27 set 2020

Anar al contingut

360º

El tsunami de llibres islandès

El Nadal gira a l'illa entorn del llibre: és el 'jolabokaflod', literalment, inundació de llibres

Carol Álvarez

El tsunami de llibres islandès

El sol es pon abans de les quatre de la tarda i els carrers de Reykjavík combaten la foscor amb aparadors de botigues lluminosos i llums exteriors que donen a l’ambient un aire nadalenc molt temps abans que en les nostres latituds. Els locals que tanquen més tard, a més dels restaurants, són les llibreries: no abaixen persiana fins a les deu de la nit i acullen als seus petits bars els curiosos que s’acomoden entre llibres, embrancats en la lectura, o que les han convertit en un punt de trobada social. No en va, Islàndia té una taxa alta de lectors, segons l’enquesta de novembre de l’Icelandic Literature Center, que apunta que els seus habitants llegeixen una mitjana de 2,3 llibres al mes.

Més dades rellevants: gairebé el 20 % dels islandesos es deixa guiar per les indicacions dels llibreters abans de fer una compra. Deixant de banda les tradicions folklòriques, si el Nadal té un símbol a la remota illa del nord, aquest és un llibre. L’arribada de l’hivern al calendari nòrdic és a finals d’octubre, i porta la febre lectora a botigues i programes de ràdio i televisió. Els actes municipals i les activitats en escoles i fires giren entorn de les novetats literàries i els autors autòctons viuen la seva particular marató a la manera del nostre Sant Jordi: presentacions de llibres, tertúlies literàries, debats i entrevistes saturen les seves agendes.

Riuada de llibres

El ‘jolabokaflod’ és un tsunami literari en tota regla (en islandès significa ‘inundació de llibres’). I és que la tradició, que es va institucionalitzar fa 70 anys, porta a celebrar el dia de Nadal llegint llibres en famíliaLilja Sigurdardóttir, escriptora de novel·la negra islandesa, recorda així el seu Nadal de petita. «Després del sopar de Nadal [la nostra nit de Nadal] obríem els regals, que eren sobretot llibres, i ens n’anàvem al llit amb una capsa de bombons o galetes a llegir-los». L’escriptora recorda com el seu pare els feia al matí següent un gran esmorzar, que menjarien encara llegint. «Era l’únic àpat de l’any en què ens deixaven estar amb un llibre a la taula, i és un bonic record el de la família reunida al costat d’un llum d’oli i bon menjar, en silenci, llegint», rememora la novel·lista.

Portes enfora, el costum islandès es viu avui dia en l’efervescència de les llibreries i la intensa activitat cultural en biblioteques i centres cívics. Que els llibres segueixen sent el regal estrella del Nadal islandès ho demostra que la indústria editorial concentra les publicacions en els mesos d’octubre i novembre. Totes les llars reben per correu un butlletí de llibres editats perquè els sigui més fàcil conèixer l’oferta i seleccionar els títols desitjats, d’una manera que recorda als nostres catàlegs de regals dels Reis d’Orient. El butlletí d’aquest any presenta 850 novetats editorials en islandès, una quantitat gens menyspreable per a una població que ascendeix a 340.000 persones.

Una fira del llibre i un festival de novel·la negra, l’Iceland Noir, que se celebra cada dos anys a la capital, reforcen l’oferta. La primera dama islandesa, Eliza Reid, i la primera ministra, Karin Jakobsdóttir, solen participar activament en taules rodones i conferències entorn del fenomen literari. Recentment, el ‘jolabokaflod’ ha creuat l’Atlàntic nord per calar al Regne Unit gràcies a la iniciativa de Christopher Norris, un promotor cultural implicat en projectes entorn dels llibres i en particular, en difondre aquest esdeveniment particular fora d’Islàndia. Norris impulsa des de la seva plataforma un ‘finançament col·lectiu’ per replicar la tradició islandesa a la resta del món. Aquest any ha arrencat un concurs internacional per premiar el projecte més original de foment del ‘jolabokaflod’ amb el nom ‘Llegir per plaer’, que es finançarà amb els diners de la col·lecta, i que està obert fins la nit de Nadal.

Regal estrella en temps de guerra

Els primers pobladors d’Islàndia van iniciar al segle X el camí de la literatura oral, i ho van fer amb les sagues, històries sobre herois, governants i personatges peculiars del país que van passar de generació en generació fins que es van posar per escrit. Aquest gust per explicar en veu alta s’ha maridat amb la festa nadalenca del llibre, i les lectures en públic són freqüents en els esdeveniments que s’organitzen. Els llibres, amb tot, no es van convertir en regal típic de Nadal fins a la segona guerra mundial; en aquelles dates, el paper va ser l’únic producte que no es va encarir, i per això els llibres eren fàcils d’aconseguir i regalar.