ASSUMPTES PROPIS

Cristóbal López Romero, cardenal: «Els que em veuen com el pròxim Papa no em coneixen»

  • El prelat de Rabat va participar aquest divendres a la primera Tribuna Joan Carrera.

Cristóbal López Romero, cardenal: «Els que em veuen com el pròxim Papa no em coneixen»

Elisenda Pons

4
Es llegeix en minuts
Núria Navarro
Núria Navarro

Periodista

ver +

Pels passadissos de la cúria corre el rumor que el cardenal de Rabat, Cristóbal López Romero, apunta a (pròxim) Papa. No només per la seva experiència a les perifèries del poder tan del gust de Francesc –11 anys treballant en els barris de la Perona i la Verneda, 18 al Paraguai, tres a Bolívia, cinc al Marroc–, sinó perquè el salesià, de 69 anys, llegeix bé els nous temps, té carisma i fins i tot explica acudits. Ho va demostrar divendres a la primera Tribuna Joan Carrera.

«Jo soc jo i les meves perifèries». ¿El defineix?

Jo he sigut migrant des dels nou mesos. Vaig néixer a Vélez-Rubio, Almeria, i vaig créixer al barri de Sant Crist de Badalona. No vaig conèixer l’electricitat fins que tenia 10 anys. Hi ha a qui aquesta situació fa mal i l’amaga, però jo l’explico orgullosament.

¿L’origen el va determinar?

Sí. Gràcies a la vida religiosa –als 12 anys vaig entrar al seminari– vaig sortir de la perifèria, i gràcies a la vida religiosa he pogut tornar a la perifèria. La meva opció pels pobres em porta fins i tot a ser de l’Espanyol.

¿Això és el que ha premiat Francesc?

No ha sigut una cosa personal amb Cristóbal López. Si hagués sigut arquebisbe d’Àvila, potser no estaríem parlant. Però soc arquebisbe de Rabat i ell recolza el diàleg islamocristià.

Espanya mira amb cautela el Marroc.

D’aquí ve la meva vocació de ser pont, de fer caure prejudicis. Al Marroc tinc amics que donarien la vida per mi. No som la Coca-Cola i la Pepsi disputant-se la clientela. No pretenen liquidar la nostra civilització. Un grapat d’extremistes violents no han d’esborrar l’acceptació de l’altre que té la majoria. Jo sempre recomano parlar menys dels musulmans i més amb els musulmans de somnis i projectes.

Parla vostè de «menys Església, més Regne». ¿Què és ‘Regne’?

Entenc per Regne un estil de vida i una manera d’organització social en què prioritzin la pau, la justícia, la llibertat, la vida, la veritat, l’amor. És un horitzó utòpic mobilitzador. El musulmà no ho dirà així, dirà: «Fem un món com Déu el vol», i un agnòstic optarà per «fem un món on faci goig viure». Sigui com sigui, s’ha de construir entre tots.

¿Hi ha Regne a la tanca de Ceuta i Melilla?

¡Aquesta tanca m’avergonyeix! Somio en un món sense fronteres. M’agradaria que es trobessin polítiques d’obertura, que hi hagués facilitat per a l’anada i la tornada. Els marroquins miren Tarifa des de Tànger i no comprenen per què no hi poden anar.

¿Què els respon?

Que és una vergonya que Europa es protegeixi perquè vol conservar els seus privilegis.

¿I al poble sahrauí com els explica el gir del Govern espanyol?

Em fa l’efecte que són ostatges de la política d’uns i d’altres. Si als camps de Tinduf es digués «escolta, que cadascú vagi on vulgui, a Espanya o al Marroc», no quedaria ni el president del Polisario.

¿A quants quilòmetres està de la teologia de l’alliberament?

No m’interessa la teologia, m’interessa l’alliberament. Soc periodista, mestre i pastor, i al Paraguai, on vaig viure 18 anys, no hi havia teoria, hi havia pràctica de l’alliberament. El meu lema és: «Casa meva és el món; la meva família, la humanitat».

Està a les travesses com a futur Papa, ja sap.

Tinc més probabilitat de ser Papa que la meva àvia. Només perquè has de ser cura, ser home i estar viu.

Pilota fora.

Només d’escoltar-ho, tinc esgarrifances. Els que diuen això no em coneixen. L’Església universal em ve enorme. Ser fill de Déu és més gran que ser Papa.

Hi ha dones que es veurien capaces i no les deixen.

És possible que al segle XXI l’Església canviï bastant, que aprengui a viure en minoria, a ser més testimonial i menys verbosa i que les dones ocupin llocs de responsabilitat.

Però res d’alta volada...

Es té una idea de l’Església piramidal, que té al vèrtex al Papa.

És així, ¿no?

L’Església és circular. Al mig no hi ha el Papa, sinó Crist. El Papa està a la mateixa distància d’Ell que la velleta que resa el rosari a la parròquia. Tots tenim la mateixa dignitat.

No ho sembla. Quan es treu la roba cardenalícia, ¿qui és Cristóbal López?

No tinc cotxe especial i viatjo en ‘low cost’, si es refereix a això. I entre els cristians del Marroc encara no he trobat ningú que em guanyi al ping-pong. M’agrada veure bon futbol i explico no pas menys de 15 acudits al dia.

¿Me n’explica un?

¿De cures?

Notícies relacionades

Vinga.

Es deia que hi havia un capellà que tenia un fill i l’hi van dir al bisbe. El bisbe va anar a casa seva i va veure un nen de 12 anys que circulava per allà. «Escolta, ¿i aquest noi, qui és?». ¡Ah! És el nebot del meu germà».