No només futbol

El futbol s'oblida del 'brexit'

Tant patriotisme, tant cantar el 'Rule Britannia fins a l'empatx, i resulta que sense els estrangers en el camp la bona gent d'Anfield estarien encara veient el futbol que es jugava fa cent anys

El futbol s'oblida del 'brexit'

Frank Augstein

3
Es llegeix en minuts
Josep Martí Blanch
Josep Martí Blanch

Periodista

ver +

Oblidi’s dels complicats motius amb què els cronistes i els intel·lectuals (inclosos els de mentida) l’han bombardejat aquests dies amb la bona intenció d’ajudar-lo a entendre les causes profundes del ‘brexit’. En realitat, el que venia sorprenent d’aquesta gent que no ha après a cuinar en milers d’anys i que condueix per l’esquerra és que fossin a Europa, no que hagin tocat el dos. Si pensen que la meva opinió peca de frívola aconsegueixin un exemplar de ‘How to be an Alien’ (‘Com ser un alien’), el llibre que l’escriptor hongarès però establert a Londres George Mikes va publicar el 1946. 

Comprendran el ‘brexit’ i es trencaran de riure. Aquí en tenen unes cites: «Els anglesos són gent valenta. Es poden enfrontar a tot menys a la realitat». «El món està dividit en dos grups. Els anglesos i els estrangers. I el segon grup no compta». Amb aquestes dues en tindrà prou perquè vostè ja pugui fer oposicions amb èxit a una plaça de tertulià per explicar el ‘brexit’ a qualsevol programa radiofònic. Però per arribar a la categoria de màster-assagista de la cosa afegeixi-hi aquesta altra del mateix llibre: «Els continentals tenen vida sexual, els anglesos bosses d’aigua calenta». Ara és quan es pregunta si, tal com li van anant les coses en aquest aspecte, no resultarà que vostè també és anglès sense saber-ho. Tranquil·litzi’s. La frase només diu «vida sexual», en cap cas que aquesta hagi de ser satisfactòria.

A tall de comiat de la Unió Jack avui tocaria l’afalac embafador i l’agraïment sincer que els devem als anglesos per haver inventat el futbol. El Liverpool ens proporciona la millor de les excuses. El campió de la Champions (i màxim favorit per revalidar aquest títol) va com un coet a la Premier League (imbatut després de 25 partits, sumant 24 victòries i un empat) i sembla disposat a batre tots els rècords que se li posin per davant. Els ‘reds’ són un espectacle des de fa temps, però això d’aquesta temporada va molt més enllà. El Barça de Guardiola té per fi una edició facsímil amb el Liverpool de Jürgen Klopp.

Tot i que és veritat que no acaba de servir-nos als nostres propòsits d’enaltir les virtuts angleses en aquests dies de comiats i teatrals serials periodístiques. Per començar l’entrena un alemany i el seu trident d’atac, Salah-Mané-Firmino (Egipte-Senegal-Brasil), té d’anglès el mateix que un servidor de bielorús. ¿La defensa? Aquí tenim l’holandès Virgil van Dijk portant la banda de general. ¿La porteria? Un altre brasiler, Alisson. No fa falta repassar totes les posicions. L’últim onze titular a la Premier, contra el Southampton, només va comptar amb quatre anglesos. Tant patriotisme, tant cantar el ‘Rule Britannia’ fins a empatxar-se’n, i resulta que sense els estrangers al camp la bona gent d’Anfield estarien encara veient el futbol que es jugava fa cent anys.

En el futbol professional europeu, amb l’anglès al capdavant, ja fa molt que la pàtria va ser substituïda pel binomi talent-talonari. I en el primer (¡no s’admeten discussions!) el Liverpool està en plena escapada sense que ningú es pugui plantejar no ja atrapar-lo, si no ni tan sols seguir-lo de prop. Amb ‘brexit’ o sense, estem sens dubte davant el millor equip d’Europa.

Notícies relacionades

Klopp ha dit que els aficionats no l’haurien de veure com si fos Jesús, ja que ell no camina sobre l’aigua. És veritat que és només un entrenador. Però el que ha fet amb el seu equip des que va aterrar a Anglaterra el 2015 s’assembla bastant a un miracle. Després de 30 anys els ‘reds’ guanyaran la lliga anglesa, la primera que anirà a les seves vitrines des que es va estrenar el format Premier League el 1992. Un alemany fent gran el futbol anglès. ¿’Brexit’? No en el futbol. 

¿Nacionalisme contra el negoci?

L’explosió de nacionalisme que es viu a Anglaterra, juntament amb la incertesa que encara acompanya els efectes pràctics del ‘brexit’, alimenta els discursos sobre els futurs problemes que tindran els equips anglesos per fitxar al continent i també sobre futures limitacions al nombre de jugadors estrangers per club. Però els equips ho tenen clar: el negoci està per sobre del passaport i el talent a les cames no en sap de fronteres. El ‘brexit’ no modificarà el principal atribut de la Premier, que és ser un negoci rodó. I per continuar sent-ho cal comprar on et doni la gana i el que et doni la gana. Una cosa són els lampistes polonesos i una altra els futbolistes d’elit. ¡Àngela Maria!