El CIE d'Aluche ha registrat 15 vagues de fam i set intents de suïcidi en tres anys

Els interns del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) d’Aluche han protagonitzat entre el 2014 i el 2017 (tots dos inclosos) almenys 15 vagues de fam, tres protestes col·lectives o motins pacífics, així com 7 intents de suïcidi i 11 intents de fuga, segons un informe elaborat per l’ONG SOS Racismo Madrid.

L’informe, anomenat ‘Més enllà de la frontera del que és humà’, està basat enl’acompanyament a 843 persones internes al CIE d’Aluche entre el 2014 i el 2017. Analitza les conseqüències psicològiques de l’internament i les accions de protesta i resistència de les persones internes i quina repercussió ha tingut el reglament de funcionament i règim interior dels centres d’internament d’estrangers aprovat el març del 2014.

En el període analitzat observen un descens del nombre d’interns a Aluche a causa de les deportacions exprés realitzades entre el 2014 i el 2016. En canvi, el 2017 es va produir un repunt tant dels internaments com de les expulsions des dels CIE.

La majoria de les persones visitades per l’ONG són homes procedents del Magrib, i un 31 per cent van afirmar que havien sigut detinguts després de la sol·licitud de documentació en espais públics.

No obstant, aquest tipusd’internaments s’han reduït a favor de les detencions a la frontera. Si el 2014 eren un 11 per cent, l’any passat van arribar al 55 per cent.

A més, assenyalen que molts dels interns al CIE d’Aluche van arribar arran d’haver sigut detinguts en altres regions espanyoles, el 86 per cent. Així, la majoria de les ordres d’internaments de les persones acompanyades per SOS Racismo han sigut dictades a Andalusia. "Aquestes dades mostren una canvi de tendència que sembla haver-se traslladat de les ciutats a les fronteres", assenyala l’informe.

La durada mitjana de l’internament de les persones retingudes a Aluche es manté constant. Segons dades de SOS Racismo, el 2015 va ser de 36 dies; el 2016, de 35, i el 2017, de 39. Segons dades del Govern d’Espanya, la mitjana de dies el 2017 va ser de 24,7.

Menors als centres

El 2016 el Ministeri de l’Interior reconeixia la privació de llibertat de 51 de menors als diferents CIE d’Espanya. Entre el 2015 i el 2017, 41 de les 843 persones acompanyades per SOS Racismo manifestaven que eren menors d’edat.

La meitat provenien d’Algèria (20) i les altres del Marroc, Costa d’Ivori, Guinea Conakry, Mali, Níger i Gàmbia.

La majoria (36) van ser detingudes a la frontera, "motiu pel qual es detecta una fallada en els procediments d’identificació de persones en situació de vulnerabilitat des que arriben al territori i són detingudes".

Fins al 2017, el percentatge més gran eren persones que feia més de sis anys que vivien a Espanya. "És a dir, són persones que tenen la vida feta a Espanya, amb xarxa, família, amistats, aquí formades. El tancament al CIE suposa arrencar aquestes persones de la seva quotidianitat, amb tot el sofriment que això suposa per a la persona i per a la gent que l’envolta. Pot suposar la pèrdua de feina, ja que l’internament es pot allargar fins a dos mesos", critica l’ONG.

De fet, el 25 per cent de les persones que van visitar, havien estat en situació regular en algun moment de la seva vida a Espanya. Precisament, són el col·lectiu de persones amb més expulsions que alliberaments, el 55 per cent.

D’altra banda, de les 843 persones acompanyades per SOS Racismo aquests quatre anys, el 44 per cent van ser posades en llibertat. "Queden lliures, però la sevallibertat de moviment continua compromesa. La regularització continua resultant complicada, lligada a l’existència d’un contracte laboral formal i al compliment de certs requisits. Això suposa que després del CIE pot produir-se una deportació exprés", avisen.

Ajuda psicològica precària

SOS Racismo els està donant ajuda psicològica, "tot i que moltes vegades, precària, ateses les condicions en què es fa". Consideren que és de gran ajuda i ha d’ampliar-se no només dins del centre d’internament, sinó a fora, per als exinterns i els seus familiars.

"L’arbitrarietat hi té un paper desestructurant, ja que les persones detingudes esperen normes clares del seu internament i es troben en un període curt de temps amb arbitrarietats del mateix dispositiu, sense saber gairebé res de quin serà el seu destí.

Les persones necessitem saber els nostres drets i deures, més en circumstàncies tan límits. Pregunten constantment ‘què passarà’, que passarà a dins o ja sigui fora del CIE. Cauen en una inseguretat amb absència d’unes garanties mínimes. Són persones amb la confiança en l’altre danyada, i al CIE això s’aprofundeix atesa l’arbitrarietat del centre", relaten a l’informe.

Els psicòlegs de l’oenagé han detectat casos d’angoixa, sentiments de culpa, insomni, dolors musculars, cefalees, un decaïment clar, “i el que és pitjor per a la seva salut mental, la pèrdua d’esperança".

No obstant, molts interns es manifesten contra la situació bé enviant cartes i queixes col·lectives als jutjats de control o bé amb protestes. SOS Racismo ha comptabilitzat almenys 15 vagues de fam i s’han produït 3 protestes col·lectives, així com 7 intents de suïcidi o 11 intents de fuga.

Incompliment de les normes

SOS Racismo ha recollit aquests anys testimonis i altres evidències dels "freqüents incompliments" a Aluche respecte a la normativa que els regula, "en detriment dels drets de les persones internes, i sense que l’entrada en vigor al març del 2014 de la nova normativa hagi suposat un abans i un després en la situació".

Notícies relacionades

El barco d'Open Arms arribarà a Barcelona dimecres al matí

¿Circular per l’M-30 sense etiqueta? Només en aquests quatre casos

Els punts més preocupants són la "deficient identificació" dels joves menors d’edat a la frontera, "deficient accés a la informació" relativa al dret així com al procediment per sol·licitar protecció internacional, l’"absència de mecanismes d’assistència" a supervivents de naufragis i la situació "de carrer" en què acaben moltes persones que són alliberades del CIE.

L’oenagé ha recollit les sentències dels jutjats de control, en què estableixen mecanismes, "en ocasions de forma reiterada", perquè es respectin íntegrament els drets dels immigrants a la informació, a sol·licitar protecció internacional, a l’assistència mèdica i sanitària, a la comunicació i al dret a entrar en contacte amb organització de protecció.