La Juanita, la rebel del Poblenou

Nen, deixa ja de fotre amb la pilota. De petit, n’hi havia prou que et manessin alguna cosa perquè fessis justament el contrari. Acaba’t la sopa, recull l’habitació o a les nou a casa tenien una espècie d’efecte bumerang amb calbot final inclòs. Així, segons les tècniques persuasives de la psicologia inversa, Xavier Vidal va batejar la seva llibreria amb el nom de Nollegiu amb la intenció d’esperonar la desobediència. No llegeixis, fora, fora; ¡ni se t’ocorri! L’establiment resplendeix al cor del Poblenou, un barri que no s’ubica a la punta nord de Groenlàndia: amb prou feines dista un agradable passeig des del centre o un grapat de parades de metro. Els ‘rebels’ del Manchester català no han celebrat Santa Brígida; aquí cada dia és Sant Jordi.

Tot i que no venen cotilles ni faldilles de tub, el temple llibresc manté el rètol de l’antiga boutique Juanita, així com les rajoles dels 70, color verd alga, que decoren la façana. L’interior conserva també part del vell mobiliari, les prestatgeries arrodonides, la moqueta una mica espellifada al tall d’algun esglaó. ¿I què? Pura voluntat, diu Vidal, de respectar la memòria del barri, d’un lloc on anaven les núvies a fer-se els vestits de tul blanc des del 1920.

En set anys han aconseguit un club d’adeptes, així que, a finals de desembre, es van animar a obrir una llibreria bessona, la Nollegiu del Clot, i al cap de poc, patapam, el virus del dimoni, el confinament i el que et rondaré. Un cop que l’hiperactiu Vidal ha estroncat amb la mercromina del seu enginy. ¡Ah, com ens ha divertit el seu programa de ràdio! Durant la tancada, a les nou en punt del matí, entrevistava un escriptor darrere de la cançó de Los Punsetes Opinión de mierda, convertida en sintonia. ¿No donen la llauna centúries de tertulians? Doncs de la mateixa manera el llibreter deixava anar la prèdica que li venia de gust a través del seu canal d’Instagram. El programa, per cert, es queda; una de les poques gentileses d’agrair a la pandèmia.

A part de divertir-se amb la seva feina, el que a Vidal li interessa és crear públic lector, convertir la Nollegiu en un centre de debat, diàleg i salseig cultural. D’aquí els cursos, que tornaran en la rara rentrée. No temen a res aquests joves; han discutit fins i tot sobre l’Ulisses, de Joyce, entre glops de Jameson (no estaria malament que el whisky irlandès patrocinés el selecte club de lectura amb unes quantes ampolles).

Posat en el compromís de recomanar una lectura, el llibreter no dubta: ‘Casa en venta’, de Mercedes Abad, acabat de publicar per Páginas de Espuma, amb il·lustracions d’Álvaro Ardévol. Li sembla dificilíssim, i de raó no n’hi falta, que una casa, feta de maó i ciment, sigui la que expliqui la història. «Només una narradora de primer nivell sabria administrar així la tensió. No t’imagines el desenllaç, cap a on evoluciona el personatge». Al llibre, al qual la pandèmia es va quedar amb les ganes de liofilitzar, hi bateguen a més assumptes candents: la gentrificació i els preus assilvestrats del mercat immobiliari.                

        

Et pot interesar