Miguel Induráin: La gran estrella que no va poder córrer

Mai es va voler fer públic que tot estava preparat a París perquè Miguel Induráin volés a Barcelona, es presentés als relleus finals de la torxa i tornés a la capital francesa amb el temps suficient de disputar l’última etapa, el tradicional passeig triomfal pels Camps Elisis, i celebrar des del podi la victòria en la seva segona ronda francesa consecutiva. Però la direcció de la cursa s’hi va negar en rodó. El mallot groc no podia abandonar el Tour i, és clar, no s’arriscaria a quedar-se sense títol l’any que va sorprendre el món sencer amb una contrarellotge a Luxemburg, potser la millor que va disputar en tota la seva carrera, i que li va valdre el qualificatiu de ‘l’Extraterrestre’.

A Induráin li hauria encantat participar a la cursa en ruta que es va celebrar a Sant Sadurní d’Anoia i que va guanyar el corredor italià Fabio Casartelli, mort precisament durant el Tour del 1995, després de caure i donar-se un cap al cap –no portava casc– en el descens del Portet d’Aspet. Casartelli va sorprendre tothom perquè el gran favorit a la victòria va fallar aquell dia. ¿Recorden qui era? Segur que no, tot i que el seu nom anys després va omplir informatius, diaris, llibres i fins i tot pel·lícules..., per acabar ratllat de la història del ciclisme: Lance Armstrong.

Atlanta i el present

Notícies relacionades

El triatló s'acaba disputant i amb més polèmica

Ni les males arts del Brasil tomben una sòlida Espanya

Fins el 1996, als Jocs d’Atlanta, no es va permetre la participació dels ciclistes professionals. Aquesta va ser la raó per la qual Induráin no va poder enllaçar París i Barcelona, i repetir l’experiència olímpica que va viure gairebé clandestinament en els seus inicis esportius, als Jocs de Los Angeles, el 1984.

El retorn d’Induráin en el seu paper olímpic no va poder ser millor. Quatre anys després de Barcelona va aconseguir a Atlanta la medalla d’or en la prova de contrarellotge, un altre dia d’immensa felicitat per al ciclisme espanyol, ja que hi va haver doblet, amb la plata que es va penjar Abraham Olano. Ara, a punt de fer 58 anys, Induráin segueix en forma i acudeix regularment a marxes cicloturistes, sempre firmant un magnífic paper.