Compareixença de principi d’any de l’alcalde Bote

Mataró es prepara per a la «pròxima generació»

L’economia circular, l’economia de les cures, la reutilització d’aigües i la formació permanent, eixos de les propostes que l’ajuntament presentarà als ajuts de la Unió Europea

Mataró es prepara per a la «pròxima generació»
Es llegeix en minuts

Mataró vol el seu tros de pastís dels 750.000 milions d’euros que la Unió Europea mobilitzarà en el marc del programa Next Generation, la gran fita de la reconstrucció europea postpandèmia que començarà a aplicar-se aquest 2021.

No en va, els últims anys l’jauntament de la ciutat ja ha aconseguit una gens menyspreable xifra de quinze milions d’euros provinents de les arques europees, i ara aspira a obtenir-ne uns quants més bàsicament amb els quatre projectes que l’alcalde David Bote va repassar aquest dimarts en la tradicional compareixença de principi d’any, on va apuntar la necessitat de plantejar no ja polítiques de recuperació sinó de transformació de la ciutat, al mateix temps que es porten a terme accions d’emergència.

«Hem d’aixecar la mirada», va reclamar, coneixedor que probablement la millor manera de pal·liar de forma profunda l’hecatombe econòmica que està generant el coronavirus és pensar d’aquí a diversos anys i en projectes que realment puguin implicar un canvi profund en alguns temes i àmbits territorials.

¿Quins són els projectes que el govern local de Mataró, a través probablement de diferents ministeris, presentarà en les pròximes setmanes per mirar d’aconseguir fons europeus? N’hi ha, de moment, quatre, que atenen l’economia circular, l’economia de les cures, la reutilització d’aigües i la formació permanent.

En tots el parc tecnològic TecnoCampus, que aquest 2020 va celebrar el desè aniversari de la concreció física al Rengle, està cridat a actuar d’element aglutinant, a més d’altres entitats amb participació municipal, com la Fundació Hospital, el Consorci de la Brossa –de caràcter comarcal– o Aigües de Mataró. «Hem de trobar nous projectes transformadors, com al seu dia ho va ser –i ho continua sent–, el TecnoCampus», va contextualitzar David Bote.

Entre 100 i 200 milions d’euros al nou parc d’economia circular a Mata-Rocafonda

L’alcalde, que en alguns moments va haver de recórrer al gerent municipal Toni Merino, veritable artífex d’aquests projectes estratègics i les «aplicacions europees», per aterrar les explicacions, va començar parlant del parc d’economia circular, que es pretén instal·lar al polígon de Mata-Rocafonda, ara sense cap relat específic i de fet una mica desballestat.

En aquest projecte, que suposarà una inversió d’entre 100 i 200 milions d’euros i que es porta a terme de la mà del Consorci de la Brossa –de moment ja s’hi han invertit gairebé vint milions–, no es tracta només d’edificar un nou edifici municipal, operació que ja està en marxa per valor de 6,5 milions d’euros a l’antic solar de Cristalleries de Mataró, sinó de generar un parc empresarial –com un TecnoCampus 2– d’empreses de l’economia circular, és a dir, la que ajuda a millorar l’eficiència dels processos de reciclatge, intentant que el que es porta a cremar sigui el mínim imprescindible.

De fet, a l’edifici principal hi haurà una planta de reciclatge dels voluminosos industrials que ara la planta del Consorci de la Brossa, ubicada a l’entrada sud de Mataró, no pot tractar per falta d’espai, i l’Espai Refer, que oferirà serveis gratuïts a la ciutadania pensats en la reducció de residus i la reparació, preparació i reutilització de tota mena d’objectes. És l’esperit del ‘zero waste’ –«residus zero»– aplicat a una ciutat, un projecte de gran envergadura on el TecnoCampus participa a través de la càtedra d’Economia Circular.

Economia de les cures, sostenibilitat i formació permanent

El ‘Mataró, ciutat cuidadora’ és un projecte emmarcat dins del que s’anomena 'economia de les cures’ i en el qual hi ha implicats essencialment l’Aauntament, la Fundació Hospital –que ja ofereix serveis complementaris als de la cartera pública de salut– i el TecnoCampus, que compta amb una càtedra d’Envelliment Actiu. «Aquí busquem desenvolupar tecnologies per evitar la pèrdua total d’autonomia de les persones fràgils, que són aquelles que estan en procés de perdre-la, precisament. Contribuir, en suma, a un envelliment actiu i a una millora de la qualitat de vida», va explicar l’alcalde Bote. També aquí es parla de generar un ‘hub’ d’empreses de l’àmbit sanitari, un altre projecte on TecnoCampus té centrats els seus esforços des de fa temps, quan va obrir els seus estudis d’Infermeria i va ocupar una part de l’edifici del Rengle per fer-ho possible.

El tercer projecte, menys desenvolupat que els dos ja esmentats, és la reutilització de les aigües fluvials i del subsol presents a la zona del Sorrall per utilitzar-les al sector agrícola de Cabrera de Mar, mitjançant la creació d’una planta de gestió de l’aigua específica. Aquesta idea, molt vinculada també amb el concepte d’economia circular, en el sentit de «reaprofitar-ho tot», i de la sostenibilitat –un altre pilar dels ajuts europeus del Next Generation–, neix com una sinergia de la construcció del megadipòsit d’aigua que s’està aixecant a la ronda Bellavista, a Cerdanyola Nord, i que ha de garantir la distribució d’aigua a la ciutat. I s’emmarca dins de l’ampliació conceptual que Aigües de Mataró acaba de consignar en el seu pla estratègic, recentment aprovat: la companyia –formalment privada, però de capital cent per cent municipal– vol anar molt més enllà del compromís de distribuir aigua corrent.

A més, Aigües de Mataró va absorbir el 2020 la societat municipal MESSA –que gestionava el Tub Verd, el mecanisme de generació d’aigua calenta a través de l’energia que es genera a la planta de les escombraries al cremar els residus que no es reciclen–, de manera que ara disposa d’una «divisió dedicada a l’energia» i també vol apostar per aquí. Una primera idea és ampliar la idea d’utilitzar les cobertes dels edificis municipals –com el 1996 va aconseguir la biblioteca Pompeu Fabra– per generar electricitat, que es destinaria als afectats per la pobresa energètica. Una altra és ampliar el Tub Verd i fer que generi aigua freda, a més de la calenta, el seu segell d’identitat.

Finalment, el projecte de formació permanent. Inclou les mateixes sigles –FP– que la formació professional, però no hi té res a veure. Aquí, segons va explicar l’alcalde i confirmen fonts del TecnoCampus, del que es tracta és de crear, una altra vegada vinculat al TecnoCampus, un centre de formació contínua per a gent que està –precisament– treballant, no per inserir-los al mercat laboral. Facilitar els processos de reciclatge professional, podríem dir, que seran cada vegada més necessaris en un context on les persones que s’incorporen ara al treball es calcula que tindran unes set feines diferents durant la seva vida laboral.

Aquest centre hauria de construir-se a la zona del Rengle, a l’anomenat Districte del Coneixement, que no és res més que la idea d’estendre la vocació del TecnoCampus molt més enllà dels límits actuals i escampar la seva aposta per tot el sud-oest de la ciutat, des de l’Edifici de Vidre fins a la zona d’Iveco-Pegaso. 

«Són quatre projectes ambiciosos, amb vocació de territori, perquè necessiten altres municipis de la comarca o de la regió metropolitana, projectes il·lusionants, que poden atraure inversió i que tenen la voluntat d’incrementar la prosperitat de l’economia local i generar llocs de treball, sense descuidar les qüestions socials i mediambientals», va relatar l’alcalde David Bote.

¿Què passa si no s’aconsegueixen els ajuts europeus del Next Generation? «El cas del TecnoCampus ens demostra que molts vegades cal anar diversos anys enrere abans que una cosa s’inauguri. Els fons europeus poden ser un catalitzador, per fer créixer més ràpid el projecte, perquè cal executar-los el 21, 22 i 23, però si no s’aconsegueixen ja tindríem els deures fets per anar a buscar més finançament on sigui», va concloure l’alcalde, explicant per exemple que el projecte de ciutat cuidadora figura també en una pròxima sol·licitud de nous fons Feder.

No baixar la guàrdia en la lluita contra el virus

Evidentment, l’esforç que l’Ajuntament de Mataró està fent per contrarestar els efectes de la pandèmia va ocupar una part important de l’edició del 2021 de la compareixença que l’alcalde acostuma a fer just quan l’any comença.

De fet, David Bote va recordar que just ara es compleixen nou mesos de l’arribada del coronavirus i que era hora de començar a fer balanç. Durant aquest temps uns set mil mataronins han passat la malaltia, n’han mort 170, i de moment 340 persones han sigut vacunades.

Et pot interesar

En termes econòmics l’atur ha pujat tres punts a la ciutat –ara està en el 16,43%– i hi ha 2.600 treballadors afectats per un erto, que cal veure com acaben. Més dades, en termes socials: s’ha més que doblat el número de gent que acudeix a les institucions a demanar menjar, i ha passat de 3.000 a 8.000 euros el recolzament directe de l’ajuntament, i en tot el 2020 fins a 5.000 famílies van anar a l’Entorn –versió local del Banc d’Aliments–.

«Estem davant una crisi sanitària, econòmica i social. És una situació complexa, delicada, que requereix unitat, solidaritat i esperança per ser abordada», va dir Bote després d’assegurar que la Taula per a la Reconstrucció, formada el 2020 per tots els partits i els agents econòmics i socials, continuaria treballant de la mateixa forma que ho ha fet fins ara. L’alcalde assegura que per a aquest 2021 es dedicarà un milió d’euros del pressupost municipal a les polítiques de xoc contra el virus.

Temes:

Fons europeus