Les 10 espècies més singulars del món

Un peix que fa nius en forma de cercle al fang marí, una granota que pareix els  capgrossos en lloc de pondre ous, una vespa que protegeix el seu vesper amb formigues mortes, una aranya que fuig fent tombarelles i el dinosaure més semblant a una au mai descoberta formen part de les primeres deu espècies de la classificació que cada any realitza el comitè internacional d'investigadors liderat pel doctor Quentin D. Wheeler, de l'Institut Internacional per a l'Exploració d'Espècies (IIEE), entre les 18.000 noves espècies que es descobreixen cada any a tot el món.

El Top 10 Species descobertes el 2014 es publica aquest dijous 21 de maig per celebrar l'aniversari de Carlos Linneo, el botànic suec del segle XVIII considerat pare de la taxonomia moderna, amb l'objectiu de conscienciar la població sobre la importància de conservar i conèixer la biodiversitat.

Així, el Museu Nacional de Ciències Naturals del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) exposarà les imatges d'aquesta desena d'espècies. Segons els científics hi ha uns 12 milions d'espècies encara per descobrir al món, és a dir unes cinc vegades més de les que ja es coneixen.

Per al doctor Wheeler, fundador de l'IIEE, "la biodiversitat és un territori inexplorat"--. "La ciència només acaba de començar a estudiar els seus sorprenents orígens, història i diversitat", ha destacat.

El coordinador del comitè de selecció de la Top Ten i investigador científic de l'MNCN, Antonio G.Valdecasas, ha subratllat que conèixer les espècies que poblen el món pot aportar informació sobre les diferents maneres de viure a la Terra i, potencialment, projectar en tecnologia innovadora el que altres organismes han desenvolupat per solucionar els seus problemes.

"Descobrir i nomenar, organitzar el que és vivent per parentius ens posa en la via adequada per entendre el desenvolupament de la vida sobre el nostre planeta", ha manifestat.

Així mateix, completen la desena d'espècies destacades del 2014 una planta parasitària que s'assembla a un coral i que ja ha sigut declarada en perill d'extinció; un insecte pal que ha demostrat ser un mestre del camuflatge; una aranya que fuig fent tombarelles com si fos una acròbata; un organisme multicel·lular que s'assembla a un bolet i, a més o una planta de sobres coneguda pels indígenes mexicans però desconeguda per a la ciència completen les espècies Top 10 descobertes durant el 2014.

Al 'top one' hi ha la 'Dendrogramma enigmatica', una espècie aparentment relacionada amb les meduses i corals. Es tracta de petits animals semblants als bolets, amb una boca a l'extrem de la 'tija' i l'altre extrem amb la forma d'un disc aplanat. L'espècie es va trobar als fons marins de Point Hicks (Austràlia) a més de 1.000 metres de profunditat. Fan uns 8 mil·límetres de llarg i el disc superior a penes supera els 10 mil·límetres.

El segon lloc l'ocupa el 'Torquigener albomaculosus', els nius que construeixen els peixos mascle d'aquesta nova espècie. Resulta que els científics feia 20 anys que intentaven saber l'origen d'uns cercles d'uns dos metres de diàmetre amb dissenys geomètrics dels fons marins de l'illa d'Oshima, una illa volcànica de l'oceà Pacífic.

Els mascles els preparen per atraure les femelles i a més les crestes i ranures serveixen per minimitzar l'efecte dels corrents, i possiblement evitar els atacs de depredadors.

INSECTE PAL

La medalla de bronze del 2014 és per al 'Phryganistria tamdaoensis', un nou insecte pal que no és el més llarg de món encara que pertany a una família coneguda com a palets gegants. En concret, fa uns 23 centímetres de llarg i és "un mestre del camuflatge", ja que s'ha trobat al Parc Nacional de Tam Dao (Vietnam), on ha passat desapercebut durant anys per als entomòlegs que treballen en la regió. Aquest insecte pal gegant es pot observar en viu a Brussel·les, al Royan Belgian Institute of Nature Sciences. No obstant, l'insecte pal més llarg que es coneix és el 'Phobaeticus Chani' que, amb més de 56 centímetres, va ser trobat a Nova Guinea.

En quatre lloc s'ubica l''Anzu Wyliei', que és contemporani dels dinosaures com Tyrannosaurus rex o el Triceratops, i és el dinosaure més semblant a les aus que es coneix. Es tracta d'un omnívor, que vivia en planes inundades i menjava vegetals, petits animals i ous. Niava i incubava els ous fins a la seva eclosió, tenia els ossos buits, plomes i un bec similar al dels actuals lloros. L'espècie que feia uns 3,5 metres de llarg i 1,5 d'alt i pesava entre 200 i 300 quilos, va ser descoberta en un jaciment de Dakota del Sud (EUA) on es van trobar tres esquelets.

A la meitat de la taula hi ha el 'Cebrennus rechenbergi', una aranya molt àgil trobada al Marroc i que fuig dels seus depredadors amb acrobàcies. Al detectar algun senyal de perill adopta primer una actitud amenaçant però, si no funciona aquesta estratègia, surt corrent i fa tombarelles per accelerar la seva fugida.

Com que viu al desert, on no hi ha lloc per amagar-se, els investigadors consideren que aquesta estratègia és l'última carta de l'aràcnid per alliberar-se dels seus depredadors. La seva forma d'actuar ja ha inspirat la creació d'un robot que copia la seva forma de moure's.

Al lloc número sis, hi ha la 'Deuteragenia ossarium' una vespa trobada a la reserva natural de Gutinashan (Xina). Fa uns 15 mil·límetres de longitud i construeix nius en tiges buides que separa en diverses seccions amb parets. A cada una de les seccions la vespa pon un ou i diposita una aranya que servirà d'aliment a la cria. L'última de les cel·les del niu l'omple amb formigues mortes que creen una barrera química per prevenir la presència de depredadors.

UN BELL LLIMAC

La 'Phyllodesmium acanthorhinum', que ocupa el setè lloc és un llimac  "especialment bell" per les seves formes i colors. Així, se'l considera la 'baula perduda' entre els llimacs de mar que s'alimenten d'hidroides (organismes marins entre els quals hi ha les meduses) i les que s'alimenten de corals. Viu a l'arxipèlag japonès i pot mesurar tres centímetres.

Pel que fa a la 'Limnonectes larvaepartus', que se situa en el vuitè esglaó, per ser una excepció entre les granotes, que ponen ous dels quals eclosionen capgrossos. En aquest cas, la granota dóna a llum els capgrossos i els diposita als bassals d'aigua. Menys d'una dotzena de les 6.455 espècies de granotes del món tenen fecundació interna i totes, excepte aquesta ponen ous fertilitzats o donen a llum petites granotetes. L'espècie, que fa quatre centímetres, ha sigut descoberta a l'illa indonèsia de Cèlebes.

En el penúltim lloc s'ubica la 'Tillandsia religiosa', una espècie que era "de sobres coneguda" pels habitants de la Sierra de Tepoztlán (Mèxic), que la utilitzen per decorar els altars nadalencs, aquesta planta acaba de ser descoberta per a la ciència. La planta arriba a mesurar metre i mig i floreix entre desembre i març, i creix de forma aïllada en zones rocoses d'entre 1.800 i 2.100 metres d'altitud.

Notícies relacionades

Els 6 bolets comestibles més fàcils de trobar a Catalunya

Les energies netes ja abasten el 50% de la generació elèctrica total a la UE

Finalment, la planta 'Balanophora coralliformis', en desè lloc, va ser  descoberta al llistat d'espècies amenaçades. L'espècie, acabada de descobrir, ha entrat al llistat d'espècies amenaçades, és un paràsit amb una estructura allargada i amb nombroses ramificacions que li dóna aspecte de coral.

Les plantes parasitàries no contenen clorofil·la i són incapaces de fer la fotosíntesi, per això obtenen els nutrients que necessiten per sobreviure de les plantes que parasiten. Aquesta espècie, de la qual només s'han trobat 50 exemplars, viu entre 1.500 i 1.750 metres d'altitud en boscos humits de les Filipines.