Anar al contingut

ELS ALCALDES FAN BALANÇ | MATARÓ

David Bote: «Mataró té un problema amb l'incivisme i cal reconèixer-ho"

El primer edil de Mataró conversa amb EL PERIÓDICO en el marc d'un cicle d'entrevistes de balanç del mandat amb alcaldes metropolitans

"Als Mossos se'ls poden escapar coses, com el tiroteig de Rocafonda, per falta d'efectius", afirma Bote en clau local

Joan Salicrú

David Bote (Barcelona, 1982) va arribar a l’alcaldia de Mataró quatre anys enrere, gairebé per sorpresa, després d’un mandat en què per primera vegada Convergència i Unió (CiU) havia aconseguit la vara. El socialista, amb només sis regidors, va governar els dos primers anys del mandat amb CiU i posteriorment, després dels fets d’octubre del 2017, en solitari. Tot i que no ha aconseguit cap gran avenç significatiu en temes estratègics de ciutat, de moment té en el seu historial el fet d’haver aprovat tres pressupostos municipals, malgrat l’altíssima fragmentació política del consistori mataroní.


Pregunta (P). ¿Com li ha canviat la vida ser alcalde durant aquests quatre anys, tenint en compte la seva joventut?

Resposta (R). Hi ha moltes coses que segueixo fent-les com abans. El que està clar és que tinc menys temps per a la meva vida personal. Però les trobades familiars o amb els amics són més o menys les mateixes. Continuo llegint i escrivint; en aquest sentit, tinc uns hàbits molt semblants. En el que sí que he canviat és que al llarg d’aquests quatre anys tinc la sensació d’haver après molt; crec que ara tinc una mirada més rica i profunda sobre els temes que a l’inici del mandat.

P. Això és positiu, però, al seu torn, també és un hàndicap en tant que aquest coneixement arriba al final del camí, ¿no?

R. Per a mi, tot forma part d’una continuïtat. Des del minut u marquem una sèrie d’objectius que s’estan complint. El que sí que és veritat és que un té la il·lusió i que és emocionant participar d’algunes transformacions. Aquesta emoció segueix vigent i sí que és veritat que m’agradaria continuar avançant, però el que estem veient ara és la conclusió d’algunes decisions i objectius de l’inici de mandat.

P. Vostè ha defensat que durant aquest mandat ha dedicat gran part del temps a tancar carpetes pendents mentre es dibuixaven els horitzons de futur. De fet, les qüestions estratègiques –ampliació del Mataró Parc, arribada d’El Corte Inglés, renovació del port i del centre històric– estan pràcticament igual que al principi del mandat. El balanç no és gaire encoratjador... 

R. Recordo que el primer any d’alcaldia vaig fer una visita a una de les escoles de la ciutat. Vaig quedar absolutament preocupat. ¿Com pot ser que portem tant temps sense posar l’escola al dia? Quan un professor t’explica que els alumnes s’esperen per anar al lavabo a arribar a casa perquè a l’escola els fa por per les condicions en què estan, t’adones que la prioritat ha de ser posar-se al dia. I mentrestant, ser capaços de dibuixar horitzons que permetin prioritzar inversions. Això s’ha complert. Tornar a aquesta mateixa escola i veure que l’ambient que es respirava era un altre... això no té preu.

És veritat que en alguns temes m’hauria agradat avançar més ràpid, però hem de tenir en compte que eren d’una complexitat majúscula i que, en alguns casos, com el del Corte Inglés, amb uns tempos que no podíem dominar de cap manera. El tempo judicial no depèn en absolut de l’Ajuntament. El que sí que podem dir en el cas d’El Corte Inglés és que no hem estat mai de braços plegats i que, en cada moment, com ara, hem anat fent el que tocava. En el cas del Mataró Parc jo estic convençut que abans que acabi el mandat podrem aclarir el planejament urbanístic de la zona.

Respecte al tema del port, la veritat és que sí que hi ha un canvi notable; de l’anterior concurs a ara hi ha més de mil contractes firmats per a la part nàutica. Jo li dono valor perquè en l’anterior concurs això no va passar, i un port sense barcos no és un port. I com que ara estem treballant i podem presentar tota una remodelació de la part comercial... per a mi el balanç és positiu.

"Estaria bé una mica més d’estabilitat a l’hora de prendre decisions en el mandat que ve"

David Bote 

Alcalde de Mataró

P. Però de la remodelació de la zona comercial, ¿exactament què se’n sap?

R. Jo he vist les primeres propostes i confio que abans d’acabar el mandat puguem anunciar el port que ens imaginem. Cal recordar que el Consell de Govern del port ja va aprovar un paquet de mesures per anar avançant; mesures que el feien més amable quant a la il·luminació de l’espigó i més segur. Cal refer algunes infraestructures i fer més oberta i diàfana la zona del passeig.

P. En clau global, i tot i que una part del mandat la va fer acompanyat de CiU sense tenir majoria absoluta, ¿fins a quin punt la fragmentació ha dificultat que certs temes avancessin?

R. Malgrat la complexitat de la composició del Ple, hem sigut capaços d’arribar a multitud d’acords, tant en matèria de pressupostos com en altres temes. En definitiva, el fet de poder parlar... és bo; un no sempre ho veu tot i dialogar permet enriquir les propostes. El que sí que penso és que en el següent mandat estaria bé una mica més d’estabilitat a l’hora de prendre decisions necessàries per a la ciutat, per poder prendre-les més ràpid. Som un Ajuntament amb una part important dels seus ingressos molt compromesos i, per tant, si es vol parlar del futur, això cal veure com es reorganitza.  

David Bote, alcalde de Mataró, durant l’entrevista amb EL PERIÓDICO. / ANNA MAS

P. És a dir, admet que ha sigut difícil avançar amb la velocitat que necessita.

R. Per a mi, en aquests quatre anys la ciutat s’ha posat al dia: hem fet un esforç de planificació molt important. Hem preparat l’Ajuntament per fer passos més grans; per a mi això necessita estabilitat i, per tant, un dels objectius és tenir aquesta estabilitat per poder créixer més ràpid.

P. Fa unes setmanes hi va haver un espectacular tiroteig al barri de Rocafonda que va encendre les alarmes. ¿Està preocupat per un rebrot d’inseguretat als barris de la ciutat? Les últimes dades de la Junta de Seguretat Local no són gaire optimistes...

R. Si els veïns estan preocupats, jo també estic preocupat. En aquest sentit, sí que és sorprenent i un esperaria de les forces d’ordre públic que aquestes situacions estiguessin molt més controlades que el que s’ha vist aquestes passades setmanes. Per a mi, la qüestió no és que les forces policials no facin la seva feina, sinó que els falten molts efectius. Tinc una bona valoració de la feina dels Mossos d’Esquadra a la nostra ciutat, però tinc la sensació que se’ls poden escapar coses, com el tiroteig de Rocafonda, per falta d’efectius. Els hem requerit ja a la Generalitat i mentrestant, sabent que la competència no és nostra, prendrem una sèrie de mesures com reforçar la presència de la policia local.

"Abans que s’acabi el mandat podrem aclarir el planejament del Mataró Parc"

David Bote 

Alcalde de Mataró

P. ¿És en moments com aquest quan un alcalde se sent impotent, en la mesura que no pot solucionar un problema de la seva ciutat?

R. La situació a Mataró és, probablement, compartida amb altres ciutats de Catalunya. Per tant, un esperaria que hi hagués un plantejament global per part de la Generalitat per donar-hi resposta. Cada un té les seves particularitats, però no crec que siguem tan diferents de Sabadell, Badalona, Terrassa o la mateixa Barcelona: ha sortit a diverses enquestes que [la inseguretat] és la principal preocupació dels barcelonins i barcelonines. No sé què és el que s’hauria de plantejar, si una reorganització o què... el que sí que sé és que hi hem de fer alguna cosa.

P. Des que es va recuperar la Generalitat després de l’article 155, hi ha ajuntaments que han sigut crítics amb l’executiu de Quim Torra; diuen que se senten desatesos. ¿Quina valoració en fa vostè?

R. He de dir que, en general, els temes els havíem pogut anar tractant amb normalitat. Sempre poso d’exemple el cas de Ricard Font, secretari de Mobilitat, amb qui vam acordar una sèrie de mesures: els reforços de les línies de busos exprés, els nous vials d’accés a Mataró Oest... però sí, tinc la sensació que, des que hi va haver el canvi de Govern, hi ha molta més dificultat per avançar i resoldre temes.

P. ¿I respecte a l’Estat, com s’ha notat a Mataró el canvi de Govern?

R. Vam tenir la sort de parlar amb la presidenta d’Adif i ara estem esperant la materialització dels Pressupostos de l’Estat per avançar. És un tema que, per a mi, és estratègic per a la ciutat i, per tant, hi continuarem insistint sí o sí. Estic parlant tant del reforç de l’escullera, que ens permetrà una connexió molt més amable amb pobles veïns, especialment amb Cabrera, que reforça la seguretat de la línia i, per tant, la fa més estable, com de tota la proposta de remodelació de l’estació, que volem que sigui un model d’estació diferent, així com del nou pas a l’altura de la ronda Barceló.

L’alcalde de Mataró, David Bote, a l’Ajuntament de la ciutat del Maresme. / ANNA MAS

P. Fa dos dissabtes, en un acte en el TecnoCampus amb la vicepresidenta Carmen Calvo, vostè abraçava el concepte de "ciutat metropolitana", una mica inusual en la política de Mataró. ¿La ciutat s’hauria d’acostar més a la metròpoli i treballar com a Àrea Metropolitana de Barcelona, o fins i tot formar-ne part?

R. La resposta és sí: forma part de la missió i la visió del pla estratègic 2022. Aquesta definició de Mataró com a ciutat metropolitana és una cosa consensuada. Jo estic molt convençut que 30 km és una distància molt petita comparat amb la mida de les ciutats que hi ha al món; crec que és una oportunitat i que Barcelona ens pot oferir moltíssim en termes de compartir part dels seus visitants.

Hi ha projectes en els quals ens podem especialitzar, per exemple, el tema agrícola o també en alguna part del que passarà al districte del TecnoCampus. Aquests projectes, amb una mirada compartida, d’àrea metropolitana més gran, són molt interessants. Hem vist, per exemple, com algunes empreses de Barcelona han mostrat interès per instal·lar-se en l’entorn del TecnoCampus. L’altre dia veia el vídeo d’una acadèmia que ofereix cursos a tot el món i ha vingut a Mataró; el posicionament del seu vídeo ho deixa clar: han escollit Mataró per la seva proximitat amb Barcelona. Això és, realment, un valor a explotar.

P. ¿Ha percebut que en aquests quatre anys hagin canviat les preocupacions dels ciutadans de Mataró? Abans el malestar venia per l’economia, ara sembla que per incivisme.

R. Amb el tema de l’incivisme tenim un problema i cal reconèixer-ho. Hem anat fent coses en relació amb l’empresa que gestiona la recollida de les escombraries: hem modificat el contracte, hem afegit serveis, tenim una aplicació de telèfon per traslladar directament peticions a l’empresa, hem fet campanyes, hem multat també... però és veritat que tot això no és suficient i el mandat que ve hem de fer un plantejament de la situació. Aquesta és, efectivament, una de les grans preocupacions dels mataronins.

"Des de les ciutats podem posar l’accent no en el que ens separa, sinó en el que ens uneix"

David Bote 

Alcalde de Mataró

P. Aquest mandat ha municipalitzat les zones blaves. ¿Es planteja fer una gestió directa del servei de neteja? En tot cas, vostè no sembla gaire partidari de l’onada de municipalitzacions.

R. Jo, del que no soc partidari, és d’enganyar la gent: n’hi ha molts que han dit que farien una sèrie de coses que, a l’hora de la veritat, no han pogut fer. Fins i tot hi ha municipis governats per la CUP que han renovat alguns contractes o municipis on la CUP té un paper rellevant en els quals el contracte ha caducat, tenen l’oportunitat de remunicipalitzar... i no ho han fet, perquè realment és molt difícil.

En el cas de la neteja, l’economia d’escala és molt rellevant. Per tant, insisteixo a no enganyar ningú i a no dir que les coses són possibles quan realment són molt difícils. Del que sí que soc molt fan és de la qualitat del servei públic; això és el que ens hauria de preocupar. El que no pot ser és que la concessionària tingui un tracte no responsable amb els seus treballadors, per exemple. El control i el rigor, així com la fiscalització dels contractes... Insisteixo: qualitat del servei, responsabilitat social i fiscalització dels contractes, elements de millora molt més importants que no només municipalitzar els serveis.

P. Viladecans està a punt de crear una empresa pública d’energia. Vostè va anunciar recentment que estava pensant en una idea semblant. ¿Pot ser un gran projecte del pròxim mandat? 

R. Un dels temes que m’agradaria per al pròxim mandat és tenir un bon diagnòstic i un bon pla d’acció quant a consum energètic a la nostra ciutat i a la nostra comarca. El futur de l’economia passa per saber quina és la seva dependència quant a consum energètic. Des de l’Ajuntament és un tema en el qual podem incidir; ho he intentat en algun moment instal·lant plaques solars. Per exemple, el consorci de tractament de residus és un productor d’electricitat. Hem de veure si aquests elements es poden alinear per fer més resistent l’activitat econòmica en matèria d’energia. Crec que és un projecte estratègic de futur, perquè el tema dels recursos, l’aigua, l’energia... serà un canvi total en el futur de les nostres societats.

David Bote, alcalde de Mataró. / ANNA MAS

P. En termes polítics, vostè també va al·ludir al TecnoCampus que la ciutadania catalana mai havia estat tan dividida. Respecte al seu paper sobre aquests dos blocs, ¿n’està satisfet?

R. A tota hora vaig intentar vetllar perquè aquesta ciutat fos de tots. Puc justificar els que pensen com jo i els que no. He anat a actes d’uns i d’altres; actes socials, polítics, òbviament, no. Estic convençut que si pensem en la nostra ciutat, que al final és el que ens uneix, podem generar claredat enmig de la tempesta i oferir estabilitat, seguretat i certesa en aquests temps tan convulsos. No només per la situació que es viu a Catalunya i Espanya, sinó en relació amb el que està passant al món. Políticament, és una època molt complexa i crec que val la pena que aquells que tenim l’oportunitat d’ajuntar-nos per salvaguardar els interessos de Mataró, ho fem.

P. Però, ¿què es pot fer des de les ciutats per intentar generar punts de trobada entre els dos blocs?

R. Doncs posar l’accent no en el que ens separa, sinó en el que ens uneix. Salvaguardar, per exemple, que les festes siguin les de tots; que els símbols no se’ls apropiï ningú sinó que siguin de tots. I després amb una actitud, com a Ajuntament, de vetllar per la gent que pensa com tu i per la gent que saps que no pensa com tu a l’hora del tracte, de la gestió, del dia a dia.

P. En el pregó de l’any passat a la Festa Major de Mataró, un grup de gent el va xiular i un altre el va aplaudir. ¿Això l’espanta? ¿El va incomodar?

R. És un debat complex perquè, evidentment, la llibertat d’expressió és un dret fonamental dels ciutadans. Però crec que és molt perillós que les festes es polititzin, perquè al cap i a la fi les Santes són d’aquestes activitats que tothom viu com la Festa Major i en què tothom participa; hauríem de vetllar perquè continuï sent així. Aquesta és la reflexió, més enllà de si estava còmode o no aquell dia.

P. En el pròxim mandat, entenc, li agradaria que la política municipal abandonés l’eix nacional. ¿Creu que passarà?

R. El que està clar és que tinc l’emoció i la il·lusió suficients per la meva ciutat com perquè tota la feina de posar-nos al dia d’aquests quatre anys faci un salt endavant en el mandat que ve i permeti la consecució d’un repte més visible. Per aquesta emoció em moc: aquest és el meu interès principal, per això vaig entrar en política. A partir d’aquí és la decisió i el vot de la gent el que decantarà la balança.

P. Digui tres grans reptes de Mataró mirant cap al futur.

R. La transformació de l’eix marítim és una oportunitat excel·lent per generar més activitat econòmica de qualitat, amb una barreja d’usos: sector serveis i l’extensió del districte TecnoCampus. En segon lloc, tenim l’obligació d’entrar més a fons en el fet de mantenir els ajuts a rehabilitació, en com es presten els serveis socials i els ajuts... I en tercer lloc, hi ha un reptes inajornables sobre el futur de la ciutat: la reforma de l’Administració, el lideratge cap a una economia més circular i sostenible i una modernització imprescindible perquè la ciutat estigui preparada per al futur.

P. Sobre aquests ajuts, per cert, vostè va dir que “serien només per a qui els necessiti”. ¿Què volia dir? ¿S’han donat ajuts a gent que no ho necessitava?

R. Com he dit, és important que la ciutat actuï amb molta intensitat per vetllar per la cohesió territorial: això queda molt identificat en el Mataró 2022. Això significa, per exemple, els ajuts a rehabilitació, tot i que no sigui una mesura innovadora. O poder posar més recursos en els treballs comunitaris, per això parlava d’acostar els serveis socials als ciutadans. Però alhora hem de continuar sent contundents que les coses no poden ser gratis, l’Administració ha de poder ajudar la gent però la gent, d’alguna manera, ha de seguir els plans de treball i s’ho ha de guanyar.

Més notícies de Sabadell en l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA