ASSUMPTES PROPIS

Valentín Fuster, cardiòleg: «Per cuidar el cor, cal pujar al cervell»

  • El director de l’Institut Cardiovascular del Mount Sinai Medical Center de Nova York apressa a posar la prevenció al centre

Valentín Fuster, cardiòleg: «Per cuidar el cor, cal pujar al cervell»
4
Es llegeix en minuts
Núria Navarro
Núria Navarro

Periodista

ver +

Als 78 anys, el cardiòleg Valentín Fuster segueix una agenda d’infart. Lidera el Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC), l’Institut Cardiovascular del Mount Sinai Medical Center de Nova York i la Fundació SHE-Fundació la Caixa. I això suposa poques hores de son i un viatge transoceànic a la setmana. Res el dissuadeix d’intentar baixar les cardiopaties del podi de la primera causa de mortalitat al món.  

¿Com va el cor del paladí del cor?

-Molt bé. Aquest estiu he estat a Espanya i en dues setmanes vaig fer 500 quilòmetres amb bicicleta, la meitat en pujada.

«Aquest estiu vaig fer en dues setmanes 500 quilòmetres amb bicicleta, la meitat en pujada»

-¿Què més fa vostè pel seu miocardi? 

És una qüestió de mètode. La vida té unes prioritats i les has de seguir. Per a mi la salut és una prioritat, no perquè vulgui viure més anys, sinó perquè té a veure amb la vitalitat, l’autoestima i, sobretot, el poder cognitiu. Quan algú em pregunta «¿les nous van bé?», li contesto: «Deixa’t de nous, per cuidar el cor puja les escales i ves al teu cervell».

-¿Al cervell?

-El dia que entens que la teva salut és la prioritat, el teu cervell et dirigeix a fer exercici, deixar de fumar, cuidar el pes, controlar la pressió. I, si et cuides, tens millor el cervell. Estem veient que fer-ho de jove ajuda a prevenir la degeneració senil. Per a això fa falta una motivació: crear una cultura de l’estar bé.

«Estem veient que començar a fer-ho de jove ajuda a prevenir la degeneració senil»

Hi ha més informació i les cardiopaties isquèmiques s’han duplicat des dels 90.

Durant els primers anys, la mortalitat cardiovascular va baixar per la disminució del tabaquisme i per la tecnologia –les ucis coronàries, els desfibril·ladors, els marcapassos, els stents–; però en els últims cinc la mortalitat ha augmentat de manera alarmant per l’obesitat i, paradoxalment, per la tecnologia. No deixem morir els malalts.

-¿Això no és bo?

-El resum és que, com més tard un comencem a cuidar-nos, el resultat és molt més car. 

¿Què li diu als menors que inhalen òxid nitrós quan surten de festa?

-¿Què els ensenyem nosaltres? Treballem en un programa amb més de 50.000 nens en diversos llocs del món en el qual els ensenyem en sis mesos com funciona el seu cos, claus de nutrició, rutines d’exercici físic i –i ara ve la resposta– a controlar les emocions. Els ensenyem a dir «no» quan se’ls presenten substàncies tòxiques: alcohol, drogues, nitrogen inhalat. Li asseguro que a edats primerenques capten el que els diem.

«Hem d’ensenyar els nens a controlar les emocions, i ho entenen»

-Ser positiu i altruista prevé infarts, ha dit alguna vegada.

Les sigles de la Fundació SHE venen de ‘science’ (ciència), ‘health’ (salut) i ‘education’ (educació). A l’hora de posar-les, vaig pensar també en el judaisme, el budisme i el cristianisme, que posen èmfasi en el coneixement, la positivitat i l’altruisme.

-Descendeix de xuetes, jueus conversos de Mallorca.

-Soc una persona espiritual.

SHE també significa «ella» en anglès. I en cardiologia encara hi ha una bretxa de gènere.

La salut de la dona va ser una de les quatre missions a tenir en compte per a la salut del futur recollides al document que vam presentar el 2017 al president dels Estats Units. Les dues primeres van predir que hi hauria una pandèmia i que no estàvem preparats per lluitar contra les noves resistències de virus i bacteris.

-No li van fer cas.

-Deixem l’impacte que va tenir en el Govern dels EUA per a una altra ocasió. La bona notícia és que, en els últims tres anys, en tota institució acadèmica responsable hi ha un grup dedicat exclusivament a la dona. El CNIC ha participat en la detecció precoç dels símptomes d’infart realitzada en un autobús itinerant per Madrid.

Soc dels que creuen que si mous un centímetre, tens justificada la teva vida.

Viatja a Madrid una vegada a la setmana. S’hi està vuit hores i torna. ¿Sap què és la fatiga?

-No ho sé. Sí que sé que la societat m’ha donat moltíssim i que ara la meva missió és donar a la societat. Soc dels que creuen que si mous un centímetre, tens justificada la teva vida.

Dorm quatre hores.

-Però dormo profund. 

‑Podent gaudir d’un descans merescut...

La resposta li semblarà arrogant però no ho soc: acabo de firmar un nou contracte amb el Mount Sinai Medical Center. Això constata que estic fent una cosa que val la pena.

-Naturalment.

-Aquesta motivació que trobo al voltant em dona gasolina per seguir endavant. I al CNIC em trobo amb 400 investigadors, gent jove amb molt entusiasme i positivitat.

Notícies relacionades

¿Mai li han trencat el cor?

He tingut bons i mals moments, però en els dolents sempre he sabut que vindrien els bons. La vida ondula i soc resilient.