EL PERIÓDICO recorda els Jocs de Barcelona-92 amb un suplement olímpic

A les 22.38 hores del 25 de juliol de 1992, Antonio Rebollo va llançar la seva fletxa precisa per encendre el peveter de l’Estadi Olímpic Lluís Companys. És el moment de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona, l’inici de 15 dies en què es va visualitzar el treball que alguns havien començat cinc anys abans, i altres fins i tot feia més temps, i que van servir, fins a la clausura del 9 d’agost, per inflar l’orgull col·lectiu com no s’havia viscut ni s’ha tornat a viure mai més. Orgull perquè les coses van sortir fabuloses, perquè res es va torçar, perquè la ciutadania va comprovar que aquesta ciutat i aquest país eren capaços d’organitzar un esdeveniment complicat i d’abast mundial de forma eficient, que hi havia motius per alliberar complexos.

Notícies relacionades

El triatló s'acaba disputant i amb més polèmica

Ni les males arts del Brasil tomben una sòlida Espanya

D’això fa 30 anys i a EL PERIÓDICO commemorem l’onomàstica amb un suplement de paper farcit d’entrevistes i perfils de tots els protagonistes de la cita olímpica que es publicarà aquest diumenge, 25 de juliol, amb l’exemplar del diari. Els 92 del 92, en diríem. Polítics que es van posar d’acord per a una causa comuna, arquitectes que van aixecar instal·lacions vitals, urbanistes que van canviar la fisonomia de la ciutat, artistes que van contribuir a donar força a l’esdeveniment, periodistes que van posar una veu rotunda i precisa a les competicions, voluntaris que van ser les palanques que van greixar el dia a dia, gestors que van invertir els millors anys de la seva vida perquè funcionessin tots els ressorts de l’organització i, per descomptat, els esportistes que van suar i van disfrutar de la glòria per la qual tant es van entrenar.

Els 92 personatges aniran apareixent a la web a partir d’aquest dilluns, 25 de juliol, fins al 9 d’agost. Cada dia es publicarà un lot de cinc o sis d’aquests protagonistes que van il·luminar amb el seu esforç i talent els 15 dies en què Barcelona es va posar més seductora que mai. Han passat 30 anys i encara recorden tot allò amb el somriure feliç amb què s’evoquen les coses maques.