Molt més que concerts

La música emana poders, i prosperen els seus usos en situacions que la transcendeixen. Música que és més que música, a la qual recorrem per cohesionar-nos al voltant d’un mòbil innegable. Aquí crida l’atenció el vigor renovat del concert en benefici d’una causa, el que no col·loca a dalt de tot del cartell els noms d’uns artistes amb ganxo sinó un enunciat que apel·la a la nostra sensibilitat o al nostre civisme: pelsrefugiats de conflictes bèl·lics, la llibertat d’expressió, els malalts d’alzheimer o d’esclerosi múltiple, els adolescents en situació vulnerable, el poble kurd, els refugiats tibetans o sahrauís; pelDia Mundial de les Malalties Rares, el Casal dels Infants o els afectats de l’incendi de la Ribera d’Ebre.

Per totes aquestes raons, i unes quantes més, els últims temps han actuat tota classe d'artistes als nostres escenaris. Cada causa és un món en si mateix, amb el seu drama i la seva il·lusió de vèncer-lo o, si més no, de pal·liar-lo per la via de la divulgació i del reconeixement col·lectiu (i la recaptació de fons). Segurament, no donem l’abast. Però broten les cites pensades per tocar-nos la fibra i cobrir, moltes vegades, deficiències estructurals.

Rock’n’roll en acció

Sense anar més lluny, Barcelona brinda els pròxims dies tres cites amb motivació conscienciadora. El 24 d’octubre, Luz de Gas acollirà la ‘Festa del Pare Manel’, amb un històric planter de pioners del rock’n’roll i clàssics pop, com Los Sírex, Santi Carulla (Los Mustang), Los Salvajes, Lone Star, Llorenç Santamaría i Los Diablos, cantant a favor de les famílies amb membres en centres penitenciaris. El dia 29 a l’Apolo apuntarà a una altra generació amb Love of Lesbian, Mishima, Maria Arnal i Marcel Bagés, Bad Gyal (com a ‘dj’), Cala Vento i María José Llergo, tots ells en recolzament a l’ONG Proactiva Open Arms en la seva tasca de rescatar refugiats del Mediterrani. I tornant a Luz de Gas, el dia 30, cantants com Cris Juanico i Tori Sparks protagonitzaran ‘Música per l’autisme’,amb destinació al centre d’educació especial Sant Joan de la Creu.

Aquesta classe de concerts ve de lluny, i les seves arrels les podem trobar en espectacles mítics del rock anglosaxó com el ‘Concert for Bangladesh’, organitzat el 1971 pel ‘beatle’ George Harrison i Ravi Shankar, i que va tenir com a finalitat recaptar diners per aquest país asiàtic, castigat per la fam després de la seva separació del Pakistan. D’aquí a l’esdeveniment global ‘Live Aid’ (1985, celebrat alhora a Londres i Filadèlfia), amb la vista posada a Etiòpia, i en un altre ordre, ‘A concert for life’ (1992), a la capital britànica, compromès amb la lluita contra la sida, poc després de la mort de Freddie Mercury.

Superant recels

Notícies relacionades

Cine, més cine, sisplau

Un país de capuletos i montescos

Concerts, sobretot els més mastodòntics, que han despertat recels històrics: és legítim preguntar-se de vegades quina causa es tracta de promocionar, la que s’indica a l’enunciat o una altra de menys elevada, la simple i plana promoció dels artistes. Per no parlar dels dubtes sobre el destí de la recaptació: els damnificats de Bangladesh van trigar una dècada o més a percebre els ajuts, per a disgust de Harrison, que, amb la mosca al nas, li donaria tota classe de consells a Bob Geldof perquè la seva innocentada no es repetís al ‘Live Aid’. Sí, els més veterans les han vist de tots els colors. Santi Carulla, per exemple, que somriu amb filosofia quan apunta aquesta qüestió. «Estem fins al capdamunt de concerts desinteressats en què al final no has arribat a saber on anaven els diners»,deixar anar sense perdre el somriure. Nyaps abusius que, volem pensar, formen part d’un món antic. Avui, la professionalització i les auditories manen i, al cap i a la fi, cada causa i cada institució i cada ONG es guanya la credibilitat a pols, a cop de complicitat ben travada.

Alguna cosa més ha canviat: a poc a poc,els concerts no són tant ‘benèfics’ com ‘solidaris, un canvi en el llenguatge que ens dona informació sobre el temps en què vivim. La beneficència s’associa a caritat, a pietat i a compassió, a gest magnànim tocat per la condescendència. La solidaritat apel·la a un altre ordre d’impulsos, potser amb càrrega sentimental però arrelat en un sentit de la justícia, en l’apel·lació a uns drets. Siguin com siguin, els concerts benèfics o solidaris coincideixen a posar la música al mig de la foto, a utilitzar-la per compartir emocions i, potser, donar-li l’últim significat.