Anar al contingut

EMERGÈNCIA HABITACIONAL

"Vaig estar dos mesos entrant i sortint del meu pis per la finestra"

Cada dilluns i dimecres a les sis de la tarda la Plataforma d'Afectats per la Crisi i el Capitalisme atén més de 50 casos de famílies amb processos de desnonament imminents

L'associació alerta sobre l'"emergència habitacional" que pateix la ciutat i denuncia "la inacció de l'administració" i els danys psicològics dels afectats

Anna Rocasalva

"Vaig estar dos mesos entrant i sortint del meu pis per la finestra"

Cada dilluns i dimecres, la Plataforma d’Afectats per la Crisi i el Capitalisme (PACC) obre les portes de l’antiga seu de Caixa Laietana de Mataró al barri del Pla d’en Boet (ronda Francesc Macià, 40). L’horari d’obertura és a les sis de la tarda, però, no obstant, abans del començament de l’assemblea ja hi ha cua al carrer. I és que, un dia “normal”, la plataforma pot arribar a atendre més de 80 persones, la majoria, famílies amb processos de desnonament imminents.

La PACC és una associació sense ànim de lucre amb ànima anticapitalista i assembleària que té com a objectiu lluitar pel dret a una vivenda digna. La plataforma té el seu origen a Badalona, però fa quatre anys un nucli dur d’activistes van decidir replicar la fórmula a Mataró.

Una d’aquestes persones és Maya Sedano, portaveu i activista de la PACC, que va donant la benvinguda als assistents. Tots la coneixen. De petita explica que va estudiar en una escola republicana, laica i mixta i que això la va acostumar a la lluita social; “no he nascut per mirar cap a una altra banda”, afirma. Al seu flanc esquerre, en una columna de la sala, hi ha un pòster en què es pot llegir: “La banca ens roba, ens empobreix, ens desnona i ens mata”.

Antiga caixa d’estalvis ocupada

Paradoxalment, la seu de la PACC –juntament amb altres plataformes, associacions i sindicats– es troba en una antiga oficina de Caixa Laietana ocupada. El 2012, l’entitat va ser donada de baixa com a caixa d’estalvis a causa de la pèrdua del negoci bancari, que va passar a realitzar Bankia, i posteriorment va ser rescatada pel Govern. “Ara aquest lloc és del poble i per al poble”, afirmen des de la plataforma, que ja té gairebé 800 socis. “Cada família paga 5 euros i així és com ens autogestionem”, explica Bernat Aranyó, un jove activista de 23 anys.

La seu de la PACC té una petita biblioteca amb jocs infantils / ANNA ROCASALVA

El local també disposa d’una petita biblioteca amb jocs infantils, perquè els fills de les famílies que venen a demanar ajuda tinguin un espai de lleure tranquil, lluny del drama adult. No obstant, a la sala principal, l’ambient és més optimista del que es podria esperar. “Si no fos per la Maya i el seu equip, la meva dona, els meus set fills i jo ens hauríem quedat al carrer”, comenta el gambià Ali Jamegay.

L’associació ‘antidesnonaments’ va aconseguir ubicar-lo en un pis d’un membre de la plataforma mentre no se solucionava la seva situació. Ara Jamegay viu en una vivenda social de la Generalitat. I des d’aleshores no para de somriure, però continua venint a les assemblees per ajudar “en el que pugui”. I és que hi ha una regla no escrita en la PACC: si ells t’ajuden, has de comprometre amb la causa i col·laborar. 

Ali Jamegay no deixa de somriure des que ha aconseguit una vivenda social / ANNA ROCASALVA

“¡Visca la PACC!”, crida el marroquí Ahmed Mammouamri amb el puny en alt, que també ha vingut a donar un cop de mà en el que sigui. A Mammouamri li queden nou mesos per jubilar-se. Té 65 anys i ha viscut set intents de desnonament en els últims anys. Explica a EL PERIÓDICO que li va pagar 1.000 euros a un paisà seu per quedar-se a viure al seu d’ell, perquè el conegut tornava al Marroc durant un temps. El pis era propietat d’un banc (Abanca) i tenia una ordre de desnonament. 

La PACC va aconseguir parar fins a set desnonaments i va intentar negociar amb el banc, però no va voler saber res”, lamenta Mammouamri. En l’últim intent de fer-lo fora de la vivenda, afirma que li va arribar una ordre de desnonament oberta, sense dia ni hora específics, així que la plataforma va organitzar guàrdies per vigilar el pis, però va ser impossible evitar el temut llançament. “Vius amb molta tensió”, descriu l’home. Afortunadament, un conegut va deixar que es quedés en una habitació "tan petita com aquesta taula", diu assenyalant la que és a la sala de reunions. 

Ahmed Mammouamri ha viscut set desnonaments en els últims anys / ANNA ROCASALVA

Finalment, a l’octubre la mesa d’emergència de la Generalitat li va concedir un pis social. Mammouamri guarda la conversa de quan li van donar la notícia en el WhatsApp com si es tractés d’un tresor. Ara paga 147 euros per la seva llar, que és de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Però no tots han tingut tanta sort.

Venen temps dolents

La PACC no cessa a denunciar que Mataró necessita més vivenda social i pisos de lloguer assequible. Per a ells, la ciutat està vivint una situació d’emergència habitacional. “El 2018 vam participar en 82 desnonaments, però ja n’hem viscut més de 20 en aquests dos últims mesos i cada vegada va a pitjor”, explica Aranyó. “Ja ho vam advertir a l’alcalde David Bote quan va venir a visitar-nos de manera informal, però continuem sense entendre la inacció de l’administració”, afegeix Sedano.

Segons les últimes dades de l’any passat de la Comissió Mixta de Vivenda de Mataró, proporcionades per la PACC, l’ajuntament gestiona 265 pisos, dels quals només 104 són vivendes socials amb preus per sota del mercat. Paral·lelament, a començaments de març, el consistori va informar que la policia local havia obert 450 expedients per ocupacions de vivendes o locals des del juny del 2017. 

Cada setmana la PACC atén més de 50 famílies amb processos de desnonament / ANNA ROCASALVA

Els casos coneguts per la Unitat de Convivència i Civisme estan repartits per tota la ciutat, si bé s’ha registrat un major nombre d’expedients als barris de Cerdanyola, Rocafonda i Centre-Eixample. Segons afirma l’ajuntament, aquesta unitat es va crear amb l’objectiu de lluitar contra les ocupacions indiscriminades de pisos, “que provoquen problemes de convivència i, de passada, contribueixen a disminuir el parc potencial de vivendes per al lloguer social i assequible”. 

No obstant, els activistes de la PACC afirmen a aquest diari que no estan d’acord amb l’actuació de l’ajuntament. “És evident que hi ha pisos ocupats, però ¿què ha fet l’administració per impedir aquestes ocupacions?”, es pregunta Aranyó. “En el seu moment es podrien haver expropiat vivendes o haver sancionat les entitats bancàries i els fons voltor que tenien aquests pisos buits, i no permetre que les màfies fessin les seves pròpies lleis”, sentencia. Unes màfies que es lucren de les necessitats de famílies vulnerables, com li va passar a Larisa Iamani.

Un desnonament imminent

Aquest dimecres ha sigut un dia especialment delicat per a Iamani, perquè la plataforma estudia com parar el seu desnonament previst per al següent matí. La Lulú –com prefereix que li digui– es passeja per la sala, nerviosa, amb una samarreta de la PACC, mentre reparteix uns petits pamflets entre els assistents per difondre la seva situació. Molts han vingut a recolzar-la. 

La Lulú respon somrient a les preguntes d’aquest diari, però és “el seu mecanisme de defensa quan està nerviosa”, justifica, i en té motius. Amb 29 anys i mare d’un nen petit s’enfronta a quedar-se sense la llar on ha viscut durant quatre anys. Una llar que, d’altra banda, mai ha comptat amb els subministraments bàsics, com ara l’aigua, que ella diu que recull de la font de darrere del seu bloc.

Larisa Iamani (Lulú)  / ANNA ROCASALVA

Quan va emigrar des de Romania necessitava un lloc on es pogués quedar, no tenia ingressos i estava desesperada. Un conegut li va llogar una vivenda per 300 euros al mes, “una ganga”, va pensar. Després del contracte verbal, una cosa estranya va començar a passar des dels primers dies: els veïns es van oposar que visqués al bloc i li van tancar la porta principal. Durant dos mesos va haver d’entrar i sortir del seu pis per la finestra. “Al final un veí em va donar la clau de l’entrada principal, perquè el nen havia d’anar a l’escola”, comenta. 

Resulta que el pis no era del presumpte llogater –Iamani afirma que “va ser estafada”– i en realitat la Lulú estava ocupant il·legalment una vivenda, propietat de CaixaBank, que ella va deixar de pagar. Segons informa la PACC, l’entitat bancària va vendre el pis a un fons voltor australià anomenat Coral Homes i la part demandant no va voler negociar en cap moment, malgrat que la Lulú assegura que pot pagar-los un lloguer social.

Lamentablement per a la Lulú, aquest dijous es van personar quatre furgons ARRO i tres patrulles dels Mossos d’Esquadra que van efectuar el desnonament del seu pis. Segons Bernat Aranyó, durant l’actuació policial hi va haver dos detinguts, vuit identificacions i cinc activistes van ser ferits lleus, entre els quals la mateixa Maya Sedano, que va caure a terra després d’haver rebotat contra un retrovisor d’un cotxe al ser empesa per un dels agents.

Danys col·laterals

La majoria de famílies que han passat per un procés de desnonament han patit algun tipus de dany psicològic a conseqüència de la situació, com testifiquen diversos membres de la PACC. “Quan passes per una cosa així és molt fort. Et menystenen, per no dir que et maltracten. Un desnonament et pot crear una greu depressió i aquí els trens passen cada pocs minuts”, lamenta l’activista de la plataforma Paco Sancho.

Sancho explica que la filla d’una de les sòcies està sent tractada en un hospital, perquè no ha pogut aguantar la situació. “Imagina’t que ets una persona complidora i treballadora, però que arriba un punt en què no pots pagar la teva casa, la teva llar. ¿Què fas? De moment, ja deixes de dormir. Els desnonaments maten”, sentencia.

Membres de la PACC, entre els quals es troba Paco Sancho (dempeus), escoltant l’assemblea / ANNA ROCASALVA

No obstant, la trajectòria de la PACC també està plena d’històries de superació. És el cas d’un escultor –que prefereix no identificar-se– que aquest dimecres ha vingut a entregar un regal a la plataforma en agraïment per parar el seu procés de desnonament. Davant de tots, l’artista mostra una escultura amb una base de fusta “que representa una casa deformada”, però que dels seus fonaments naixen dues sinuoses línies de ferro que simbolitzen un home i una dona que, malgrat les dificultats, “han aconseguit estirar-se junts cap amunt”. “La meva obra representa l’encarnació de la Maya i els seus exèrcits, que quan tot semblava perdut van cridar: ¡ara o mai!”, conclou l’escultor davant els aplaudiments i els punys alçats dels assistents.

Més notícies de Mataró en l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA