 

La temperatura va ser 0,94 graus centígrads superior a la mitjana de 13,9 registrada durant el conjunt del segle XX i 0,04 graus més elevada que la del 2015, que encapçalava fins ara la classificació, segons mostren els registres des del 1880 de l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA, de les seves sigles en anglès).

En països com l’Índia, l’Iran i Kuwait el termòmetre va assolir xifres mai vistes, mentre que la massa de gel de l’Àrtic es va fondre a un ritme superior al d’altres anys. «Tenir un any calent ve a ser una cosa així com una curiositat», ha dit Deke Arndt, el científic de la NOAA encarregat de supervisar el clima. «La tendència és el que indica verdaderament que s’estan produint grans canvis, el fet que cada any augmenti el sostre». La NASA ha arribat també a la mateixa conclusió i ha afegit a més que des del 2001 s’han registrat «16 dels 17 anys més calents dels quals es té constància».

ANÀLISIS COINCIDENTS

També són coincidents les anàlisis de MetOffice, l’oficina meteorològica del Regne Unit, amb uns registres que es remunten al 1850. En línies generals, per obtenir aquests resultats es prenen registres d’uns 3.000 observatoris meteorològics repartits per tot el món, es fan mitjanes i, si cal, s’extrapolen les dades en aquelles regions on els termòmetres escassegen.

Aprofitant els anuncis, l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) ha confirmat també l’any 2016 com el més càlid des que es realitzen els mesuraments internacionals. Concretament, combinant dades de les tres institucions però utilitzant un altre període de referència, l’OMM estima que va ser 0,83º superior a la mitjana de 1961-1990.

Un dels factors que ha influït en els dos últims anys és el fenomen meteorològic del Niño, que ha projectat a l’atmosfera ingents quantitats d’energia i vapor d’aigua de l’oceà Pacífic. Però els científics insisteixen a dir que el principal factor per explicar la tendència són els gasos d’efecte hivernacle derivats de l’activitat humana, com el diòxid de carboni i el metà. «Fins i tot si descomptem l’escalfament addicional provocat pel Niño, el 2016 hauria sigut l’any més calent fins ara», va assenyalar a Earth News el director del Priestley International Center for Climate, Piers Foster.

Però els efectes que criden més l’atenció i que són més greus, per les conseqüències que suposen per a la pujada de les marees, s’estan produint als pols. La massa de gel de l’Àrtic va ser l’any passat la més petita des que va començar a mesurar-se aquesta variable el 1979, mentre que a l’antàrtica vas ser la segona més petita des del 1986.