Itziar Castro «Algun amor semblava caviar i era xòped»

Aquesta informació es va publicar el dia 20/03/2021. El contingut fa referència a aquesta data.

No ha tingut cap problema a compartir la celebració del seu cos. Ni a dir les coses pel seu nom (ha denunciat en pandèmia la inseguretat sanitària de molts actors). Però Itziar Castro (Barcelona, 1977) no havia descobert la seva ànima. Ho fa a ‘Con el corazón por delante’ (Martínez Roca), un poemari que recorre la seva orografia sentimental.

-¿Difícil aquest nu?

-Soc una kamikaze, però tenia pudor, o més aviat vertigen, de posar en un llibre els meus poemes, que des de fa molts anys no escric, vomito.

-L’amor i el desamor són qüestions molt íntimes.

Jo he viscut l’amor i el desamor amb una intensitat brutal. Soc molt melodramàtica, molt petita Almodóvar. De les que riuen i ploren alhora. L’amor en general és el meu motor –¡vaig néixer el 14 de febrer!–. A les dones, als amics, a la professió, als meus pares.

-Es diuen Lucía i Manel.

-Gràcies a ells soc lliure. Han estat amb mi en els moments de ‘bullying’, quan he patit agressions... M’han ensenyat a sobreposar-me i a creure que podia arribar on volgués.

-En dedica un altre a una nena que va morir. ¿Qui era, si no és indiscreció?

-Era la meva millor amiga. Teníem vuit anys i, jugant juntes, la va atropellar una moto. Podia haver sigut jo... Va ser la primera vegada que se’m va trencar el cor. És un dels motius pels viu en el present.

-¿L’hi han trencat moltes vegades més?

-De vegades no m’han estimat bé, però m’han estimat.

-«Anhelar caviar i triar xòped», escriu. ¿Es refereix a això?

-Algun amor semblava caviar i, de sobte, vaig veure que era xòped. A les fosques. Crec que hi ha tanta gent que no sap estimar, que es conforma i no sent res... Però, fins i tot fent mal, va valer la pena.

-¿Què és ‘estimar bé’?

-Que et respectin i et cuidin, que t’acompanyin i no t’imposin.

-Més. «Sota el glamur només hi soc jo». ¿Qui exactament?

-La Itziar que entrega el seu cor sense filtres. Potser el que sorprèn a qui no em coneix és que soc molt carinyosa.

-Una kamikaze carinyosa.

-[Riu] Si sento, hi vaig. La meva guia a la vida sempre ha sigut preguntar-me: «¿Ho faig o no ho faig? ¿Si ho faig, me’n penediré?». Intento ser conseqüent i quan decideixo alguna cosa, ningú em para.

-¿L’últim de què no es penedeix?

-Exigir garanties sanitàries per als actors. Tret dels esportistes, som l’única professió que treballa sense mascareta i sense distància de seguretat. Ens toquem molt i, de vegades, ens hem de morrejar. Si no et donen garanties, et posen en la tessitura d’escollir entre salut o feina. I si tries salut, ets una mala professional. Jo ho he fet. Pel sobrepès, tinc risc alt d’acabar a l’uci i he perdut feines.

-Per vostè no val callar.

-Simplement lluito pels meus objectius i per les causes que em semblen justes. Volia ser actriu, caigués qui caigués, i quan m’han dit «no», no n’he fet cas. I he lluitat pels drets humans, com a voluntària en diverses oenagés. No vull ser el Dalai-lama. Intento canviar el món des del que m’és pròxim.

-És una pionera en la celebració desacomplexada del cos.

-Tot i que cada vegada me n’adono més que hi ha gent que em té com a referent, no soc portaveu de res. Si en aquesta societat et diuen que ets valenta per ser tu mateixa, és que hem de revisar moltes coses.

-És veritat. ¿Els seus ‘haters’ continuen bordant, o se n’han cansat?

-Segueixen. Entri a Twitter i llegeixi els comentaris als posts del llibre. 

-Twitter també li ha portat novetats interessants.

-Durant el confinament, algú va veure una foto meva en què emulava una musa de Botero i em va comentar que jo podia patir lipedema, una malaltia degenerativa hormonal i progressiva que tenim un 11% de dones al món.

-¿Tenia raó?

-Sí. Des que ho vaig descobrir, estic en tractament, perquè existeix risc de fer un col·lapse limfàtic. Intento evitar els aliments inflamatoris i, quan tingui un buit a l’agenda, m’operaré les cames.

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

-¿S’imagina sent una altra?

-Només m’interessa la salut. Tampoc em transformaré tant. Em reconeixeré. A més, tal i com soc, no m’ha anat gens malament, l’hi asseguro.